La transicio al 16:9

TEXT SENSE ACCENTS

Tempesta de criteris a la Redaccio sobre els problemes d'ahir, els formats d'enviament (h.264 o mpeg2?), i bronca per no haver informat prou sobre el meu canvi de material. Espero que ningu llegeixi el blog i em foti bronca per fer-ho aqui i no en pla oficial als responsables de Produccio i Realitzacio. En fi, ho vaig comentar, pero em vaig saltar interlocutors importants i d'aqui la bronca. I jo que nomes voldria fer periodisme...

Una companya de Realitzacio em comenta que, durant aquests mesos de transicio de 16:9 a 4:3 (estem parlant de les proporcions de la pantalla: si la de sempre, o l'estirada, com les del cinema i les noves pantalles planes), com que hi ha molt material d'arxiu en 4:3, fins que no es normalitzin criteris, sortiran coses com les d'ahir. Es a dir, que hi haura croniques que barrejaran els dos formats i que, per tant, no es la xapussa que comentava ahir, sino una consequencia de moment inevtable en el proces d'adaptacio.

Per cert, avui he enviat amb temps, pero fa uns minuts m'han trucat d'Internacional, que els audios havien entrat barrejats. He enviat versio corregida, aviam que. Aquesta nit somiare amb botons de tots colors.

"Hem fet historia!" i una xapussa

TEXT SENSE ACCENTS

Em truca el mestre Jaume Bartroli (sots-cap de la seccio d'Internacional) per fotre'm la bronca per arribar tan just:

- La teva cronica ha entrat pels pels!

- Heu pogut mirar allo del so a l'stand up?

- No, ha arribat tan justa que l'han passada tal com estava.

He acceptat la responsabiitat, perque nomes era meva. I he volgut explicar-li els motius i ho faig aqui tambe...

Avui era el primer dia de rodatge real amb la nova camera, i de muntatge amb el Mac i el Final Cut Pro. Fins aqui tot be. Havia fet proves suficients. O aixo creia... El so de l'stand up semblava que entrava be, pero no estava ben ajustat, perque la camera es tan fina que em queda gran i jo d'aixo n'apenc a base d'errors, no per la logica que aplicaria un bon camera professional. En arribar a l'hotel i escoltar-ho durant el muntatge pensava que ho podia corregir ajustant la configuracio d'audio, pero en grabar l'off, he comprobat que sonava "d'ultratomba", i fins que no he descobert amb proves varies el botonet torracollons que havia de canviar de posicio a la camera, he perdut el temps que m'ha fet treure el fetge per la boca i que m'ha enganxat amb els pixats al ventre. L'off ha acabat sortint, pero l'stand up ja no es podia canviar, clar, perque el fas de dia en un lloc amb gent, un lloc curios o representatiu, i demana una certa preparacio. 

He advertit a tothom que el so de l'stand up entrava barrejat, i que ells decidissin. Clar que, si tal com ha arribat s'ha emes, la cosa tenia perill. I tothom ho ha percebut, es clar.

- Be, tranquil, Sergi, que sapigues qe almenys aquesta cronica passara a la historia com la primera del TN en el nou format. 

Consol relatiu, i mes quan he sabut que les imatges d'arxiu que han afegit a corre-cuita les han aparegut en 4:3 i no en 16:9. En fi, tot plegat una xapussa. No sabeu pas la "cara" que he perdut, des de la distancia.

Prometo filar mes prim, dema.