L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 1 de novembre del 2009

Kyrie eleison

.
Oro supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis,
gere curam mei finis.

3 comentaris:

Striper ha dit...

COmençar la setmana amb aquesta musica tot un luxe. Petonets.

Anònim ha dit...

Si:

"Te lo ruego, suplicante y de rodillas,
el corazón acongojado, casi hecho cenizas:
hazte cargo de mi destino"

Pero no oblidis mai
que "Ell" ets "Tú" (sense el "Jo").

Josep

El veí de dalt ha dit...

Coi! Et veig nostàlgicament críptica en excés darrerament... I ja no sé si ets "tu", "jo", "ella" o l'altra! ;-)