Radiat el 2 d'abril de 2006

3.4.06

Hola, bon dia!
Avui, i no sé per què, voldria parlar del final de les audicions. Com tots sabreu, les audicions es composen tradicionalment de sis sardanes, al final de les quals es fa una repetició d'un curt i un llarg de la darrerra. El repicó és com un comiat, com un petit homenatge que es fan els músics i els balladors per celebrar l'acabament de la trobada.
De repeticions també se'n fan quan una sardana ha agradat molt al públic. Seguint aquesta regla de tres, si la interpretació de la sardana ha agradat molt a la cobla, seria just que ella mateixa es concedís fer un bis, encara que la cobla normalment hi té molt poc a dir.
D'un temps cap aquí el que s'ha posat de moda és fer dues repeticions al final, però no com una concessió dels músics sinó com una exigència dels sardanistes. No diré pas que no m'agradi com a músic que es valori la feina ben feta, però sí que voldria que això no es convertís en una tradició forçada. Crec que la segona repetició només s'hauria de demanar en ocasions especials en què la ballada hagi sortit realment rodona. Però si el públic ho demana, tocarem les repeticions que facin falta.
Bé, doncs com que sembla que s'ha acabta l'audició direm allò de: Fora!, cop final i, VISCA!!