La serra del Corredor entre Caldetes i Llavaneres

Malgrat tenir unes rutes penjades anteriorment al wikiloc, avui  he trobat més interessant explicar-vos una ruta pel parc natural del Corredor- Montnegre que vaig fer la setmana passada. Aquest recorregut parteix de la població de Caldes d’Estrac, puja fins al cim del Montalt amb els seus 596 m i descendeix a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Són prop de 20 km, el primer tram és dur, però ombrejat i el segon no té gaire dificultat tècnica. Al llibre Maresme17 excursions a peu, a la ruta 10 trobareu quelcom semblant però no entre les dues parades de rodalies, si no entre els dos nuclis urbans de Llavaneres i Sant Vicenç.
Arribem a la parada de Caldes d’Estrac i travessem tot el nucli urbà.

Sortim per la riera de Torrentbó seguint les petges del PR fins que girem a l’esquerra cap al restaurant Castell de l’Oliver. Arribem al nucli de Sant Vicenç de Montalt i pugem fortament per una urbanització. Caminem per la pineda mediterrània i baixem fins a una zona de conreus amb una bassa agrícola. A partir d’ara pujarem més o menys sostingudament alternant trossos boscosos molt ombrívols fins arribar a la pedra de Ferradura. Els entesos diuen que hi ha unes inscripcions prehistòriques, que jo no he sabut veure mai. Ara agafarem un corriol que després de suar molt ens durà al cim del Montalt. Aquí podem contemplar les fantàstiques vistes litorals. Sortim del cim per un corriol i anem baixant per bosc fins a sortir a una pista gran. Som al GR 83 o camí de l’exili, que rememora el recorregut fet pels republicans a les acaballes de la Guerra Civil. Aquest tros de pista és fa una mica monòton fins arribar al coll de Pallarès, a on abandonem el camí marcat. Al poc arribem  al camí Fondo, força espectacular entre talussos granítics que ens durà a una pista. Entrem al nucli de Sant Andreu de Llavaneres, el creuem sencer  i ara només ens quedarà baixar la riera fins a la parada de rodalies.   

Maresme. 17 excursions a peu

Aquesta és una de les entrades que escric amb més satisfacció, ja que us informo que s’ha publicat el meu tercer llibre de rutes de muntanya. La gestació d’un llibre fins que surt a la llum és molt llarga, aquest en concret el vaig començar a dissenyar cap al 2008. Coneixia alguna petita part del Maresme, (principalment la banda de llevant), i en un principi vaig haver de fer una llarga feina de camp. No fa falta dir-vos, que aquesta part és la més interessant per a mi: cercar camins a partir del mapa, descobrir fonts, platges, masies... conèixer pobles, buscar animalons, fongs, fotos interessants.... i al final dissenyar 17 rutes lineals per fer entre els diferents municipis de la comarca. Com no podia ser d’altra manera les excursions estan pensades per utilitzar el transport públic, principalment la línia R1 de rodalies i els busos als pobles interiors. Un cop recopilada tota la informació de camp, fet el redactat amb les imatges i els mapes, els ha tocat a Cossetània donar forma a aquest projecte dintre de la col·lecció d’Azimut Comarcal Sèrie A peu. Si voleu més informació o fer un tastet del llibre, podeu anar aquí. He intentat que les rutes passessin per indrets significatius de la comarca, pels 30 municipis, trepitjant el mínim asfalt possible, i en definitiva mostrar aquesta porció de Catalunya d’una manera atractiva per l’excursionista, això espero. La culminació del llibre arriba en el “bateig” o presentació en societat de la nova criatura, en aquest cas es farà a la llibreria Horitzons, situada al c. València núm. 149. El dia escollit és el dimecres, 13 de novembre a les 19h i podreu gaudir d’una xerrada amb una presentadora de luxe: Isa, la meva dona i acompanyant en aquest periple d’escriptor. També em podreu sentir a mi, tot acompanyat d’unes imatges il·lustratives d’aquesta fantàstica comarca.  

El foc als ecosistemes mediterranis

Els ecosistemes mediterranis han evolucionat adaptant-se als fenòmens climàtics: la precipitació, la temperatura, la humitat ambiental i encara que consti d’entendre al foc. Durant mil·lennis abans de l’arribada dels humans, els vegetals han sobreviscut a aquest factor tant comú en el nostre clima. Ja sabem que per que es faci un foc, es necessita: combustible, oxigen i sequedat ambiental, trinomi molt comú en les èpoques estivals.

La capacitat de regeneració de la natura, té en compte els factors naturals, ni de molt menys els incendis provocats i amb una freqüència tant elevada en “l’època humana”.

Quines són les dues estratègies de les plantes mediterrànies al foc?

La primera és rebrotar, el foc els hi destrueix la part aèria, però sobreviuen les parts subterrànies, tornant a regenerar les tiges i les fulles després del incendi. Aquest és el cas de les alzines, els roures, el marfull, l’arboç, el bruc,... i la segona germinar, el foc destrueix per complert la planta, però les llavors moltes vegades resistents al foc, germinen ocupant l’hàbitat buit. Aquesta estratègia és pròpia del pi blanc, el pi pinyer, les estepes, el romaní,...

Però sens dubte hi ha una espècie vegetal única, que ha desenvolupat una cobertura especial de protecció: la surera. Totes les suredes que podem trobar a la serralada litoral o al Corredor- Montnegre (entre d’altres espais naturals), tenen aquest recobriment al tronc que els permet sobreviure al foc i rebrotar després del incendi.

 

Excursionisme i transport públic, a Vèrtex

En el número de gener- febrer de la revista Vèrtex podeu trobar un article fet per mi. Els que heu rebut el número segurament ja haureu endevinat que es tracta de Excursionisme i transport públic. La filosofia d’aquestes rutes és la mateixa que podeu trobar en els llibres i al blog: travesses lineals entre dues localitats i dissenyades per utilitzar el transport públic. Cada ruta porta unes indicacions tècniques, un petit resum amb un mapa i una descripció detallada de l’itinerari. I us preguntareu, per on són aquests recorreguts?

-          Per l’Ordal, entre Corbera i Gelida

-          Pel Garraf, entre Gavà i Castelldefels

-          Per la Serralada Litoral, entre Teià i Alella

-          Pel Corredor, entre Llavaneres i Mataró

-          Pel puig Ventós, entre Olesa i l’Aeri de Montserrat

A per cert! També trobareu una curiosa ressenya sobre 20 excursions a peu pel voltant deBarcelona.