L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Kyrie eleison
.
Oro supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis,
gere curam mei finis.
3 comentaris:
COmençar la setmana amb aquesta musica tot un luxe. Petonets.
Si:
"Te lo ruego, suplicante y de rodillas,
el corazón acongojado, casi hecho cenizas:
hazte cargo de mi destino"
Pero no oblidis mai
que "Ell" ets "Tú" (sense el "Jo").
Josep
Coi! Et veig nostàlgicament críptica en excés darrerament... I ja no sé si ets "tu", "jo", "ella" o l'altra! ;-)
Publica un comentari a l'entrada