Aquest cap de setmana tocava anar d’excursió, una caminada per Osona. En tenia ganes i encara vaig anar-hi amb més tranquil·litat quan em va dir que hi aniríem els dos sols, això volia dir que aniria al meu ritme i no em feia cosa demanar-li parar un momentet. Haig de dir que no vaig patir gaire, suar...moltíssim. Es seguia el Petit Recorregut C-40 (Catalunya 40), senyalitzat amb franges blanques i grogues, algun tram s’unia al GR-2 i per tant també trobàvem ratlles vermelles. Un recorregut de 20Km amb un desnivell de 450m, d’una durada de 4’25h.
Continuem el camí i travessem la riera per agafar camí cap a Tavèrnoles. Abans d’entrar a bosc em van indicar on era el Castell de Savassona (que queda pendent per un altre dia). Primer avituallament a Tavèrnoles (un tallet de coca i xocolata + aigua), no ens vam parar, haig de reconèixer que menjar coca mentre segueixes una pujada, té lo seu. A destacar l’esglèsia romànica de St Esteve de Tavèrnoles. Tot seguit a bon pas i amb un canvi de direcció ben brusc per anar direcció a l’urbanització de Fussimanya. Abans però hi haurà una pujadeta fins arribar al Pla de Savassona. Ben bé abans d’arribar a l’esplanada on vam esmorzar (entrepà de botifarra + aigua + mandarina + fanta de taronja) a la dreta vam poder veure la Pedra dels Sacrificis amb inscripcions dels ibers.
Després d’esmorzar i abans de seguir el recorregut, ja que ho teníem a prop, vam arribar-nos a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, molt petitona però amb unes vistes perfectes. Un cop vam acabar la visita, vam tornar a la clariana i vam continuar el camí. Una estona dins al bosc fins sortir-ne i veure el recorregut del Ter. Ara si que vam arribar a l’urbanització de Fussimanya i hi havia una petita pujada, potser amb la que més vaig suar. Segon Avituallament prop de l’Hostal Fussimanya (mandarina + aigua) i últims esforços. Creuem el Torrent de l’Infern i continuem pujant per bosc fins al arribar a una cruïlla de pistes, triarem el camí de l’esquerre. Més bufets fins sortir de bosc i directes cap a St Pere de Casserres. Aquest últim tros és molt bonic, unes vistes del Pantà de Sau i dels meandres del Ter molt atractives per qualsevol que portés màquina fotogràfica.
I per fi veiem el destí: Sant Pere de Casserres. És l’únic monestir de l’orde benedictí. Era un antic castell dels vescomtes d’Osona-Cardona que van fundar el monestir. I aquí em va explicar la llegenda. Es veu que el monestir va ser fundat sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es va conservar momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de 30 dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula. Allà on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir sota l’evocació de Sant Pere. Actualment hi ha dues exposicions, una dels papers de Salamanca i l’altre permanent que ens explica la vida dels monjos.
Una excursió perfecte per fer un dia de cap de setmana, no em faria res tornar-hi, em va agradar molt i em queden pendents algunes fotografies (aquesta que veieu és extreta de les rutes del palau robert).
