Un cas difícil

UN CAS DIFÍCIL

Sherlock Holmes i Watson, el seu amic metge;
Hercule Poirot i Miss Marple, la senyoreta;
ja no es volen posar més pedres al fetge,
ens han dit que no se'ls encén la bombeta.

Joseph Rouletabille no els deixa de petja
i el gran Auguste Dupin tampoc fa l'aleta.
Sam Spade s'ha tret gavardina i corretja
i Philip Marlowe també ha tancat l'aixeta.

No podem esperar d'ells la solució.
Són els millors, això és una evidència,
però només són personatges de ficció.

Es cosa de la nostra competència:
Ja en tenim prou de tanta divagació,
per arreglar el món ens cal més intel·ligència.

Sonet de Sonets

UN SONET DE SONETS

Ai, que la mar és més forta que el vi!
En port obert ets boira matinera,
del meu estil pogués fer presonera;
altre deport no sé, ni vull per mi.

Duu el mallot blau i es pinta de carmí
que us demanem, ulls molls, en la preguera.
En mar pregon acaç nova sendera,
que ens som estranys en ignorat jardí.

M'exalta el pler, més l'angoixa m'atura.
De què us deman ajut. Exalt el bell.
Imploraré ma pròpia captura,

el pas ardit vers l'horitzó novell.
Lent, com el roc davant la mar obscura,
si us moveu gaire fugirà l'ocell.

Aquest sonet està fet a partir de 14 versos extrets de 14 sonets del llibre "SOL I DE DOL" de J. V. Foix (1893 - 1987). Per ordre, aquests sonets són: 1.- "Au, Filomena, que la mar s'acosta!...", 2.- "En port travat ets l'algosa clapera...", 3.- "Oh!, si prudent i amb paraula lleugera...", 4.- "Quatre colors aparien el món...", 5.- "Fugiré carrer enllà, o-í! Finestra...", 6.- "A l'erm obac bastim casal i erola...", 7.- "A l'endeví vaig per falsa drecera...", 8.- "¿Com és la car, guanyat el goig, d'inerta...", 9.- "Entre els morats i l'ocre, en carrer clos...", 10.- "Això és ver i no. El con encén...", 11.- "A tu, reflex d'un altre tu en clausura...", 12.- "Si llibertat està en coratge d'hom...", 13.- "És per la Ment que se m'obre Natura..." i 14.- "Caramenut!, canut!, criden, immunes..."

Bookcrossing

BOOKCROSSING

Al costat d'una font, abandonat
esperant una bona persona,
tant fa que sigui home o dona,
i que de llegir sigui afeccionat.

El meu antic amo m'ha alliberat,
no és que li falli una neurona
és que amb aquesta idea tan bona
em dóna una altra oportunitat.

Podré arribar a una nova casa,
on algú podrà gaudir llegint-me.
Tot això sona estrany, no ho nego.

Però és que la idea en això es basa,
en que no em deixeu aquí florint-me
i que em prengueu sens por, no mossego.

Un sonet antològic

UN SONET ANTOLÒGIC

La poesia tot just ha començat:
Oh!, de mos càntics inefable niu.
Canto l'absència de la llibertat,
la vostra flor més bella no la teniu.

La terra que va ser la nostra herència,
t'he confessat que em convencia.
I sempre un clima d'indiferència
mentre jo, ben lluny, em riuria.

La gran ciutat que talla i ascla i serra,
que així forçat m'has de vós allunyar.
Jeia la pols en los trofeus de guerra.

De part de Déu: - Minyó, te'n vols anar?...
Com cantaria els núvols de la terra
faent camins dubtosos per la mar?

Els versos que formen aquest sonet estan extrets d'alguns dels poemes inclosos al llibre "ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA", una tria entre els poetes en llengua catalana dels segles XIII al XX a càrrec de J.M. Castellet i J. Molas. 

Per ordre, els 14 versos del sonet pertanyen als 14 poemes següents: Escólium (Joan Maragall), Cala Gentil (Miquel Costa i Llobera), El Captiu (Bartomeu Rosselló Porcel), La Complanta d'en Guillem (Manuel Milà i Fontanals), Vacances Pagades (Pere Quart), Poema Inacabat (Gabriel Ferrater), El Cementiri dels Mariners (Josep M. de Sagarra), Assaig de càntic al temple (Salvador Espriu), Nabí (Josep Carner), Sovint sospir, dona... (Jordi de Sant Jordi), Any Mil (Àngel Guimerà), Col·loqui (Joan Alcover), Cant d'amor (Jacint Verdaguer), Veles e vents... (Ausias March)

Un sonet a les contracobertes

UN SONET A LES CONTRACOBERTES

Una història d'amor passional
li va provocar temors i il·lusions.
Plena de càrrega testimonial,
fins i tot serioses discussions.

La realitat i aquesta indecisió,
transcurs d'esdeveniments posteriors,
reclamava una investigació:
Un descens als abismes més torbadors.

La veritat sembla emmanillada
lluita per escapar al destí imposat,
cada cop més involucrada

la veritable personalitat.
Una imaginació desbordada
potser és massa responsabilitat.

Cada vers d'aquest sonet és una frase (o part d'una frase) extreta de les contraportades dels següents 14 llibres de narrativa de la meva biblioteca i en aquest ordre: [1] EL COMPLOT DELS ANELLS (Assumpció Maresma), [2] EL MAL FRANCÈS (Lluís Maria Todó), [3] 556, BRIGADA MIXTA (Avel·lí Artís-Gener), [4] MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN (Manuel de Pedrolo), [5] EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA (Jesús M. Tibau), [6] L'HISTORIADOR (Elizabeth Kostova), [7] MOSSEGAR-SE LA CUA (Manuel de Pedrolo), [8] EL PERFUM (Patrick Süskind), [9] SE SABRÀ TOT (Xavier Bosch), [10] LA VIDA I LA MORT D'EN JORDI FRAGINALS (Josep Pous i Pagès), [11] EL LLIBRE DE LES MOSQUES (Emili Teixidor), [12] UN DIABLE AL PARADÍS (Henry Miller), [13] ELOGI DE LA FORMIGA (Joaquim Carbó) i [14] ELS ÀNGELS QUÀNTICS (Lluís Racionero i Grau).

Una sortida digna

UNA SORTIDA DIGNA

Tornem a ser davant d'un full en blanc,
disposats a esprémer-nos el cap
i intentant no caure pel barranc
de la falta d'idees a tot drap.

I no us penseu que no és un entrebanc
quan del cervell no pots treure'n el tap.
La inspiració recula com un cranc
sense que ho curi cap esparadrap.

I veus que el sonet arriba al final
sense que hagis trobat la consigna
per aconseguir sortir-te'n com cal.

Demano una opinió benigna:
Penseu que, de manera excepcional,
hi he trobat UNA SORTIDA DIGNA?.

Vaig escriure aquest sonet seguint la crida de Jesús M. Tibau, l'autor del llibre en que es basa, i com totes les altres participacions va ser publicat al llibre col·lectiu TOTES LES SORTIDES DIGNES (Ed. Petròpolis - 2010)

A la barana dels teus dits

A LA BARANA DELS TEUS DITS

Com si es tractés d'un joc literari,
un repte nou en Tibau ens proposa
i en un concurs extraordinari
hem d'escriure en vers i no en prosa.

L'autor que viu a un racó dalt del món
publica un llibre de poesia
i per això ens vol fer perdre la son
comptant versos, fent sonets tot el dia.

Ho faig sens dubtar!. Els motius s'ho valen.
I no és pel premi, és per l'amistat.
Ho provo... però sóc dels que no en saben
i només m'ha sortit un apariat:

Amb amor, afecte, passió i neguits
s'ha escrit "A LA BARANA DELS TEUS DITS".

Vaig escriure aquest sonet seguint la crida de Jesús M. Tibau, l'autor del llibre en que es basa, i com totes les altres participacions va ser publicat al llibre col·lectiu TOTES LES BARANES DELS TEUS DITS (Ed. Petròpolis - 2009)