Aquí us deixo amb un recull de fotografies (la primera la reconeixareu tots aquells que em seguiu a través del facebook ja que és la fotografia amb què us vaig felicitar la Diada de Sant Jordi) i la recepta del pa de Sant Jordi. Bon cap de setmana!

Aquest cap de setmana ha sigut intens a la cuina, entre Sant Jordi i Pasqua no he parat! :p

Avui us presento una de les mones que he preparat enguany. Una mona clàssica de pa de pessic amb trufa i glaça de xocolata decorada amb uns ous 2D convertits a 3D fent servir un dels nous motlles que ha tret Lékué per aquesta diada.

Recordo que de petita els padrins ens havien regalat alguna super mona amb una figura gran de xocolata, però al final acabàvem menjant quatre bocins de xocolata i sempre en quedava... Potser era l'edat, però el que us vull recomanar és que si feu una mona a casa, millor feu servir una bona xocolata. Segur que no en quedarà ni una engruna. ;) (Si voleu saber quines xocolates recomano, aquí us ho vaig explicar).

Es separen els rovells de les clares.

En un bol, es munten les clares a punt de neu i a continuació, s'hi afegeix la meitat del sucre i es bat un parell de minuts més.

En un altre bol, es baten els rovells amb la resta del sucre fins que tripliquin de volum i quedi una preparació blanquinosa i espumosa.

S'afegeixen les clares muntades a la dels rovells i es remena amb delicadesa amb l'ajuda d'una espàtula.

A continuació, s'afegeix la farina tamisada i la ratlladura de llimona.

Es remena amb cura amb moviments suaus fins obtenir una mescla homogènia.

S'aboca la preparació dins un motlle de 18 cm de diàmetre prèviament untat amb mantega.

S'enforna dins el forn prèviament escalfat a 180ºC durant 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).

Es deixa refredar al damunt d'una reixeta.

- Per a l'almívar:

S'extreu el suc d'una taronja i s'afegeix aigua mineral fins arribar als 100 mL.
S'hi afegeix el sucre i es porta al foc, i es deixa bullir uns minutets.
(Si voleu hi podeu afegir una mica de licor un cop fred).

En un cassó, s'escalfa la nata líquida.

Per altra banda es col·loca la xocolata trossejada dins un bol.

Quan la nata arrenqui el bull, s'aboca sobre la xocolata trossejada.

S'esperen 2 minuts i es barreja bé amb una espàtula fins a obtenir una mescla homogènia.

Es reserva a la nevera unes hores. (Jo, l'hi vaig deixar tota una nit).

Es manté calenta dins un bany Maria fins al moment de fer-la servir.

Quan la xocolata sigui ben dura, es desemmotllen i es munten.

Es talla el pa de pessic per la meitat.

Es remulla amb almívar i al damunt, s'hi reparteix la trufa fins obtenir una capa ben llisa.

Es col·loca la segona capa de pa de pessic al damunt i es remulla amb almívar.

Es recobreix el pastís amb la cobertura de xocolata, es col·loquen els ous al damunt i es decora al gust.

Bon profit!

Així doncs, el post d'avui li dedico a l'Eulàlia! Moltíssimes gràcies!! :)

Si aneu a una botiga d'estris de cuina, a la majoria hi trobareu motlles de silicona per a fer bombons. Però per a què us surtin uns bombons ben brillants i professionals, us recomano els motlles de policarbonat (com aquests).

Abans de fer servir els motlles, és important que siguin ben nets i no hi hagi cap resta d'aigua, per això us recomano que els netegeu amb alcohol de farmàcia de 96º o bé algun alcohol blanc, tipus vodka o ginebra.

Perquè la xocolata quedi dura i brillant, cal temperar-la abans de fer-la servir. I per quina raó? Doncs durant el procés de temperat, es formen dos tipus de cristalls que conformen una xarxa cristal·lina i fa que la xocolata tingui duresa i brillantor.

Durant el procés de temperat (que explicaré més endavant), us recomano treballar la xocolata amb una espàtula de fulla gran (tipus aquesta).

Si voleu que els vostres bombons agradin, cal que feu servir una bona xocolata. I aquí us recomanaré un parell de marques que he provat i crec que són de les millors: Valrhona i Cacao Barry.

És molt important conservar els bombons dins un recipient hermètic en un lloc fresc. MAI guardeu la xocolata a la nevera!! Sacrilegi!! La xocolata és molt higroscòpica i agafa la humitat de la nevera, perd la seva qualitat i agafa les altres olors dels aliments que tingueu a la nevera.

Primer de tot, es fon la xocolata (al bany Maria o al microones) a uns 45ºC. Si ho feu al bany Maria tingueu molta precaució amb l'aigua!! Que no us caigui cap esquitx d'aigua a la xocolata, ja que la malmetria i no podríeu aconseguir la duresa i brillantor desitjades. Si ho feu al microones, us recomano fer-ho en intervals de 30 segons, tot remenant entremig per evitar que es cremi.

Tot seguit, s'aboca 2/3 o 3/4 del volum de xocolata al damunt d'un marbre (el 1/4 restant es reserva dins el bol procurant deixar el bol ben net de regalims).

A continuació, amb l'ajuda d'una espàtula de fulla gran, s'extén la xocolata al damunt del marbre i es recull, repetint aquest procediment fins que arribi a 28ºC en el cas de la xocolata negra (27ºC en el cas de la xocolata amb llet i 26ºC en el cas de la blanca). I com una imatge val més que mil paraules, us recomano aquest vídeo perquè veieu a què em refereixo.

Tot seguit, es recull i es barreja amb la xocolata que hem reservat tot remenant enèrgicament, de manera que la xocolata arribi a una temperatura final de 31ºC en el cas de la negra (29ºC en el cas de la de llet, i 28ºC en el cas de la xocolata blanca). Si la temperatura final és superior a 31ºC, aleshores cal repetir el procediment de treballar 2/3 de la xocolata ja que sinó els cristalls que s'han format a 28ºC es fonen i per tant la xocolata no estaria temperada.

Una xocolata ben temperada té una brillantor espectacular.

Quan tenim la xocolata ben temperada, aleshores s'omplen fins dalt les cavitats del motlle per a bombons.

S'aixeca el motlle tot sostenint-lo amb una mà, i amb l'ajuda d'una espàtula se li donen cops als laterals del motlle per tal que no quedin bombolles d'aire retingudes dins la xocolata.

Acte seguit, se li dóna la volta al motlle i es recull la xocolata sobrant dins el bol. D'aquesta manera es forma una pel·lícula fina de xocolata.

Es retira la xocolata sobrant amb l'ajuda d'una espàtula deixant la part superior del motlle ben neta.

Es reserva el motlle cap per amunt tapat amb film transparent per evitar que absorbeixi olors fins que la xocolata hagi cristal·litzat. (Millor d'un dia per l'altre).

L'endemà, es prepara el farcit (que us proposo a continuació) i s'omplen les cavitats de xocolata (no fins dalt ja que cal "segellar" els bombons, és a dir, cal afegir la base de xocolata que tancarà l'embolcall de xocolata cruixent).

Es deixa reposar el farcit durant 1-2 hores.

A continuació, es cobreixen els bombons amb xocolata temperada. S'allisa la superfície amb una espàtula i es retira la xocolata sobrant.

Es cobreixen els bombons amb paper parafinat fins que la base hagi cristal·litzat.

El dia següent, se li dóna la volta al motlle i si heu temperat bé la xocolata, els bombons cauran per sí sols del motlle.

Es fon la cobertura a 35ºC i la mantega de cacau (per separat). Es barregen i s'aboca la mescla sobre el praliné d'ametlla.

S'emulsiona amb l'ajuda del túrmix a baixa velocitat i procurant que no incorpori gens d'aire.

S'afegeix el blat de moro trossejat i torrat.

Es deixa refredar el resultat fins a 26ºC per a poder omplir els motlles de xocolata.

Es cou fins que la mescla formi un caramel.

Tot seguit, s'incorpora la nata calenta (procurant no cremar-se amb els esquitxos).

Quan la mescla perdi l'ebullició, es remena per homogeneïtzar la mescla i s'aboca al damunt de la cobertura de xocolata amb llet trossejada.

Es deixa refredar la preparació, i quan arribi a 40ºC s'hi afegeix la mantega pomada i el Cointreau.

S'emulsiona la ganache amb l'ajuda del túrmix a baixa velocitat i procurant que no incorpori gens d'aire.

Es deixa refredar la ganache a 26ºC per a poder omplir els motlles de xocolata.

Bon profit!

El repte d'aquest mes de les Cooking challenge, ha estat un bon repte proposat per la Núria de Cocinarte... Després de buscar i rebuscar receptes i veure que el típic va farcit amb una mescla de mascarpone, ricotta, nata i xocolata em va fer desdir de seguir la recepta tradicional italiana i canviar-la per un gust que sabia que a casa agradaria segur: trufa amb mascarpone i mousse de crema catalana. La recepta en sí, no és difícil... més aviat diria que en aquest cas el repte va ser la decoració amb cacau en pols i sucre llustre per aconseguir l'octàgon per simular la cúpula de Florència d'on es creu que prové l'origen d'aquest pastís!! Gairebé hi perdo la paciència. Així doncs, per aquells que us animeu a provar-lo, podeu recobrir la cúpula amb una glaça de xocolata com aquesta d'aquí i llestos. ;)

Aquesta versió a casa ens va encantar! Va sortir una combinació ben bona!! :p

Es deixa refredar i es talla una circumferència de 18 cm de diàmetre (el mateix que el del bol) i la resta, en triangles per tal de recobrir l'interior del bol recobert amb film transparent.

En un bol, s'hi posa la xocolata trossejada a trossos petits i es desfà al microones (vigilant que no es cremi).

Quan sigui desfeta, es deixa refredar un xic i tot seguit, s'hi afegeix el sucre i el mascarpone.

Es recobreix tot l'interior del bescuit formant una capa uniforme.

En un bol amb aigua freda, s'hidrata la gelatina durant uns 10 minuts.

Quan la gelatina estigui ben hidratada, es desfà al microones (durant uns 10 segons) i es barreja amb la crema catalana.

Es munten les clares a punt de neu. S'hi afegeix el sucre i es baten un parell de minuts més.

Finalment, s'incorporen les clares muntades a la barreja de la crema a poc a poc i remenant amb suavitat.

S'aboca la mescla dins el bol fins omplir-lo i es tapa amb la circumferència de bescuit que hem reservat.

Es reserva a la nevera fins que qualli durant un mínim de 4 hores. (Jo el vaig deixar tota la nit).

Abans de servir-lo, es desemmotlla i es decora amb sucre llustre i cacau en pols.

Bon profit!

Els que em seguiu de fa un temps ja sabeu que sóc d'aquelles persones que l'esmorzar és l'àpat més important del dia. I també de les que necessito "picar" quelcom per berenar. I com sóc una aficionada a les masses fermentades, doncs els brioixos esdevenen una de les masses preferides. ;) Aquest brioix és d'aquells que necessita acompanyament... ja sigui melmelada, crema de cacau o pernil dolç i formatge. Tampoc és excessivament dolç, més aviat poc. Però excel·lent per un bon esmorzar o berenar. ;)

A vegades hi ha llibres de grans mestres que sigui per la complexitat de les receptes, o ingredients impossibles de trobar o que el resultat no és tal com esperaves, queden arraconats. I en canvi, aquells que presenten receptes assequibles i que quan les reprodueixes surten tal com les veus a la foto, anima a provar-ne més. I no només això, si una vegada feta (la recepta) el resultat té èxit, t'enganxes a fer-ne més. Això és el que em va passar amb el llibre La cocina dulce de Paco Torreblanca. Després de l'èxit de la crema catalana sobre sablé bretó, vaig preparar aquestes tartaletes de maduixes. Un altre èxit. ;)

Es netegen les maduixes i es tallen en 8 talls cada una. (Cal que siguin de la mateixa mida).

Amb l'ajuda d'una màniga pastissera amb una broqueta llisa del número 8 es forma una muntanya de crema madame.

Es distribuixen els talls de maduixa a tot volt de forma que tapin la muntanya de crema.

Es decora amb una merenga al damunt.

Bon profit!

Estem en plena Quaresma i és època de brunyols, rosquilles i bunyols de vent. I per variar un xic, vaig preparar aquestes berlines de crema basant-me en la recepta de la Maria José i de Tartasacher i incorporant alguna variació pròpia. :p

Com que m'agrada quan la gent em diu que han provat una recepta meva i els hi ha agradat el resultat, prefereixo dir la meva opinió. I en aquest cas, malgrat que l'aspecte sigui bo, en la meva opinió els hi manca gust. Així doncs a la recepta que us transcric més avall, personalment hi afegiria més ratlladura de llimona i una mica de matafaluga que de ben segur els hi donaria un gustet deliciós. ;)

En un bol petit, es desfà el llevat amb un xic de la llet tèbia.

En un bol gran, s'hi barreja la farina, els sucres, la sal, i la ratlladura de llimona. Per altra banda, barrejar la llet amb la ratafia, l'ou i els rovells i incorporar-ho al bol gran de la farina.

A continuació, s'hi afegeix el llevat dissolt amb un xic de llet i s'amassa durant 20-25 minuts.

Tot seguit, s'hi afegeix la mantega fosa i refredada. I s'amassa fins que la massa hagi absorbit tota la mantega i sigui ben elàstica.

Es col·loca dins un bol enfarinat i es tapa amb un drap de cotó. Es deixa llevar fins que dobli el volum (durant una horeta aproximadament).

A continuació, s'amassa lleugerament per eliminar l'aire retingut i es divideix en porcions d'uns 45-50 g.

Es formen boles ben arrodonides i es deixen tapades amb un drap de cotó durant 20-30 minuts.

Mentrestant, s'escalfa una paella amb abundant oli d'oliva suau.

A continuació, es fregeixen les berlines fins que siguin ben daurades per les dues bandes. (Quan les fregiu, no escalfeu l'oli molt calent ja que les berlines us quedarien ben torrades de fora i crues per dins).

Es deixen refredar al damunt de paper absorbent.

S'omple una màniga pastissera amb una broqueta llisa del número 3 amb la crema pastissera, i es farceixen les berlines.

Bon profit!

I si voleu gaudir més d'aquest plat, porteu el plat tapat a taula (sense el caramel) i ensumeu les aromes que es desprenen en destapar la cassoleta. ;)

Ja fa uns dies, una amiga em va deixar provar uns panets que havia comprat en una fleca. Volia que tastés els panets que més li agraden al seu fill. Uns panets d'aquells taaan flonjos, i amb un gust suau. I immediatament la seva pregunta va ser: Mercè, no els sabries fer?

La presentació dels panets era com la que us presento. Aquesta va ser la part més fàcil. ;) Per aconseguir la textura i el gust, vaig fer una barreja de receptes: la dels panets de viena d'hamburguesa de l'Eva de Ma Petite Boulangerie i la trena suïssa de l'Elvira de Los cerezos en flor. I el resultat crec que s'aproxima bastant als panets que vaig tastar. :p

En un bol, s'hi posa l'aigua tèbia i s'hi dissol el llevat fresc.

En un altre bol més gran, s'hi barregen la farina, el sucre, la llet, la mantega tallada a daus petits, l'ou batut (com si féssim una truita) i la sal.

S'amassa durant 10 minuts (fins aconseguir una massa homogènia). A continuació, s'incorpora el llevat dissolt i s'amassa 10 minuts més (seguint el mètode Bertinet).

Es deixa llevar dins un bol enfarinat i tapat amb un drap de cuina fins que hagi doblat el seu volum (1 horeta).

Passat el temps de fermentació, es treballa la massa lleugerament per treure-li l'aire i es divideix en 18 porcions d'uns 45-50 g cadascuna. Es formen boles i es col·loquen dins un cèrcol prèviament untat.

Es deixa llevar durant 20 minuts tapat amb un drap.

Just abans d'enfornar, es pinta amb aigua i es cou (dins el forn prèviament escalfat) a 180ºC durant 20-25 minuts.

Bon profit!