El señorito Maroto

La de Maroto és una crònica com Déu mana: objectiva, sense passions que puguin tergiversar la realitat, seriosa... Que el Barça acaba d'aconseguir el cinquè títol consecutiu, amb un partit molt complicat, resolt després de 115 minuts d'assetjament blaugrana i de defensa numantina del Shaktar? Tant fa! Els 115 minuts es poden resumir atacant al multimilionari fitxatge d'Ibrahimovic i destacant que al Shaktar li van furtar un penal. Que al Barça li n'havien furtat un altre abans? Què més dóna! Ja hem dit que açò era una crònica objectiva i seriosa. Anem assentant les bases un any més de que al Barça l'afavoreixen els de negre, i així anirem posant-nos la bena abans de la ferida.
Ho lamento profundament per vostè, senyor Maroto, però el Barça va guanyar ahir la Supercopa d'Europa, i va ser mèrit de tots els jugadors que hi van participar, des del primer a l'últim (inclós el violent Messi).

Pedro deja a Ibra en evidencia

El Barça gana la Supercopa con un gol del canterano; penalti escamoteado al Shakhtar

Joaquín Maroto | 29/08/2009

Pedro Rodríguez, un chico de la cantera, hizo otra vez lo que Ibrahimovic, el multimillonario fichaje del Barça, parece haber olvidado: ganar títulos de un zarpazo. Pedro marcó en la Supercopa de España contra el Athletic y ayudó a su equipo a ganar el primer título de la temporada. Anoche en Mónaco firmó, con la ayuda inestimable de Messi que le dio un pase magistral, el tanto del triunfo en la Supercopa de Europa que vale el segundo entorchado para este Barça insaciable. En ambos partidos Ibrahimovic acabó siendo sustituido por el joven de La Masía, canario de nacimiento, que pide a gritos un puesto en este equipazo. Pep no puede hacerse el sueco.

Messi y Pedro fueron los mejores del Barça, que no necesita ayudas arbitrales aunque las tiene. Ayer disfrutó de otra: el belga De Bleeckere se tragó un penalti de Busquets en la prórroga, aunque también es cierto que en la primera parte miró para otro lado cuando Messi lanzó una falta y el balón dio en el codo de un defensa del equipo ucraniano.

Espeso. Lucescu, que fue entrenador de Pep Guardiola en la etapa del catalán en el calcio, mostró al frente del Shakhtar los puntos débiles del Barça: marcaje al hombre sobre Xavi, presión sobre los centrales en la salida del balón y velocidad. Cada día está más claro: El Barça ha perdido con la venta de Etoo y la llegada de Ibrahimovic, paliada con el advenimiento de Pedro. El camerunés presionaba a los rivales y ayudaba a su equipo, que juega en campo contrario, a ordenarse ante los contraataques. Ibra, no. Ibra es un señorito.

El Barcelona lo hizo mejor y mereció ganar su segundo título de la temporada (quinto del año), pero ha perdido fuelle. Tanto que de ganar disfrutando ha pasado a ganar sufriendo, que no es lo mismo. El Shakhtar lo demostró anoche en el patatal de Mónaco.

El detalle: Messi casi agrede a Srna

Messi, que estuvo muy activo en la segunda mitad, se desesperó en algunos momentos y tras errar tras una buena jugada personal se encaró con el croata Srna y a punto estuvo de darle un cabezazo.

Alfredo Relaño, el nou Da Vinci

L'Alfredo Relaño és un periodista polifacètic.
Taxador, matemàtic, economista, advocat, fiscal o jutge són algunes de les seves "altres" cares.

Taxador
Ningú com en Relaño a l'hora de posar preus als jugadors.
Per exemple, Ibrahimovic: 87,5 milions (45 fixos + 35 de l'Eto'o + 7,5 del Hleb).
Barça i Inter es van posar d'acord en què el preu del camerunès era de 20, però es van equivocar, el taxador-Relaño diu que el preu correcte és 35.
Amb els 7,5 del Hleb tenim un altre cas del "porqué yo lo digo".

Matemàtic
El Madrid s'ha gastat prop de 250 milions en fitxatges, el Barcelona menys de la meitat.
És 120 igual que 240?
Sí, el matemàtic-Relaño conclou que els dos clubs malversen els diners de manera similar i, en conseqüència, es mereixen el mateix tractament mediàtic.
L'aritmètica ens enganya!

Economista
Crisi econòmica mundial?
Dirigents de tot arreu que no veuen clar el projecte econòmic madridista?
Veus que es pregunten d'on surten els diners?
Ximpleries!
L'economista-Relaño avala sense condicions les inversions merengues.

Advocat
De Florentino Pérez, naturalment.
Com gosen dirigents de la UEFA, del Barça, del Bayern o fins i tot els bisbes, simples mortals, d'atacar en Florentino, l'ésser superior?
L'advocat-Relaño es troba sempre atent a sortir en defensa d'aquell qui mai s'equivoca.

Fiscal
Anti-Laporta, òbviament.
Ningú com el fiscal-Relaño a l'hora de denunciar conxorxes de personatges obscurs de l'estil de Laporta, Villar o Platini.

Jutge
Alfredo Relaño ha dictat sentència: Barça i Madrid són iguals.
Això sí, només en "lo dolent": monopolitzen els grans fitxatges, tiranitzen la resta de clubs espanyols, creen els seus "pelotazos" immobiliaris...
En "lo bo" hi ha "petites" diferències...
Per exemple, quan el Madrid guanya la lliga sempre ho fa perquè és el millor, el més regular.
El Barça no, el Barça fa trampes; com en les dues lligues de Tenerife o en les altres dues de Rijkaard.
El jutge-Relaño ho té molt clar: quatre lligues robades!

Fèlix

El cas Iniesta

Andrés Iniesta va reaparèixer en la final de la passada Champions, després d'una recuperació contrarellotge de la lesió que l'havia deixat fora del tram final de la lliga.
Malauradament, va patir una recaiguda, i el jugador s'ha perdut, des de llavors, tots els partits, tant de la selecció espanyola com del FC Barcelona.
Els seguidors culers esperem i desitgem el seu retorn quan abans millor.

Alfredo Relaño i Tomás Guasch, això no obstant, tenen una visió diferent dels fets.
Ens mostren una nova faceta professional, la de creadors de notícies: si no agrada la realitat, cap problema, es creen realitats paral·leles!

Per a un, en Relaño, el cas Iniesta és una prova més de l'existència de la seva particular i patètica teoria de la conspiració, el Villarato:

(...) pero el otro día me preguntaba un joven culé en una charla que en qué consistía el villarato y le expliqué que en esto, entre otras cosas. O, por no andar siempre el Madrid por medio, consiste también en que si Iniesta y Silva están tocados al barcelonista se le ahorra la Confecup (gracia de los médicos federativos) y al valencianista se le obliga a ir. La evidencia posterior demostró que Silva no estaba para jugar, desde luego, pero puestos a liberar a uno, liberaron al del Barça. Del primero al último en el villarato saben que esa es la ley no escrita.
Alfredo Relaño, diari AS, 22/07/09

Per a l'altre, en Guasch, el cas Iniesta és un nou episodi "Poltergeist", propi del programa Cuarto Milenio de l'Iker Jiménez:

Cosas raras...
Este último Orsay pre Liga exige un repaso a la pretemporada, que nos ha dejado eso, cosas raras.
1.- Iniesta no se ha vestido de corto.
2.- Se lesionó 15 días antes de la final de la Champions (mayo), lo recuperaron, la jugó... y desapareció.
3.- Lleva tres meses parado, gripe intestinal inclusive.
¿Qué han hecho con él?
(...)
Tomás Guasch, El Orsay, diari AS, 24/08/09

Fèlix

"Guasch in Orsay"

Pregunta curiosa
¿Por qué todos los buenos son del Madrid (Bolt, Nadal, Alonso, Sergio García, Marta Domínguez...) o del Espanyol (los Gasol, Alguersuari, la Mengual, Ricky Rubio, Tamudo...)? ¿Es posible tanta gente equivocada?
(...)
Tomás Guasch, El Orsay, diari AS, 24/08/09

I encapçalen la llista del Bé, dels il·luminats, Jesús de Natzaret i la Santíssima Trinitat!

Contràriament, a la llista del Mal, dels que anem errats, hi ha personatges mediocres de l'estil de Manel Estiarte, Seve Ballesteros, Kobe Bryant o Jorge Lorenzo. I la llista es troba encapçalada per Llucifer i Ponç Pilat.

Per cert, els Gasol i Ricky Rubio deuen formar el trio de pericos més blaugrana del món, oi Tomás?

Fèlix

La plantilla del Madrid és millor que la del Barça

Amb aquest arriscat titular ens sorprenia el columnista d'AS, A. Martín, la setmana passada:

(...) si sumásemos los puntos del último Balón de Oro y del FIFA World Player, el Real Madrid vence claramente: 615 votos ante 408 en la lista final del premio de France Football, y 1.181 puntos frente a 896 del FIFA World Player.
A todo esto hay que sumar la juventud del plantel. Con una media de edad de 25,55 años, el conjunto madridista se asegura un futuro brillante para las próximas campañas. Los de Guardiola, por contra, poseen un grado más de veteranía (una media de edad de 26,59 años). Además, su plantilla es más corta que la de los madridistas: 22 jugadores, después de la salida ayer mismo de Víctor Sánchez rumbo al Xerez, ante los 27 con los que cuenta Pellegrini a día de hoy. (...)
A. Martín, diari AS, 13/08/09

Sense entrar en l'absolut surrealisme que representa comparar plantilles pel número de jugadors o per l'edat mitjana d'aquests (sobretot tenint en compte que cap de les dues està tancada i, fins els darrers dies, podran entrar i/o sortir components); allò que crida més l'atenció és la comparativa de punts dels premis France Football i FIFA World Player.
El periodista A. Martin ha hagut de fer càlculs ràpids, tan ràpids que ha triat les dades de 2008, les úniques que li valen, clar.
Ahir sortien les nominacions de la UEFA per als premis de 2009, l'any del triplet blaugrana, i els jugadors del Barça es troben nominats a tot i entren a totes les travesses.
Aquestes noves dades al senyor Martín no li serveixen: hauria de canviar el titular!

D'això a l'AS, silenci absolut.

Fèlix

As la lia?

El diari As no ens tenia acostumats a dedicar la portada al Barça. Però atenció perquè la cosa pot canviar. Si no, fixeu-se, que amb una mitja veritat ja li dediquen la portada a Messi. Voldrà dir això que a partir d'ara el Barça estarà dia sí, dia no, a la portada del rotatiu madrileny? De moment, ja tenim un motiu per a estar empipats els culés, ja que a Messi li preocupa més la selecció argentina (o tot el país, com indica erròniament la informació) que el club on triomfa any rere any. Com diu la notícia, no tardarem a donar-li "boleto" al crack argentí. Ai Tomàs, ja t'agradaria, ja!

Leo Messi la lía y se borra del primer partido de Liga

Tomás Guasch | 14/08/2009

A Samuel Etoo le dieron boleto porque "tarde o temprano la liaría", según deslizó el Barça. Pero el primero en armarla ha sido nada menos que Leo Messi, a quien le preocupa más Argentina que su club. Ante las necesidades de allá, ni triplete que defender y mejorar aquí ni quinto aumento de ficha en su corta vida profesional: ¡Ar-gen-ti-na! El corazón del ídolo azulgrana es blanquiazul, hay que ver

Messi regresó ayer a Barcelona procedente de Moscú y pintaba que sólo el estado de su lesión sería noticia. Pero hubo sorpresa: "He pedido permiso al club para no jugar el primer partido de Liga", se arrancó. El motivo, el vital encuentro que la albiceleste disputará en Buenos Aires el 5 de septiembre frente a Brasil, en el grupo de clasificación suramericano para el Mundial'2010. Si Argentina pierde, hipotecará gravemente su presencia en el torneo.

Messi, que viajó a tierras rusas junto a Juanjo Brau, su preparador personal, no participó en el amistoso que su selección ganó en Moscú a Rusia (2-3 y partidazo del Kun Agüero) debido a unas molestias musculares en el abductor de la pierna derecha. Contó quede entrada se asustó, pero que acabó tranquilizándose pues, en efecto, la cosa no parece seria. El golpe fue cuando dijo: "Le he pedido a Guardiola jugar todos los partidos posibles hasta el día 28 y permiso para ausentarme del primero de Liga". Se refiere al Barça-Sporting que se disputará el lunes 31 de agosto pues el viernes anterior los azulgrana disputarán la Supercopa europea ante el Shakthar en Montecarlo; en su cabeza, su último partido antes de viajar a su país.

Sobre la cita del próximo domingo en Bilbao (ida de la Supercopa española), Messi no se pronunció a la espera de ver cómo evoluciona su lesión entre hoy y mañana, aunque el club ya avanzó que su presencia en San Mamés está complicada. "Acabamos de empezar, es mejor prevenir ahora que estar parado más tiempo", reflexionó.

El supercompromiso de los jugadores con el Barça del que tanto presume el presidente Laporta queda en cuarentena en este caso. Messi sabe que Argentina tiene complicado el Mundial. No ha sido brillante en juego ni en resultados, con aquel 6-1 ante Bolivia en La Paz como hito. Los cuatro primeros clasificados por Suramérica van al Mundial y el quinto juega una repesca. Argentina es ahora cuarta (22 puntos) por detrás de Brasil (27), Chile (26) y Paraguay (24). Le persiguen Ecuador (20), Uruguay (18), Venezuela y Colombia (17). Perú y Bolivia están lejos. Y su calendario final es de aúpa: recibirá a Brasil, viajará a Paraguay (8-S), recibirá a Perú (10 u 11 de octubre) y cerrará nada menos que en Montevideo, el 13-14 de ese mismo mes. Malísimo enemigo el charrúa para discutirle el pase y Messi lo sabe. Por eso prioriza estar a tope con Argentina, ganarle a Brasil y espantar problemas. Los del Barça pueden esperar.

Susana Guasch, Woman In White

Les rivalitats són la salsa del futbol.
N'hi ha entre equips de la mateixa ciutat, com Betis-Sevilla, o Milan-Inter.
Entre clubs poderosos i clubs més modestos, com Sporting-Oviedo.
Rivalitats properes i rivalitats més llunyanes, com Boca-River.
Fins i tot, n'hi ha amb connotacions religioses, com Celtic-Rangers.
I sembla inevitable que, en les grans celebracions, algú -sigui jugador, entrenador, president o afició- no es recordi de l'etern rival.

Tanmateix, no tothom pensa igual.
La senyoreta Susana Guasch creu que existeix una disfunció: en la rivalitat Madrid-Barça, les al·lusions són unilaterals.
Segons la filla d'en Tomás Guasch, els blaugranes, en patir de madriditis, som incapaços de celebrar res sense fer referències als blancs; en canvi, al Madrid, com a bons "caballeros del honor", saben animar i celebrar títols sense recordar-se de ningú.
Això és el que es desprèn dels seus comentaris:

(...) Por cierto, no me quiero despedir hoy sin recordar los gritos antimadridistas de Gerard Piqué. Una de las revelaciones de la temporada que se ha confirmado como uno de los mejores centrales de nuestro país. Se confirma una vez más la madriditis de estos muchachos. ¿Han escuchado a algún jugador del Real Madrid en la celebración de las dos últimas Ligas, un sólo cántico cachodeándose de las penas del Barça? Pues eso, ya queda todo dicho.
Susana Guasch, DefensaCentral.com, 24/05/09

Així doncs, segons la senyoreta Susana Guasch, quan a La Cibeles, en les dues darreres celebracions merengues, i iniciat per Cannavaro, Marcelo o Sergio Ramos, sonava el "Barça c..., saluda al campeón" o el "Laporta, quédate", en cap cas hi havia burla vers els culers?

Increïble.
En fi, Susana Guasch, "de tal palo...".

Fèlix

Dani Jarque, quina tragèdia

Ànims a la seva família i que en pau descansi

Samuel Eto'o

Fa tres temporades, Samuel Eto'o va celebrar el títol de lliga blaugrana, micròfon en mà, sobre la gespa del Camp Nou, a crits del:

"Madrid c..., saluda al campeón"

Els següents dies, sobretot des dels diaris de Madrid, es va criticar durament que l'antimadridisme del camerunès el portés a aquesta clara falta de respecte vers el club blanc.

I li tenien guardada.
L'any següent, amb la lliga de Capello, un dels cants més repetits a La Cibeles, engegat per l'italià Cannavaro, va ser:

"Eto'o c..., saluda al campeón"

Difícil seria trobar una celebració en què algú no es recordi de l'etern rival.
Res estrany. A ningú no li pot sorprendre aquest tipus de càntics (a excepció de la senyoreta Susana Guasch; però d'això, en parlarem el proper post....).

El que sí ens resulta molt curiós és el fet que l'antimadridisme de l'Eto'o, en el moment de deixar el Barça, es converteixi miraculosament en sentiment madridista.
Aquesta es la "versió Roncero" des fets:

(...) Por cierto, el Madrid va a cobrar casi un millón de euros por derechos de formación de Etoo. Samuel siempre fue blanco y lo ha demostrado en su manera de irse. Les ha sacado hasta la punta del lápiz como venganza por el mal trato recibido. Con él ganaron dos Champions. Sin él, pueden encontrarse con la ruta de siempre. Derrotas, lamentos y muchas búsqueda de justificación para explicar lo inexplicable. Han despedido al killer que las ha dado ocho títulos. Bueno para el Madrid. Gracias Joan. Amic Laporta, eres único
Tomás Roncero, El Mundo de Roncero, 27/07/09

Fèlix

Matemàtiques

Atenció a Guasch avui a l'AS:

Que me da que no ha acabado, por cierto. Queda suelto por ahí un tal Ribéry: como Valdano y cía sean capaces de vender a los holandeses, Florentino irá a por él. Y si no, el año que viene, que saldrá más barato. Es raro el Bayern: hoy puede sacar pongamos que 50 'kilos' por el francés y se empecina en cobrar pongamos que 20 dentro de doce meses. Es el milagro alemán a la inversa.

La meva pregunta és: si el Ribery, l'any vinent i perquè només li quedarà un any de contracte, val com a molt 20 milions; com fan els comptes per a què Eto'o en valgui 35, quan també li queda un any de contracte...?

Òscar

APM (Alguna portada més?)

Silva, Wenger, Forlan, Ibrahimovic, Villa, Cazorla, Ribery...
Atenció perquè el Madrid té plan A (Xabi Alonso, plan B (De rossi, 6 de juliol de 2009) i Superplan B (avui, Defour). Qui sap què passarà demà, i a quants més fitxaran els de Marca.

La bèstia negra

Ahir, en Tomás Roncero, en la seva columna d'AS, titulada "Juventus, te tengo ganas", parlava de: "cuentas pendientes, poner las cosas en su sitio, y de tenerle ganas a la Vecchia Signora".

Avui, en un article molt més suau, de títol "Esperando a Xabi Alonso", feia referència a: "futbol playa, porca miseria, y Dudek paquete".

No s'ha iniciat la temporada i el "periodista?" Roncero ja s'està menjant les seves paraules.
Aviat comencem.

Fèlix