dimecres, 31 d’agost del 2011
La nevada del Cucut. Blanca Busquets
diumenge, 28 d’agost del 2011
El com del crim. Andreu Martín i Jaume Ribera
diumenge, 21 d’agost del 2011
Assassins sense rostre. Henning Mankell
dimarts, 16 d’agost del 2011
La vall de Boí. Dia 1
Exactament el post que teniu aquí a sota era el que donava inici a les nostres vacances. La idea era fer un post diari amb les idees fresques i les emocions a flor de pell. Què ha passat? El de sempre: escric el primer dia i s'acaba... No ho aconseguiré mai, em pensava que amb la tonteria de l'Ipad seria més fàcil però res de res... sóc una gandula. A més ,no teniem internet allà on estaven i els llocs on menjàvem tenien Wifi a l'interior però no arribava a fora -les parets aquestes de pedra tant mones que tenen - i amb la Bruna ens tocava menjar al carrer.
Com que no he fet els deures si que faré alguns posts resum- com algunes ( rits i Joana) ja haureu endevinat per l'imatge de l'estany de Cavallers, hem estat a la Vall de Boí i ens ha anat genial. Ja us anirem explicant ( no massa tampoc, que sóc una pesada que comença i no acaba). No us asseguro quan estaran fets els post , però els faré. Fa uns minuts ja he enviat el Hoffman 8. Aquest any sí que hi haurà album. Miraré si trobo el moment per escriure'ls.
Per pujar hem decidit pujar travesant el Montsec i hi ha paissatges espectaculars. Sempre que em moc per Catalunya em sorprenc de com en un territori tant petit tenim paissatges tant diferents. No puc evitar de fer-ne el comentari. Ja hem fet una volta per Taüll, fet un cop d'ull a Santa Maria i Sant Climent. Després de passar pel punt d'informació ja tenim mig decidit que farem aquest dies.
Dimarts: Aigüestortes
Dimecres: més esglésies
Dijous: estanys de cavallers
Divendres: tornada a casona :(
dilluns, 15 d’agost del 2011
sóc un desasatre,
dissabte, 13 d’agost del 2011
divendres, 12 d’agost del 2011
dilluns, 8 d’agost del 2011
dissabte, 6 d’agost del 2011
Gris de campanya. Philip Kerr
Llibre que segueix cronològicament a "Si els morts no ressusciten", llavors ja avisava que no seria l'últim llibre d'aquest autor i aquest protagonista. Aquesta vegada però, la situació és radicalment diferent. Aquest llibre comença quan els americans el troben, l'empresonen i l'interroguen com a criminal de guerra, ja que el seu grau d'inspector a la policia alemanya li donava rang d'oficial de l'exèrcit alemany, si be no va ser mai nazi . Sempre farà allò que creu correcte, una cosa es la guerra i altra les bestieses que es varen fer.
Durant l'interrogatori reviurem moments d'aquest passat; com va veure i viure la guerra , les massacres a una banda i altra, personatges amb qui te relació a diferents moments, com va estar empresonat a camps de concentració russos i com en va sobreviure. Els americans estan interessats en una persona d'aquest passat. També els francesos tenen interès en persones que Gunther pot ajudar capturar.
Així el nostre protagonista ha d'acceptar aquesta tasca, "ningú no treballa per als seus enemics si no és que no pot triar gaire" com diu ell mateix. I a ell l'han empresonat, interrogat i torturat; però algú pensa que en aquesta situació en Bernie Gunther treballarà per a ells sense més?
Llibre interessant, si be abans que aquest recomanaria llegir els anteriors d'aquest protagonista per posar-vos més en situació. Jo només n'he llegit un, però ara ja he comprat la "trilogia berlinesa", un llibre que inclou els tres dels llibres anteriors, i per tant queda clar que no puc sinó recomanar-vos aquests llibres.