El despertar de la natura

Ens ha agafat pressa. El cap de setmana passat vaig fer net de calçots, i ara tenia un troc de la vinya buit. El pas que semblava obligat ha estat el de plantar patates. Dit i semblava fet.

Resulta que per plantar patates el temps adequat és per sant Josep. Passa el mateix que quan la moda és el color carbassa i vols color verd. Total, en els llocs habituals d'aconseguir planter, ja no en tenien. Després de quatre intents, per fi vaig trobar patates, que no planter. En un magatzem tenien patates "antigues" que se'ls havien grillat, i em van fer el "favor" de vendre-les a preu de patates bones per menjar. Personalment, jo ho he considerat com un triomf per que m'he sortit amb la meva, ja tinc planter de patates.

La resta del troc va molt be. Els ceps tímidament van sortint, i els arbres que varem plantar mica en mica van treien borrons. Per mi, això és un èxit. Em fa una il·lusió molt gran, tot i que per a la gent de pagès això és normal. Per a mi, que és la primera vegada que planto, és una satisfacció que ningú em pot treure.

Encara més, hem trasplantat una olivera que estava tapada per una figuera. Aquesta s'ha fet més ufanosa que l'olivera, i les branques anaven desplaçant-se per poder tenir la seva ració de sol. Veurem si ho hem fet suficientment a temps, o la primavera ja és prou avançada per a transplantaments d'arbres.




Us presento una vista de la vinya, ara que estem deixant enrere l'hiver i tímidament arriba el bon temps, tot i que per a mi pluja no és mal temps.