internet ha mort

Internet ha mort, o si més no el de casa. Des de Sant Esteve que no tinc conexió, els senyors d'Ono em diuen que 48 hores coma màxim però no hi confio.

Bé, he de fer un post ràpid perquè estic robant l'internet a un pobre incaut o una molt bona persona que el té sense seguretat i la qualitat és molt baixa i es va desconectant.
Prometo fer un post sobre les lectures i sobre el tió tant aviat com torni a la normalitat; sinó acabaré agafant el portàtil i aniré robar interent d'algun familiar. A més també se m'està morint la pantalla que es queda negre i entra una cosa i l'altre m'està costant una barbarita esvire això.

Apa, això és tot!

Bon Nadal

Com que estic molt liada amb els regals, només diré allò que vull dir. Sense explicacions:

BON NADAL A TOTS I A TOTES
I
QUE EL TIÓ US CAGUI MOOOOOLTES COSES!

Panettones fets, embolicats !

Trece runas. Michael Peinkofer

Voltant pels blogs, al de l'Anna, Biblosfera sortia recomanat aquest llibre com a bona novel.la de misteri històric.Parla del conflicte druïdisme-catolicisme, la substitució de les antigues creences per les noves i l'inevitable conflicte secular entre elles.

L'Anna diu que una de les coses que li agraden es que fuig dels estereotips post codidavincià, però en el seu lloc posem a un escriptor com a protagonista- .l que el mateix autor diu que la novel·la li es un tribut i que s'atribueix unes llibertats en alguns esdeveniments. Als personatges del seu voltant, cadascú al seu rol, són també super-mega-ultra-guais. Potser soc una persona recargolada, però aquests protagonistes no m'agraden, em van més les persones més reals però sense entrar als excessos de turmentament que a vegades trobes, és a dir, em van els personatges reals amb qui et pots identificar.

Tampoc em carregaré el llibre. A partir d'acceptar aquests personatges és entretingut, fuig dels temes tradicionals i com a un llibre sense més voluntat que fer-te passar l'estona està bé, és entretingut , però no més.

La gran ona de kanagawa

Aquesta és l 'última proposta de relats conjunts. Aquesta vegada l'he vista, he escrit i no he esperat a tenir una idea genial que no arriba mai. Així doncs, vist, escrit i penjat. Sense reflexions, sense rètocs, sense pensar... avui estic impulsiva.

Assegut a casa, amb el seu bol d'arròs entre les mans , té la mirada perduda. Amb una mà subjecte els bastons però no es mouen. Als ull, un tel no li deixa veure la muntanya que té al davant. La muntanya font de totes les seves desgràcies. El Fuji s'alça majestuós, i la seva ombra cobreix tota la cabana. Si no hagués comés l'error de ser tant superb, de creure's invencible potser ara no es veuria així. Des que va sobreviure al naufragi que no ha sigut el mateix. Tot el poble coneix la seva història, tothom el considera un heroi, un supervivent, l'escullit. L'únic home que va sobreviure a aquell temporal. Però jo sé la veritat.

Viu permanentment enmig d'aquella tempesta. Sent la salabror als llavis,el vent al rostre i l'aigua a la cara. Els crits dels companys no deixen de sentir-se dins del seu cap; crists d'auxili, d'angoixa, últimes agonies, precs i resos .L'aigua que pica contra la barca,i a cada embranzida una nova víctima, un nou home que cau al mar i aquest, enfurismat, amb ràbia ,com si fos presa d'una set insadollable, l'engoleix i no en deixa rastre. Unes hores inacabables, lentes però vertiginoses. El mar s'arremolinava, agafava embranzida i una nova onada picava contra la barca, un cop i un altre. Els artells de les mans blancs de tanta força que calia fer per mantenir-se subjecte. La llengua valva de tant escopir aigua salada i els ulls... els ulls li feien una mal terrible . A cada nova gota salada una cremor insuportable li feia tancar-los ben fort i al final només silenci. Ell, la barca... Dos dies a la deriva, sense res per beure ni menjar; la cara cremada pel sol i aquells ulls que no veien res, no podrien reconèixer terra ferma encara que només estès a dos braçades. La por, l'angoixa i la recança. L'agror de tot el mal comès, de totes les vides segades, el remordiment de no haver fet la ofrena al Mont Fuji.

Vivo en la era glacial, o casi

La calefacció s'ha mort està en coma profund. Quan: divendres a la tarda, quan sinó. Si tens un pont de tres dies llargs a ple mes de desembre, quin millor moment per morir-se. No ho podia fer un dilluns a l matí qualsevol, d'una setmana de 5 dies qualsevol, no! Imagina't que puc trucar al tècnic, que ve el mateix dia i fins i t aconsegueix la peça maleïda que provoca temperatures de Pol Nord el mateix dia, no!

Doncs res des de divendres sense calefacció, gràcies a deu aigua calenta sí. Ara vés i entén-ho!

A esperar fins dimarts al matí, trucar al senyor Roca, maleït senyor Roca i les seves calefaccions que mai van bé i esperar a que arribi el tècnic i et foti una clatellada que et deixi distret. Sort d'anar a robar un Taurus tropicano 6F que estava entaforat al garatge dels meus pares que si no semblaríem els de l'anunci. I jo ja tinc gas natural

Els guardians del llibre. Geraldine Brooks

1996.Un llibre, dues històries. Una avança i l'altra retrocedeix. Hanna es troba a Sarajevo encarregada per les Nacions Unides de la restauració d'un Hagadà jueu molt preuat. És un llibre molt especial per tot el que representa i pel fet de tenir miniatures, estrany en un llibre de pregaries jueu. Amb aquest punt de partida trobem dues històries que s'entrellacen; la de la vida de la Hanna i la del Hagadà.

La història de l'Hagadà va retrocedint... va marxa enrere. Ens porta mica a mica cap els seus orígens incerts. En aquest viatge coneixerem no només la gent que va participar en la seva història, que és llarga i truculenta; sinó també moments històrics en si mateixos. A poc a poc, tot mirant enrere entendrem com s'ha salvat de la destrucció diverses vegades i quins personatges han intervingut en aquests fets. Tot plegat ens portarà fins els seus orígens, al com i al perquè de la seva excepcionalitat.

La història de la Hanna avança, el temps passa i tot canvia. La seva mare, una metgessa molt distant i professional, amb qui té una relació molt conflictiva té un accident de trànsit. Aquest a situació li permet conèixer els seus orígens i a partir d'aquí tot serà diferent.

Els guardians del llibre no és una novel·la on només es parla de història sinó també de la gent que la viu i la pateix. El llibre m'ha agradat; potser perquè m'esperava un altre llibre on el valent investigador/ historiador/bibliotecari es veu involucrat en una trama fosca i obscura que té a veure amb secrets ancestrals guardats. Res d'això: és un llibre on la història en ajuda a entendre les persones i les persones els moments històrics. On les decisions personals acaben sent més transcendentals del previst i on els fets es mouen per la casualitats, la necessitat i la por. Una història interessant feta de moments reals . Val la pena.

Com fer un calendari d'advent cassolà

Aquí trobareu una proposta i una altra per deconstuir-lo a l'estil Ferran adrià però fàcil

Ei, ei , ei!

Ja és aquí