Lliçons de vida a la ciutat. Punt 1.

Tothom passa de tothom. De tothom i de tot. També dels bon dia i dels cops de mà. I d'ells mateixos.

Avui, 

sóc 

vent. 

171

Avui en portem més de 4, també. I més de 171.I  ho sé perquè amb 171 no sembla que t'hagin sucat com si fossis una galeta en un got de llet. O, més que una galeta, potser un cromo, perquè he acabat verda i vermella, tot i protegir la flor de cartró amb la jaqueta empapada com si m'hi anés la vida. Sembla una ximpleria com donem valor als objectes, i la facilitat amb que un objecte es pot trencar, o desfer, o despintar. I com, al despintar-se, ens (des)pinta a nosaltres. 

¡Que se pare el mundo*, que me bajo!

*recordem als passatgers d'aquest planeta que no són vàlids els bitllets ni abonaments de rodalia. 

I'm like a sunday afternoon

Hubo que hacer negociaciones ¿y ahora qué? palabras, palabras y más palabras y sueños que quien sabe, porque yo, desde luego, yo no sé. Y me voy, es esa sensación de saciedad, de estar harta de todo porque nada llena, y si algo lo hace es en el momento, cuando pienso en ti, cuando te oigo la voz, cuando me abrazas, cuando me hablas...y estoy ahí, en ese arriba que es un abajo camuflado, del revés (aunque me de la vuelta cuando quiera), tirando dados escaleras abajo. 

punt i coma

Daus i gotes de pluja i escales i mans i.