Els menors són tractacs com una propietat de qui els diposita al centre, no com a individus lliures i complets, si no en transició i s’els ha de protegir, s’els ha de conservar i aïllar del potencial “mal” del carrer. Del món en definitiva.
El llast és molt gran, s’arrossega desde fa generacions, i
amb la incapaciatat pel canvi només es gosen maquillar coses supèrflues com pàgines
webs, mètodes d’ensenyament, declaracions de projectes educatius, molta paperassa
escrita que quan s’analitza de quina forma es du a la práctica el canvi comparat
amb la tradició del passat és minim. És a dir no hi ha canvis, es seguexen
castigant els origens, s’agreugen les diferències socials, els desfavorits són
més desfavorits i els menors vulnerables que caldria protegir encara més queden
al marge d’activitats com extraescolars, menjadors, colònies, sortides, us de
tecnologies… i de que siguin vistos per uns adults com a persones vàlides i amb
un futur a les seves mans.
A sobre de tot això la insistència del colectiu docent, les
direccions dels centres i d’una gran part de families i tutors (ancorats
suposem en el que ells van viure de petits) fan que els deures a casa no
desapareixin de les activitats “educatives”, al contrari sembla que com més “bona”
és una escola més innuden els alumnes amb feines per fer a casa.
Escola concertada feu-vos ho mirar, seriosament. No aneu bé. Construiu noves escoles fora de les ciutats, amb espais oberts, comunicats i lluminosos, deixeu estar la tonteria dels deures. A aprendre s’hi va a l’escola. Feu que els educadors escoltin els alumnes. Obriu la porta a l’educació del futur de forma integral per a les persones a qui acolliu. Els alumnes són meravellosos i ells us faran creixer si els escolteu. Doneu-los una oportunitat, de debó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada