Eto'o, de neroazurro. (Foto: EL MUNDO DEPORTIVO)
Sí, no acostumo a fer Esports, però tampoc amagaré que m'apassiona el futbol, des que als deu anys li vaig començar a donar patades a la pilota a l'escola TARR, amb els crits d'en Josep Maria Fusté de fons: sembleu verdolers!
Només aquesta passió justifica que aguanti llargues esperes en hotels de luxe per posar-li la carxofa a l'Eto'o o fer quatre imatges del Laporta sortint d'una reunió important. Sí, aquell cop que tots ens pensàvem que Pequín 2008 patrocinaria la samarreta del Barça.
Eto'o m'agrada com a jugador i m'ha caigut molt bé en persona. Entrevista relaxada en una sala de l'hotel, sense tot aquell ambient frenètic dels passadissos d'un estadi de futbol o d'una sala de premsa. I, creieu-me, és un luxe poder conèixer els jugadors així, de tan aprop, sense aquell posat indiferent que passegen quan creuen fileres de seguidors i micròfons i càmeres de tota mena. Eto'o és un tio simpàtic i genera moltíssima empatia en el tu a tu.
Us deixo més material emès.
I aquesta (que veig que m'han retallat) sobre un any després dels Jocs: http://www.tv3.cat/videos/1418219