Paisatge


Creixent de lluna
sobre el dur horitzó.
Branques silents.
Contemplació.
Esperança perduda,
només silencis.

Creixent la lluna,
les muntanyes la miren,
callen les branques.
..........................................Sa lluna

Comentaris

  1. Preciosa aquesta foto amb la lluna encara de dia.

    Amb el teu permís:
    Creixent la lluna,
    les muntanyes la miren,
    callen les branques.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna de dia, també té molt d'encant. M'agrada veure-la.
      Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  2. Bonics haikus: de lluna creixent, d'esperances, de silencis...
    L'esperança, encara que sigui perduda, és esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier.
      M'agrada la teva frase sobre l'esperança.

      Elimina
  3. "Seguim esperant, fins quan desesperem", he llegit alguna vegada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta frase, que em sembla que deu ser ben certa. Gràcies, Helena.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars