Les figues apareixen

Una de les sorpreses d'aquesta feina de nou pagès ha estat el descobriment de que la natura és variada, molt més del que em pensava i creia que sabia. Ara intento explicar-me. Una de les idees que creia sòlides és que les figues eren fruites de finals d'estiu. Dons resulta que no sempre, ja que hi ha certes classes de figueres que són primerenques, i a més per sort en tinc una figuera d'aquestes a la vinya. Aquí exposo la mostra d'aquesta figuera primerenca, i alguna gent m'ha arribat a dir que hi ha certes menes de figueres que fan dues brotades a la temporada. Serà qüestió d'esperar a comprovar-ho.



Hi ha una fotografia que he fet aquest cap de setmana que m'ha agradat molt i la vull deixar penjada al blog. Es tracta d'una foto del cirerer, en que es pot veure la flor mig pansida i la cirera verda començant a brotar. És una meravella poder veure com es transformen les flors en fruits.




Com a vi destacat aquesta vegada presento un vi negre de la zona de Tarragona, un Clos Barenys de 2006 amb una barreja de raïm merlot i syrah, que presenta una bona consistència en boca, uns certs tons finals minerals, i un lleuger gust a fusta sense estridències. Correcte però sense ser un vi excepcional.

Per cert, l'olivera que vaig trasplantar sembla que arrela, serà qüestió d'esperar una mica més i veure si fa olives o es panseix.

Sumarroca Gewürztraminer

Avui vull exposar un gran vi blanc, ja que els vins blancs sovint són uns tipus de vins poc valorats. Jo sóc dels primers en preferir vi negre al vi blanc, per la tendència a considerar-los poc elaborats i de qualitat no tan alta.

Darrerament hi ha una sèrie de vins blancs que estan demostrant que aquest judici de valor prèvi no és correcte, i crec convenient donar el meu parer públicament.

Presento un vi del celler Sumarroca. Fa uns pocs anys que conec aquest celler, i la meva primera impressió era que tenien uns vins poc desenvolupats. Mica en mica m'han demostrat que, segons el meu entendre, aquesta impressió haig d'eliminar-la de la meva memòria.

Va arribar a les meves mans una ampolla d'aquest vi blanc de la varientat de raim Gewürztraminer, evidentment d'origen alemany. En principi els vins similars que coneixia eren de l'Alsàcia, els Riesling, que per el meu entendre eren una mica dolços per als meus gustos, tot i que tenen un paladar molt original i característic.

A partir de raïms seleccionats, es realitza la fermentació a 14º de temperatura durant 3 setmanes en dipòsits d’acer inoxidable.Seguidament es duu a terme la filtració i estabilització a baixa temperatura i, per últim, l´ embotellament.

Aquest procès proporciona un vi amb molta potència aromàtica de flors, deixant un gust agradable i suau, i una sensació afruitada. El grau alcohòlic és baix, no enmascarant el plat al que cal acompanyar, principalment a base de peix o formatges suaus.

Una molt bona recomanació, amb un preu mig.

El despertar de la natura

Ens ha agafat pressa. El cap de setmana passat vaig fer net de calçots, i ara tenia un troc de la vinya buit. El pas que semblava obligat ha estat el de plantar patates. Dit i semblava fet.

Resulta que per plantar patates el temps adequat és per sant Josep. Passa el mateix que quan la moda és el color carbassa i vols color verd. Total, en els llocs habituals d'aconseguir planter, ja no en tenien. Després de quatre intents, per fi vaig trobar patates, que no planter. En un magatzem tenien patates "antigues" que se'ls havien grillat, i em van fer el "favor" de vendre-les a preu de patates bones per menjar. Personalment, jo ho he considerat com un triomf per que m'he sortit amb la meva, ja tinc planter de patates.

La resta del troc va molt be. Els ceps tímidament van sortint, i els arbres que varem plantar mica en mica van treien borrons. Per mi, això és un èxit. Em fa una il·lusió molt gran, tot i que per a la gent de pagès això és normal. Per a mi, que és la primera vegada que planto, és una satisfacció que ningú em pot treure.

Encara més, hem trasplantat una olivera que estava tapada per una figuera. Aquesta s'ha fet més ufanosa que l'olivera, i les branques anaven desplaçant-se per poder tenir la seva ració de sol. Veurem si ho hem fet suficientment a temps, o la primavera ja és prou avançada per a transplantaments d'arbres.




Us presento una vista de la vinya, ara que estem deixant enrere l'hiver i tímidament arriba el bon temps, tot i que per a mi pluja no és mal temps.

Embotelladors independents de whisky

La figura dels embotelladors independents a Escòcia es remonta a finals del segle dinou, i han estat un factor molt important en la defensa i difusió dels "single malt" per als que aprecien el whisky.

Menys d'un 10 % de la producció total dels "single malt" ( únicament ordi ) s'embotella com a tal. La resta es barreja amb els elaborats amb grans que no són d'ordi ( "grains" ), per a l'obtenció dels coneguts "blended" ( barreja ). Del centenar aproximat d'elaboradors de whisky que hi han censats a Escòcia, la majoria d'ells mai han comercialitzat un "single malt".

La producció d'aquest grup majoritari és comprada directament per els "blenders" ( barrejadors ), excepte petites quantitats que són comprades en la pròpia bota, envellides i comercialitzades per aquests embotelladors independents. Aquestes empreses comerciatzen els whiskys amb el seu nom, però solen detallar l'origen del whisky, els anys d'envelliment, la data de destil·lació i a vegades la data d'embotellat, així com el tipus de fusta de la bota. Solen ser produccions molt limitades, el que doni després de l'envelliment les botes plenes que hagin adquirit.

Avui he tastat aquest whisky de l'embotellador independent francés Michel Couvreur, que prové d'un whisky elaborat a Aberdeen ( Highlands però fora de la zona de Speyside ), i ha estat envellit a la Borgonya. Es tracta d'una barreja d'al menys 50 tipus diferents de botes, totes amb un envelliment mínim de 12 anys.

És un whisky suau, però que té un final complert i amb una petita nota de turba ( que per als químics és una claríssima nota a fenols, qué hi farem !). M'ha agradat molt, i és una bona recomanació, tot i que una mica car.

Els cirerers fan espectacle

Els dos cirerers de la vinya aquest dissabte m'han regalat una visió preciosa. Estaven totalment florits, amb un vestit blanc que és una preciositat.

Al acostar-m'hi hi havia també una simfonia d'abelles fent la seva feina de polinitzar, que tot i ser coneguda no deixa de merevellar-me. Si des de dins de l'arbre miro el cel tinc la visió d'aquesta fotografia que adjunto. Tot plegat, un moment fantàstic.

El que no hi ha dubte és que la primavera ja és amb nosaltres. Degut a que sóc una mica pell blanca, ja he hagut d'anar al camp amb factor de protecció solar "extrem", ja que en cas contrari semblo un turista "gamba"

De begudes aquest divendres varem tastar un cava Mestres brut nature, que defineixen Coquet 2005. El varem poguer disfrutar ben fresquet, amb un refredador d'aquests que es posen al congelador i serveixen com d'armilla per a l'ampolla. Amb un color groc pàlid, té unes bombolles fines i constants, i un to afruitat sense acidesa que ens va agradar molt, acompanyant a una taula de formatges excel·lent. Una bona elecció.

Tinc el meu "pongo" !!!!!!!!!!!!!!!!

Fa temps passejava per unes galeries comercials de Barcelona quan vaig veure un cartell que anunciava una exposició de "pongos". Barrinant dins del meu cap què podia ser un pongo, em vaig donar per vençut, no coneixia que dimonis era això. Aquell cartell havia despertat la meva curiositat, hi havien uns bons publicistes darrera.

L'exposició era de totes les coses curioses que arriben a les nostres mans ( regals, records de viatge, coses comprades en rebaixes, herències d'amics/enemics, ... ) que un cop arribats a casa apareix de seguida la frase, "això, on ho poso ?", ( Ésto, ¿ dónde lo pongo ). Vaig riure molt dels curiosos objectes que els organitzadors havien reunit, i les persones del meu voltant tenien la rialla en la cara constantment.

El temps ha passat, però aquesta setmana ha aparescut la memòria d'aquella exposició, d'una manera directa i sense dubte alguna.

Un conegut meu, sabedor de la meva afició a cuidar una vinya per aconseguir la fabricació artesanal d'un vi que sigui bebible, em va trucar tot content. Havia trobat una bota que segur que no havia vist mai cap iguala, i que amb molta il·lusió l'havia netejat i la tenia a punt per donar-me-la. Al preguntar-li com era aquesta bota, va contestar-me tot orgullós que era d'uns trenta litres de capacitat, i de ceràmica.

La meva memòria i les publicacions que he llegit sobre el vi mai m'havien parlat de botes de ceràmica per vi. La curiositat aviat va quedar satisfeta, ja que als pocs dies ens trovàvem i ja tinc a les meves mans aquesta bota de vi, que os ensenyo.

Immediatament, al veure la bota ceràmica, la tapa també ceràmica, i la impossibilitat de que pugui tancar-la hermèticament, m'ha fet exclamar ; JA TINC EL MEU "PONGO".

No se a què la puc dedicar, ja que si intento posar vi és segur que al poc temps el tinc picat. Cal agrair que aquest conegut hagi pensat en mi, però ara tinc un nou punt a resoldre.

Respecte al vi, aquest cap de setmana he provat un vi blanc Jean Leon Chardonnay, que te un gust afruitat sense acideses i amb un cert record de fusta, que ha maridat excel·lentment amb una bona cassola de peix que teníem de plat principal en el dinar de Pasqua.