Fa uns dies, vaig fer una escapada a Girona, volia donar una volta pels carrers i passar una estona amb els meus. Després de recórrer el barri vell i fer alguna compra ja teníem els dits congelats. Vam aprofitar per entrar en una granja, just sota les voltes de la plaça del vi. Trobo que és un lloc acollidor i que fan unes tasses de xocolata, fantàstiques. Esperant que em portessin la meva, una tassa de les petites, vaig fullejar el diari de Girona que hi havia a la taula del costat.
Una de les notícies feia referència a una campanya que ha començat per internet per reclamar unes nòmines raonables. El tema em va interessar, a vera si hi havia el sistema per pujar la meva. Però no, parlaven dels abusos dels que estan a càrrecs elevats i es poden apujar el sou.
El cas de Girona ja fa temps que corre. En podríem dir el cas del president de la Diputació que segons Respolis l’acusa de tenir una remuneració elevada i de poc coherent. Ja fa temps que corre aquesta polèmica per Girona, però que també podem veure a diferents municipis. Aquesta agrupació ciutadana li ha enviat una carta demanant explicacions per l’increment del 42% de la seva nòmina. Del perquè cobrava 7000 euros mensuals i una nòmina de 98000 euros, més elevada que la del president del govern espanyol. De moment no hi ha hagut resposta. Podeu llegir la noticia a aquí.
És ben cert que faria falta una regulació dels sous, en ambdós sentits, regular aquestes bestieses i també els sous que no et permeten viure. Pel que veig en aquest món, la tendència és de que els més rics siguin més rics i els pobres més pobres. Vaig tancar el diari i vaig tastar una cullerada de xocolata calenta, fantàstica.
Una de les notícies feia referència a una campanya que ha començat per internet per reclamar unes nòmines raonables. El tema em va interessar, a vera si hi havia el sistema per pujar la meva. Però no, parlaven dels abusos dels que estan a càrrecs elevats i es poden apujar el sou.
El cas de Girona ja fa temps que corre. En podríem dir el cas del president de la Diputació que segons Respolis l’acusa de tenir una remuneració elevada i de poc coherent. Ja fa temps que corre aquesta polèmica per Girona, però que també podem veure a diferents municipis. Aquesta agrupació ciutadana li ha enviat una carta demanant explicacions per l’increment del 42% de la seva nòmina. Del perquè cobrava 7000 euros mensuals i una nòmina de 98000 euros, més elevada que la del president del govern espanyol. De moment no hi ha hagut resposta. Podeu llegir la noticia a aquí.
És ben cert que faria falta una regulació dels sous, en ambdós sentits, regular aquestes bestieses i també els sous que no et permeten viure. Pel que veig en aquest món, la tendència és de que els més rics siguin més rics i els pobres més pobres. Vaig tancar el diari i vaig tastar una cullerada de xocolata calenta, fantàstica.
