Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.
El passat diumenge 2 de febrer, es va observar un parheli o fals sol molt ben definit, tal com mostren les fotografies que vaig poder captar des del pàrquing del Cervantes a primeres hores de la tarda.
Després de les quatre gotes que van caure la nit del dissabte, amb 2,4 mm al barri Vell de Palamós i 3,2 mm a La Fosca, el diumenge 2 de febrer, dia de la Candelera, ens va portar un bonic fenomen òptic popularment anomenat "sol doble" o "sol fals".
Anomenat parheli, aquest fenomen es manifesta com un punt o punts de llum brillants a banda i banda del sol, donant la impressió que hi ha diversos sols al cel.
El parheli és un fenomen òptic que esdevé quan la llum solar es refracta a través dels cristallets de gel presents en núvols del tipus cirrostratus.
La paraula "parheli" prové del grec "parēlion", que significa "al costat del sol". Aquests sols dobles s'observen a la mateixa altura que el sol i estan separats per un angle de 22 graus.
En anglès, s'utilitza la paraula "sundog" per descriure aquest fenomen, ressaltant la idea que aquests punts de llum acompanyen el sol com si fossin els seus guardians.
El parheli està estretament vinculat amb altres fenòmens òptics com els halos solars i els arcs circumscrits. Un halo solar és un cercle brillant que envolta el sol i es forma per la refracció i la reflexió de la llum solar en cristallets de gel.
Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen per sobre o per sota de l'halo, depenent de la posició del sol i dels cristallets de gel.
Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.
Tots aquests fenòmens comparteixen un origen comú en la interacció de la llum amb els cristallets de gel a l'atmosfera.
El parheli es forma quan la llum solar travessa cristalls de gel hexagonals que floten a l'atmosfera.
En ingressar als cristalls, la llum es refracta, canviant-ne la direcció i separant-se en diferents colors, actuant com un prisma. Aquest procés de refracció és el causant de l'aparició dels sols dobles a banda i banda del sol.
Els cristalls de gel responsables de la formació de parhelis solen ser hexagonals i plans. L'orientació i els tipus d'aquests cristalls tenen un paper crucial en l'aparició del fenomen.
Quan els vidres estan orientats horitzontalment, la refracció de la llum passa en un angle que produeix els parhelis a 22 graus del sol. Altres tipus de cristalls poden generar diferents fenòmens òptics, però els parhelis més brillants i comuns es formen amb vidres hexagonals plans.
L'angle de desviació de la llum en passar pels cristalls de gel és el que defineix la formació d'un halo solar o d'un parheli. En el cas dels parhelis, la llum es desvia aproximadament 22 graus, fent que coincideixi amb la separació angular entre el sol i els parhelis observats.
Aquest angle constant explica el perquè els parhelis apareixen sempre a la mateixa distància del sol.
Hi ha diferents variants de parhelis, que poden variar en brillantor, color i intensitat. Els més comuns són aquells que apareixen a 22 graus del sol, però en certes ocasions es poden observar parhelis a altres angles, depenent de les condicions atmosfèriques.
En situacions excepcionals, es poden formar parhelis dobles o múltiples, creant una sèrie de punts brillants al voltant del sol.
Encara que el parheli, l'halo solar i altres fenòmens com els arcs circumscrits poden semblar similars, hi ha diferències fonamentals entre ells.
El parheli és un punt lluminós ubicat a banda i banda del sol, mentre que l'halo solar és un cercle complet que envolta el sol.
Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen en diferents posicions al voltant de l'halo solar. Tots aquests fenòmens s'originen en la refracció i la reflexió de la llum en cristalls de gel, però difereixen en la seva forma i ubicació al cel.
Per observar un parheli, cal que hi hagi núvols cirrostrats a l'atmosfera, ja que aquests contenen els cristalls de gel necessaris per a la formació del fenomen.
Els parhelis es poden observar arreu del món, però són més comuns a regions fredes i durant èpoques de l'any en què els núvols cirrostrats són més freqüents, com a l'hivern.
En latituds altes, com les regions polars, els parhelis són més freqüents a causa de les baixes temperatures i de la presència constant de cristalls de gel a l'atmosfera.
En moltes cultures, els parhelis han estat objecte de mites i creences populars. Per exemple, a l'Edat Mitjana, es pensava que els parhelis eren presagis de guerres o desastres naturals. En altres cultures, se'ls atribuïa la capacitat d'influir al clima o les collites.
Aquests mites reflecteixen l'impacte que aquest fenomen ha tingut a la imaginació humana i la seva capacitat per inspirar temor i sorpresa.
