La darrera jornada de lliga, el
Barça va guanyar amb contundència a camp del
Recreativo. Moltes cròniques es feien ressò que es tractava de la primera victòria
blaugrana a domicili després de més de quatre mesos (les aconseguides a camp del
Saragossa, en copa, i
Liverpool, en
Champions, es veu que no comptaven...).
Segurament hi ha moltes possibles explicacions a tantes jornades sense endur-se la victòria de camp contrari:
Llevant (1-1),
Getafe (1-1),
Espanyol (3-1),
Betis (1-1),
Osasuna (0-0),
València (2-1) i
Sevilla (2-1).
En tots aquests partits la possessió va ser
blaugrana. I en molts, es va jugar amb la fórmula atrevida dels
“petits”, un mig del camp amb
Deco,
Iniesta i
Xavi que asseguren que l’equip contrari es passi bona part del partit corrent darrera la pilota. Tanmateix, amb això no n’hi va haver prou.
De poc serveix dominar el joc i la possessió, si a la davantera no es
“mata”. I, al
Nuevo Colombino,
Samuel Eto’o va
“matar” el partit.
D’aquí a final de temporada poden passar moltes coses; i, segons diuen els entesos, que a 11 jornades del final, encara hi hagi 4 aspirants al títol, garanteix moltes emocions.
Però, a can
Barça s’han ajuntat, per fi, la possessió de la pilota i la definició davant amb
Eto’o... i
Messi.
I això es com jugar a la loteria i comprar més butlletes que la resta!
FèlixEtiquetes de comentaris: Barça, Eto'o