m sap greu haver trigat tant a escriure aquesta ressenya perquè la novel·la m’ha agradat i ara segurament no l’hi faré justícia. Per anar be he de fer les ressenya abans de començar el nou llibre. És una manera de tancar la lectura i aquesta vegada no només no ho he fet abans de començar el poper llibre sinó que fins i tot l’he acabat. Aquest, com molts d’altres llibres últimament, l’he descobert gràcies al blogs. Com que no confio molt en la ressenya que en sortirà us enllaço algunes de les ressenyes que em van portar a llegir el llibre: aquí , aquí i aquí. També podeu l’entrevista feta a El Racó del llibre.
Dos desconeguts es troben al metro. Ell, pare de familia, comptable. Ella, una noia deixada que mira les vies d’una manera estranya. Sembla trista, potser es vol llençar a les vies. No. Puja al vagó i ell la segueix. Quan baixa del metro no pot evitar seguir-la . Aquí comença la nostra història. Bé, les nostres històries , un únic dia, dos persones molt diferents, o no tant? Poc a poc, mesura que passin les hores anirem desvetllant les seves pors, les seves il·lusions, la seva vida .
Una història curta, ràpida de llegir, d’aquelles petites que m’agraden.