M'he resistit a escriure aquest text, perquè sé que al Martí Anglada no li fa cap mena de gràcia que se sàpiga que es jubila. Però, a aquestes alçades, amb notícies a la premsa i el Twitter ple de comentaris, no me n'he pogut estar. Em reservo, això sí, la discreció de posar-ho al meu blog personal i no al del 3cat24, recent estrenat.
El Martí em renyarà perquè això sonarà a comiat, però si deixa TV3 bé em tocarà explicar alguna cosa. I el meu agraïment és doble, com a espectador i com a periodista televisiu.
Com a espectador, perquè no és casualitat que tots recordem allò de "Martí Anglada, TV3, Washington" més que d'altres firmes. Ell ha estat un dels pilars que han convertit TV3 en un referent informatiu. Amant de la precisió i especialment de la concisió, sempre té l'anàl.lisi adequada quan acaba de passar res i fa que temes aparentment complexes siguin comprensibles. I això, creieu-me, no és fàcil ni pels mateixos periodistes especialitzats, que a vegades o bé ho entenen però no ho saben explicar, o bé en saben poc i fan veure que ho expliquen.
Com a periodista, només puc dir que avui no seria a Pequín si no fos pel Martí. Ell em va donar la meva primera oportunitat, i ell ha contribuit, -corregint-me, renyant-me o animant-me segons el cas- a que aquesta feina sigui tan apassionant com la visc. Com a cap de secció d'Internacional, no em va regalar pas res, i això és el millor regal que et pugui fer un mestre.
- El semàfor no està vermell, però podria estar-ho. Diguem que estem en taronja. Va concloure per telèfon quan, certa vegada, semblava que la direcció d'Informatius anava a prescindir de la delegació de Pequín. Però després va afegir: no pateixis, tu fes la teva feina el millor que puguis, que ja veuràs com la pròpia tendència de la Xina ens acabarà donant la raó.
Només em sap greu dir-vos que em sento afortunat, perquè, si bé vosaltres us quedeu ara sense veure'l al TN, jo tinc encara pendent una xerrada amb ell des que va tornar del seu últim viatge a la Xina. Va passar per Xangai per veure l'Expo i recordo com començava aquell missatge de correu electrònic... "He tornat estupefacte!"
