Un mitjó al peu esquerra i el dret nu
dins la sabata. Només una samarreta negra de màniga curta i els
texans mal botonats. L'aire que surt dels narius es fa visible com
una fumera tòxica evidenciant el fred que fa.
Sota el braç un pa de mig quilo
calent, un brik de llet, un paquet de cafè molt. I a la ma bosses de
paper. Són plenes de croissants salats i d'aquells entrepans de
motlle gratinats i arrebossats de formatge fos.
Una mare i la seva filla surten de
l'escala on vull entrar. S'afanyen perquè es tanqui la porta abans
no hi arribi. Amb els ulls segueixen la meva ma lliure que rebusca
dins la butxaca unes claus que he agafat en préstec abans de sortir.
Ens creuem importunant-nos. La mare no
perd de vista la ma de les claus. La filla em mira genèricament als
ulls i al cabell sense pentinar.
Bon dia. Abrigueu-vos que fa fred, els
dic mentre encerto el pany amb la clau que no és.
Al girar-me, per comprovar que encara
em vigilen, intento dibuixar un somriure amable. Estic segur que no
l'aconsegueixo. Hi veig dues mirades d'origen tan diferent i a l'hora
tan similar.
Tres pisos a peu després, entro a casa
teva. Deixo l'esmorzar sobre la taula. Poso la cafetera al foc i et
vinc a buscar al llit.
Amb la de la fornera i el carnisser que
aixecava porta, la teva és la cinquena mirada que veig avui. És amb
la que em quedo.
Entrades
