Còctels de setembre

Avui, per sopar, hem ajuntat amics d'aquí i d'allà. No ens coneixem tots, però ho farem. Hem quedat a l'Arte, de Barcelona. Una sala recent que repetiré.

A la taula llarga, a estones, es produeixen converses simultànies. I d'esquella capto que pregunten, són parella?, referint-se a nosaltres. Els deixen clar que no ho som.

Sopem, xarrem, compartim postres, i seguim en un local de copes. Anem a ballar, tu no t'ho pots saltar, i ja quedem menys de la meitat.

Quan ens fan fora, més allà de l'hora permesa, no estem en condicions d'agafar el cotxe.

Compartim el taxi, i dono primer l'adreça de casa meva. Arribats a lloc, pago, obro la porta del teu costat i t'obligo a baixar per poder sortir. T'agafo de la ma i vaig cap a la porta de casa. Et deixes fer sense oposar-te.

Fa calor, però corre l'aire en obrir els porticons que donen al pati. Vaig posant sobre la taula del menjador el que cal per fer-nos uns mojitos. Mentre tu et poses a fer-los jo llenço els coixins del sofà al terra de fora.

Piques el gel amb el sucre negre i t'acarono els malucs des de darrera. M'apropo al teu coll i segurament et punxo amb la barba acumulada de les hores. Ja no són carícies. Ara és magreig.

Reparteixes el gel ensucrat entre els gots que ja tenen les fulles de menta , i apartant-me les mans del teu cos em demanes que faci la mescla de les llimes, la soda i el rom, marxant cap al pati.

De camí t'apuges el vestit primaveral fins arribar a les calces, que et treus i deixes caure. Endreces els coixins amb els peus i t'hi asseus, a la gatzoneta i arremangada. No vens? Em dius.

Faig un glop del brebatge i et porto un got ple, fred i moll pel contrast del gel i la calor ambient.

Agenollat davant teu em demanes que t'acaroni. Ho faig a la part interior de les cames, jugat amb la punta dels dits que estan freds de dur el got que ara et beus. Des d'ara, la meva beguda seràs tu.