És millor dir la veritat. No val allò d'emmascarar la veritat amb eufemismes absurds i suaus per dir quelcom. Si hi ha coses que no agraden. No agraden, i punt. No agraden els "Amics de les Arts", em semblen una merda punxada en un pal. N'estic fart. I ja està, no passa res. A qui li agradin, que els escolti. No m'agrada "Game of Thrones", no m'agrada. És una merda. I no cal dir més. Ja està. La història és aquesta. I es repeteix. Portar la contrària, anar en contra de la majoria, mola. I és així. Si a tothom li ha encantat un llibre, una pel·lícula, una exposició, un disc..., dir que no agrada, que és dolentíssim, que repugna..., encara diré més, que és una reputíssima merda, mola. Inclús..., i això ja és de Cum Laude, sense haver-lo llegit (el llibre), vista (la pel·lícula) o escoltat (el disc). És necessari. Perquè hi ha molta tonteria. Massa. És intolerable que idolatrem algunes de les coses més repudiables de la història d'un país, d'una civilització o d'una espècie. La llista és llarga i no acabaria però necessito posar alguns exemples: Arturo Pérez Reverte, el Hormiguero, Coldplay, el Larsson dels collons, el Follonero (demagog), la Milà, els Amics de les Arts (ho havia dit?), el motociclisme (així, en general), el motociclisme (així, en particular), els NY Yankees, l'anunci de Casa Tarradelles, les pizzes de Casa Tarradelles, els bars on hi diu "De Tapas"...
Com diria un bon amic: "que es mori". En general. No dic ningú dels que he dit abans. És en general. No passa res. Ni jo ni el MB, no el matarem... però "que es mori". Sense patir. Mort natural. Ràpida. Sense voler.
Tot plegat, fa un temps, es resumia (i em sembla que ja n'havia fet un post) amb allò de "odi absolut". Sentir un "odi absolut" ve a ser quelcom francament proper al "que es mori" d'avui.
I com diria Mishima (que m'agraden, i molt, per cert, gràcies a segons qui): estic fins els collons de mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Totes les opinions són respectables, però preferiria un 'a mi em sembla una puta merda', més que 'és una puta merda'. Per què serà que detestes coses que a mi m'agraden? No em passen comissió per defensar-los, així que ja s'ho faran, ni tinc per què mirar de convèncer-te, ja que tens dret a gaudir del que a tu t'agrada i no del que agrada als altres. Sense anar més lluny, a mi Mishima, a banda de semblar-me que el bon home aquest té un ego extremadament gran, em fa venir son. Ara començo a sentir-ne alguna cosa, però igualment em semblen avorridots. Però molt millor així, tu no contribuiràs a que els concerts dels Amics als que jo aniré estiguin petats, i no pateixis que, si ho puc evitar, no et trauré el lloc a un concert de Mishima.
Xexu, quan dic "és una puta merda", se sobreentén que "segons el meu criteri" (que pot ser equivocat, allunyat de la realitat o simplement estúpid) és això. No detesto coses que t'agraden, ho dic al post: detesto coses que agraden a la majoria (no totes, tampoc) i a tu et deuen agradar algunes que agraden a la majoria (Amics de les Arts, Games of Thrones, Pérez Reverte). No hi fa res. No passa res. La vida no depen d'això. Ni l'amistat. Tinc molts amics a qui els hi encanten aquestes coses. A mi no. I ja està.
I a vegades, diga'm rabiós, em fa ràbia que omplin un Palau de la Música i altres grups, per mi molt millors, es moren de gana. Però què vols que et digui. Enveja, diran alguns. Potser sí. Potser sóc un músic dels Amics de les Arts frustrat, ves. Jaja...
És així, i punt. Era un post hiperbòlic, exagerat i desde les vísceres rabioses d'un moment tonto.
És cert, Mishima són uns pedants (sobretot el Caraben, va molt sobrat, jo no els aguanto massa) però les seves lletres són boníssimes i algunes melodies fantàstiques, segons la meva humil opinió. I ja està.
A veure si torno al "Bona nit" i llegeixo blocs, que fa temps que estic desconectadíssim. Saps que he deixat els transportadors i que sóc a NYC treballant en cèl·lules mare hematopoiètiques i RNA-binding proteins, oi? Et faig un mail.
I no t'ho prenguis a pit, home, que ja saps que el Bròquil és un provocador estúpid i absurd!
És una puta merda i prou! i molt ben expressat Yeral. És una puta merda i me n'avergonyeixo de que existeixi en aquest món una puta merda execrable com ho és aquesta: LA MERDA!!!
I ho dic així i me'n fot. I sense eufemismes! a la merda les "maneres"! si la merda és el que és i prou! per cert, tomàtec ha mort, a la merda en tomàtec i la seva merdosa merda. Ets l'únic a qui han informat d'aquesta merda de defunció. D'alguna manera o altra tu em vas introduir en aquesta merda i volia que ho sapiguessis. T'estimo i me'n fot i vull que te'n vagis a la merda!
(... i m'agradaria acompanyar-t'hi)
En Tomàtec mort? Quina bona merda, cullons. Merda.
Marlango és una puta merda i prou
les respostes contundents a les retallades dels miners asturians i lleonesos no són cap merda
Publica un comentari a l'entrada