El Maresme entre Argentona i Vilassar de Dalt

 Aquest estiu vaig realitzar aquesta travessa per la Serralada Litoral, la tenia guardada esperant la publicació de Maresme 17 excursions a peu. La finalitat és mostrar-vos una ruta per la muntanya litoral maresmenca i que us facin venir ganes de descobrir els secrets excursionistes d’aquesta comarca. I de retruc si no sabeu que regalar per aquestes festes, penseu en aquest llibre excursionista. En aquesta ruta vaig recórrer un dels trossos més atractius de la Serralada Litoral. Després d’arribar en bus fins a Argentona (em va despistar una mica el recorregut urbà), i passar per l’església i el museu del Càntir, vaig sortir del nucli urbà per una pista forestal.

A continuació entre un ambient boscós passem per la font del Camí, de les Sureres, de l’Esquirolet, de l’Esquirol, del Grup i del Ferro. Val a dir, que gràcies al col·lectiu Grup de Fonts s’han pogut conservar molts d’aquests reservoris d’aigua. Ara pugem fins al cim de l’estructura geològica anomenada mont illa, culminada pel castell de Burriac. Després de descansar (en el meu cas esmorzar) baixem pel corriol fins al monòlit. Fem esquerra per la pista i dreta per un corriol. Ara hem d’anar seguint primer esquerra i després dreta fins sortir a una pista, que en pujada ens menarà al turó d’en Cirers. Baixarem fins al coll de Gironella, aquí agafarem una pista carenera que ens durà al dolmen de la Roca d’en Toni. Aquí agafarem un camí a l’esquerra que per alzinar ens menarà a la curiosa font del Dirol. Continuarem descendint fins arribar al nucli urbà i al bus de Vilassar de Dalt.

 

Travessant Collserola entre Sant Cugat i L’Hospitalet

Per aquells que es vulguin fer una idea bastant global de Collserola, els hi recomano aquesta ruta entre el Vallès i el Barcelonès. La meva intenció quan la vaig marcar aquest estiu, va ser buscar un entrenament amè i variat de cara a la marató que tinc en ment. Al blog ja he explicat excursions entre aquestes dues poblacions, però de diferent traçat. Collserola dóna molt de joc en quan a combinacions. Arribem a la parada de FGC de Sant Cugat, baixem pel c. Àngel. Anem a l’esquerra per la rambla Ribatallada, i per l’avinguda Pla del Vinyet. Aquí trobem la pista forestal que entre conreus i bosc ens menarà a Can Borrell. Anem a la dreta, i esquerra i en una pujadeta agafem un corriol en baixada forta fins al pantà de Can Borrell. Aquest és una de les dues masses d’aigua de la serra, he llegit al butlletí del parc, que volen fer un treball de restauració i condicionament properament. Si mirem és fàcil veure tortugues exòtiques i gambúsies, també al•lòctones.

Passem pel mur i voregem el pantà fins a la cua. Ara hem de pujar fins a una pista i agafar un corriol molt embrossat en pujada, que ens menarà a la primera pista que hem deixat a la dreta quan sortíem de Can Borrell. A la nostra esquerra ens queden unes instal•lacions amb animals domèstics. Passem el torrent de les Monelles i pugem fins arribar a Quatre Camins. Ara ens toca baixar fins a Can Gener i agafar un corriol a l’esquerra fins a la font de Sant Medir i la seva alzina. Passem pel viaducte i arribem al camp del Miracle i l’ermita de Sant Medir. Agafem la pista, passem per la font del Maño i anem a l’esquerra. Entrem en un dels santuaris de la zona: la reserva natural de la Font Groga, primer paral•lels al ombrívol torrent de la Salamandra i després a l’esquerra fins arribar a la famosa Font Groga. El nom li ve de l’aigua ferruginosa que brolla, al voltant trobem arbres curiosos com la magnòlia. Pugem fortament per la roureda fins a la residència Vista Rica, agafem un corriol a la dreta que ens conduirà a la Arrabassada. La creuem i pugem fins a la Font de la Salamandra protegida pel seu plàtan. D’aquí en pujada fins al coll de la Vinassa i a la dreta per la pista. Anem seguint les petges del GR 92 en baixada fins a la font del Canet i la seva surera (ens hem de fixar com cada font té el seu arbre peculiar). Davallem, anem dreta i esquerra fins creuar el revolt de les Monges. Fem via fins al segon pantà del nostre recorregut, el de Vallvidrera, el voregem. Quan vaig fer la ruta, es podia pujar fins a la font de l’Espinagosa, actualment estan fent obres i haureu de continuar pel GR 96, fent una mica més de volta (potser un parell de km més). Al final arribem al turó d’en Cors, agafem la pista fins a la plaça Mireia. Ara només haurem d’anar baixant per la banda de solana entre vegetació baixa. Trepitgem asfalt, passem la ronda de Dalt per sobre, i arribem al terme municipal de l’Hospitalet i a la parada de Pubilla Cases.

Maresme. 17 excursions a peu

Aquesta és una de les entrades que escric amb més satisfacció, ja que us informo que s’ha publicat el meu tercer llibre de rutes de muntanya. La gestació d’un llibre fins que surt a la llum és molt llarga, aquest en concret el vaig començar a dissenyar cap al 2008. Coneixia alguna petita part del Maresme, (principalment la banda de llevant), i en un principi vaig haver de fer una llarga feina de camp. No fa falta dir-vos, que aquesta part és la més interessant per a mi: cercar camins a partir del mapa, descobrir fonts, platges, masies... conèixer pobles, buscar animalons, fongs, fotos interessants.... i al final dissenyar 17 rutes lineals per fer entre els diferents municipis de la comarca. Com no podia ser d’altra manera les excursions estan pensades per utilitzar el transport públic, principalment la línia R1 de rodalies i els busos als pobles interiors. Un cop recopilada tota la informació de camp, fet el redactat amb les imatges i els mapes, els ha tocat a Cossetània donar forma a aquest projecte dintre de la col·lecció d’Azimut Comarcal Sèrie A peu. Si voleu més informació o fer un tastet del llibre, podeu anar aquí. He intentat que les rutes passessin per indrets significatius de la comarca, pels 30 municipis, trepitjant el mínim asfalt possible, i en definitiva mostrar aquesta porció de Catalunya d’una manera atractiva per l’excursionista, això espero. La culminació del llibre arriba en el “bateig” o presentació en societat de la nova criatura, en aquest cas es farà a la llibreria Horitzons, situada al c. València núm. 149. El dia escollit és el dimecres, 13 de novembre a les 19h i podreu gaudir d’una xerrada amb una presentadora de luxe: Isa, la meva dona i acompanyant en aquest periple d’escriptor. També em podreu sentir a mi, tot acompanyat d’unes imatges il·lustratives d’aquesta fantàstica comarca.  

La natura a la tardor

Avui encara que no ho sembli per la bonança climatològica, comença la tardor. El fotoperíode, és a dir les hores de llum diàries van minvant i progressivament la temperatura ha de baixar. La fauna i la flora varien el seu cicle biològic en funció d’aquests factors, la biologia estudia aquest canvis en una disciplina anomenada fenologia. L’objectiu d’aquesta entrada dintre del anomenat racó del naturalista, intentarà fer-vos cinc cèntims dels canvis de la natura, que podrem observar en els nostres recorreguts, per les serres litorals. Ara és el moment de trobar fruits molt interessants com les mores (dels esbarzers, la morera ja ha fet els fruits), les figues, alguna vinya encara conserva el raïm, podem veure el fruit d’algun aranyoner per fer el preuat patxaran, figueres de moro i els seus “higos chumbos”, les dolces cireres d’arboç.... Ja comencem a trobar els primers bolets com els apagallums o algun jove pet de llop comestible. La tardor és una bona època per la fauna, els insectes pol.linitzen voraçment, la papallona de l’arboç vola acrobàticament alimentant-se i reproduint-se, la femella de pregadéus ( imatge presa a prop del coll de Querol: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5254116) acaba de pondre la seva valuosa posta i es disposa a morir.

Les cries de sargantana acaben de néixer i creuen ràpidament pistes i corriols davant nostre, els llangardaixos ocel·lats i les serps prenen el sol als murets d’obra. No hem d’oblidar que en aquestes èpoques, el cel s’omple d’ocells visitants com: rapinyaires, esplugabous, cigonyes, abellerols,.... que van a passar l’hivern a latituds més càlides. Ara només hem d’esperar les preuades pluges i serà el torn de certs amfibis com la salamandra, la reineta, o els gripaus que aprofitaran aquest element líquid per sortir a alimentar-se o reproduir-se. Com podeu veure la natura en les nostres sortides de tardor, no ens pot deixar indiferent.

El Papiol- L'Hospitalet, per Collserola

A continuació teniu un recorregut complert per la vessant oest de Collserola. Sortim de l’estació de rodalies del Papiol per buscar les marques del PR C-35. Aquesta és una de les meves zones preferides de Collserola, ja que passem entre conreus de fruiters, figueres, ametllers... a tocar de les basses de les Argiles i entre antigues cisternes. Aquestes es troben amagades entre la vegetació i malauradament cauen amfibis com el gripau corredor o la granoteta de punts, o alguna serp. La meva feina és treure’ls. Després del cementiri fem un tros de bosc a on alguna vegada he sorprès algun rapinyaire forestal i passem a l’ombra del Puig Madrona. Després de visitar la joia romànica de la Salut i transitar per un tros de bosc seguint el GR 96 arribem a les Cases de Can Castellví. Fem un trosset de ctra. i fem el c. Sibèria.

Arribem a un dels entorns més idíl·lics del parc: la Rierada. Creuarem aquest curs d’aigua permanent diverses vegades, acompanyats per avellaners, falgueres, verns,... i algun espiadimonis. Hem de vigilar no caure (parlo per experiència). Si parem atenció podrem observar barbs, peixos autòctons que viuen en aquest afluent del Llobregat. Arribem a Can Bosquets i començarem a remuntar la serra de Can Balasc entre roures, alzines i pins. Passem a tocar de Can Pascual i pugem a l’esquerra fins a un collet. Aquí trobarem les marques de la marató de Collserola, que per una drecera boscosa molt atractiva ens conduirà fins al coll de Can Cuiàs. Farem una mica de volta per la pista per evitar la ctra. de Molins i després de creuar-la serem a l’àrea del turó d’en Corts. Caminem per la carena amb vistes de la planícia litoral i urbana fins pujar a Sant Pere Màrtir. Ara només ens quedarà descendir fins creuar la Diagonal (si baixem una estona a l’esquerra, tenim la parada de metro de Zona Universitària) i acabarem a L’Hospitalet a on podrem agafar el metro a Pubilla Cases.

 

El foc als ecosistemes mediterranis

Els ecosistemes mediterranis han evolucionat adaptant-se als fenòmens climàtics: la precipitació, la temperatura, la humitat ambiental i encara que consti d’entendre al foc. Durant mil·lennis abans de l’arribada dels humans, els vegetals han sobreviscut a aquest factor tant comú en el nostre clima. Ja sabem que per que es faci un foc, es necessita: combustible, oxigen i sequedat ambiental, trinomi molt comú en les èpoques estivals.

La capacitat de regeneració de la natura, té en compte els factors naturals, ni de molt menys els incendis provocats i amb una freqüència tant elevada en “l’època humana”.

Quines són les dues estratègies de les plantes mediterrànies al foc?

La primera és rebrotar, el foc els hi destrueix la part aèria, però sobreviuen les parts subterrànies, tornant a regenerar les tiges i les fulles després del incendi. Aquest és el cas de les alzines, els roures, el marfull, l’arboç, el bruc,... i la segona germinar, el foc destrueix per complert la planta, però les llavors moltes vegades resistents al foc, germinen ocupant l’hàbitat buit. Aquesta estratègia és pròpia del pi blanc, el pi pinyer, les estepes, el romaní,...

Però sens dubte hi ha una espècie vegetal única, que ha desenvolupat una cobertura especial de protecció: la surera. Totes les suredes que podem trobar a la serralada litoral o al Corredor- Montnegre (entre d’altres espais naturals), tenen aquest recobriment al tronc que els permet sobreviure al foc i rebrotar després del incendi.

 

L'Ordal entre Gelida i Sant Andreu de la Barca

La primera entrada estival del blog torna a tractar sobre les muntanyes d’Ordal, concretament un recorregut que vaig fer ahir entre Gelida i Sant Andreu de la Barca. Vaig sortir de la parada de rodalies de Gelida seguint les petges del GR i alternant corriol, carretera i escales arribem a la parada del funicular de Gelida. Pocs metres amunt trobem l’església de Sant Pere de Gelida (1 km), poc després deixem sota nostre la font de Sant Miquel i agafem unes escales a l’esquerra. Aquí em vaig despistar una mica (veureu unes voltes a la ruta del GPS).

Per això us ho intentaré especificar més: després del tram d’escales arribem a un carrer sense asfaltar, anem a l’esquerra tot seguit i trobem dos escales a la dreta. Hem de pujar per les de més a l’esquerra fortament, fins a un carrer i continuar amunt. Arribem a la base del castell i l’ermita preromànica de Sant Pere, (restes del segle X) i anem a l’esquerra fins arribar a l’entrada del recinte (3 km). Pugem per la pista alternant terreny obert i pinedes, fins arribar a la desviació cap a la font del Senyor (4,2 km). Anem a la dreta i arribem a la bassa a on podem trobar capgrossos de tòtil i granota comuna. A la seva esquerra surt un corriol que ens durà a la mina tapada per una porta metàl•lica. Retrocedim i pugem ara per terreny més obert fins arribar a Ca n’Oller de la Muntanya (5,9 km). Anem a l’esquerra pel carrer principal de la urbanització Safari fins arribar a una mena de placeta. Tornem a anar a la mateixa ma per la ctra. i als 500 metres agafem un corriol a l’esquerra (7,3 km). Pujarem per un terreny ombrívol força atractiu fins a sortir a una pista gran, la farem uns metres de baixada i ràpidament a la dreta ens surt el corriol que ens durà a la Roca Foradada (9,1 km). Ahir la visibilitat no acompanyava, però es podia veure l’Ordal i Collserola perfectament. Llàstima la pila d’urbanitzacions que esquitxen el massís. Retrocedim i continuem recte deixant unes cases a la dreta fins arribar a un dipòsit d’aigua. Entrem dintre del recinte i sortim a al c. del Gregal que fem a l’esquerra (segon tram d’urbanització). L’hem de baixar tot fins arribar a l’Alt de la Creu de l’Aragall (10,4 km). Agafem el camí de la Creu de l’Aragall que ens conduirà entre cases al cim (11,6 km). Veurem la torre de guaita i la creu d’obra, apart de les fantàstiques vistes. Baixem per un corriol que ens durà al c. dels Eucaliptus que farem a l’esquerra, fins agafar un corriol a la mateixa ma (12,2 km). Caminant sobre terreny argilós, entre estepes i matabous arribarem a una zona més amplia des d’on podrem contemplar el cim. Continuarem per la pista fins a Can Ponç (13,9 km), farem un trosset més fins arribar a la ctra. (15,6 km). Només la farem 500 metres fins agafar un corriol que va paral•lel a aquesta i que ens durà a l’entrada de la urbanització Can Llopard. Aquí surt un camí que serpentejant ens durà al casc urbà de Sant Andreu de la Barca (18,7 km) i tot seguint el c. del Raval de Corbera arribarem a la parada dels FGC (19 km) a on acabem el recorregut.

Caminant pel Garraf i l’Ordal

Aquesta excursió que teniu explicada a continuació, és una de les meves preferides. Ruta llarga però que ens permet creuar el massís del Garraf amb els seus contrastos geològics i paisatgístics i un tros de l’Ordal per boscos i conreus de cirerers.

Comencem a caminar a la parada de rodalies de Gavà, anem recte per la rambla i a la dreta pel c. Riera de Sant Llorenç. Travessem tot el barri de Can Tries fins acabar l’asfalt (2,3 km). Continuem paral·lels a la riera i uns metres després a la dreta trobem la font de Can Tries. Caminem per un tros de paisatge mosaic fins a deixar a la nostra dreta Can Roig (3,5 km). Uns metres després agafem un corriol a la dreta que ens du a Ca n’Amat. Passem entre els diferents edificis del mas i remuntem fins a trobar a l’esquerra la font del Ferro (4,3 km). Poc després anirem a l’esquerra seguint les petges del GR 92 i tot passant per la font de la Salamandra entre boscúries arribarem a les cases de Bruguers. Creuem la ctra. i arribem a l’ermita (5,7 km), marcant el inici del Garraf vermell. Pujarem per conglomerat argilós ataronjat fins arribar a una pineda, a on podrem contemplar les ruïnes del castell d’Eramprunyà. Actualment el recinte es troba tancat i només es fan visites concertades. Fem un tros de pista amb unes vistes increïbles. Arribem a un desviament a la dreta (7,3 km), l’agafem. Comencem a trepitjar terreny calcari entre pins. Pugem fins a la Clota (8,7 km), per la nostra esquerra pujaríem a  les Agulles, però nosaltres anem recte fins a les ruïnes i bassa de la Clota. En aquesta bassa podem trobar indicis de la presència de tres amfibis del Garraf: la reineta, la granoteta de punts i la salamandra. Sortim a una pista gran i anem recte, pugem i baixem fins arribar a altre pista que fem a l’esquerra. Tornem a creuar la ctra. BV-2041 i entrem en la Rectoria de Begues. Deixem a la dreta la parròquia de Sant Cristòfor (11 km) i també una morera de fruits molt gustosos. Baixem per la ctra. en direcció a Torrelletes fins agafar la pista a la dreta marcada com a PR. Davallem fortament entre conglomerat fins a trobar la curiosa formació de la Roca del Barret (12,4 km). Ara ens toca pujar fins a la Carrerada, antiga via de transhumància utilitzada pels pastors. Fem un tros de pista entre bosc i algun cirerer, tot contemplant unes vistes fantàstiques. Baixem molt marcadament i agafem un corriol que ens durà paral·lels a la urbanització Can Guey fins al cim del Tabor (15,9 km). Baixem fins l’oratori i continuem carenejant fins arribar a la Creu de Querol (17,4 km). Som a un nus de camins cap a diferents poblacions del Baix Llobregat, anem recte. Entrem en els conreus de cirerers que podem veure florits, secs o amb fruits en funció de l’època de l’any. Agafem un caminet a l’esquerra i per un fondal arribem a la font del Catarrín (18,8 km), amb un bon doll d’aigua fresca protegida per un tap de suro. Continuem davallant, deixem el restaurant Santa Bàrbara a l’esquerra i entrem en asfalt (20,6 km). Hem arribat a la Ciutat Cooperativa de Sant Boi, fem tot el carrer avall (amb vistes de la colònia Güell a l’esquerra) fins arribar a la parada dels FGC de Molí Nou (21,8 km) a on finalitza el nostre recorregut.

Premi Versatile Blogger

Per la xarxa de blocaires corre una iniciativa força atractiva: l’adjudicació de premis honorífics. Aquests guardons reconeixen la feina de divulgació del territori o d’altres temes que fem aquest col·lectiu i per a un servidor és un estímul molt positiu.

Al mes de juny  de l'any passat XinoXano. Excursions per a no excursionistes em va concedir el premi Liebster i aquest mes de juny La brolla d’en Toni  m’ha concedit el premi Versatile blogger.

Les bases del premi diuen que s’ha de donar el reconeixement a 15 blogs, jo també trobo excessiu aquest número i també igual que el company Toni, em prenc la llicencia de premiar a cinc blocaires:

-          farmacblog: Blog d’una farmàcia de l’Hospitalet, a on podreu trobar entrades diverses, però algunes destinades al running: aspectes fisiològics, nutricionals, consells... tot això explicat des del punt de vista científic, però molt didàctic. Es nota que l’autor sap del que parla.

-          XinoXano. Excursions per a no excursionistes: Com el seu nom indica en aquest blog trobareu rutes molt ben explicades: imatges, descripcions acurades, tracks... resumint: amb aquesta informació no us fa falta mapa, ni llibres per sortir a fer la ruta.

-          Aficionats als senders: Aquí trobareu una mica de tot: rutes, viatges documentats, receptes de cuina, dissertacions de medi ambient i anuncis de la TV, alguna excursió programada... en definitiva un blog molt complet.

-          De punta a punta: Blog molt ben documentat, amb imatges i explicacions detallades, demostrant el gran bagatge excursionista del seu creador.

-          Rutas Senderismo paseos a pie y en bicicleta Fotografía Vídeo: Entrades molt complertes en quan a descripció i imatges, acompanyades de tracks. Moltes vegades per zones poc conegudes però amb gran interès.

 

 

 

 

 

Recorrent el Puigventós, entre Monistrol i Olesa.

El recorregut que us explico avui transcorre per l’espai natural de Puigventós, petita serra prelitoral compresa entre Montserrat i la serra de l’Obac. Si voleu conèixer aquest espai caracteritzat per la seva impressionant geologia, ho podeu fer combinant les parades de FGC d’Olesa de Montserrat, Monistrol i l’Aeri per una banda i per l’altra banda les parades de Rodalies de Vacarisses i Viladecavalls. Sortim de l’estació de Monistrol i deixem l’asfalt als pocs metres a la dreta, per agafar el GR 5 i la Matagalls- Montserrat. Passem la masia de la Coma i pugem per un corriol a l’esquerra entre murets. Veiem les ruïnes de l’hostal (1,4 km), deixem el GR i anem a la dreta per la MM.

Als pocs metres l’abandonem i fem una pista a la dreta seguint unes marques vermelles amb un punt blanc. Veiem una petita surgència a l’esquerra, passem entre conreus i ovelles tot contemplant les vistes de Montserrat i Monistrol. Arribem al coll de Cabra (2,7 km), situat abans d’una pujada forta. Deixem a la dreta el desviament cap al Cul de la Portadora i agafem a l’esquerra un corriol entre marfull i arboç que ens durà al coll de les Bruixes (4,6 km). Pugem per la pista fins a una bifurcació que fem a la dreta fins al turó de la Socarrada (5,7 km). Baixem a l’esquerra i continuem sempre per la pista principal fins arribar a la base del Puig de l’Hospici (6,6 km). Deixem el cim a l’esquerra i baixem per roquissar. Veiem les espases rocoses i l’ermita de Sant Salvador, ara ve un tros dur, primer en baixada per un corriol a la dreta fins a una pista i després per un segon corriol  a l’esquerra. Quan arribem a la fondalada tornem a pujar fortament per coronar el cim a on trobem l’ermita de Sant Salvador de les Espases (9,2 km). Després de gaudir de l’entorn retrocedim l’últim tros i continuem per sobre les formacions rocoses per un bosc salvat dels incendis que han assolat aquest espai. Pugem per un tros de graons i arribem a una pista que pugem. Agafem un corriol a la dreta que ens du al coll de Sant Bernat (10,4 km). Baixem fins agafar un corriol a l’esquerra que ens durà al Pla del Fideuer (10,8 km). Enfront ens quedaria el cim del Puigventós o Creu de Saba i a la dreta el Puig Cendrós, tot això presidit per l’imponent massís de Montserrat. A partir d’aquí teniu dues opcions: seguir la ruta 16 del llibre 20 excursions a peu pel voltant deBarcelona o la descrita a continuació. Personalment trobo més atractiva la primera, però aquest dia vaig decidir provar la segona. Anem a la dreta fins al coll de les Espases (11,7 km), baixem fortament per la pista  fent giragonses, tot deixant una petita font a la dreta. Continuem entre ametllers i oliveres fins a uns dipòsits d’aigua (14,4 km). Al poc arribem al casc urbà d’Olesa per c. Urgell, fem esquerra c. L’Anoia i dreta c. Vall d’Aran. Arribem a la Casa de la Vila i fem c. Lluís Puigjaner i esquerra c. Pau Casals que ens durà a la parada dels FCG d’Olesa de Montserrat (16,5 km) a on finalitza el nostre itinerari.

El ponent de Collserola entre Molins i Sant Just

Avui us presento una ruta pel ponent de Collserola entre les poblacions de Molins de Rei i Sant Just Desvern. Recorregut molt divers en quant a paisatges i punts d’interès, que m’ha semblat interessant ressenyar-lo amb l’ajut del GPS.  

 

Sortim de l’estació de rodalies de Molins de Rei, anem a l’esquerra i passem sota les vies per unes escales. Agafem el c. Sant Antoni Maria Claret recte que més tard s’anomena Avinguda de la Mancomunitat, després esquerra c. de la Riera de Bonet i dreta c. Sant Pere de Romaní. Per una pista de terra entrem en el paisatge mosaic d’aquesta banda de la serra. Arribem a una zona a on s’acumula l’aigua de pluja, aquí podem trobar larves o postes de dues espècies de gripaus: la granoteta pintada i el gripau corredor, també algun insecte o petits crustacis. Pugem a l’esquerra entre vegetació mediterrània i arribem a l’ermita de Sant Pere de Romaní. Parem una estoneta a contemplar les vistes de la vall del Llobregat i el veí Ordal. Retrocedim uns metres i pugem amunt entre murets, i restes agrícoles que coronen el modest cim d’en Mulei. Després davallem fins al coll de Frares. Agafem el corriol cap a Can Bofill i una mica abans d’arribar ens desviem a la dreta, per anar resseguint un corriol per sobre el mas. Baixem fins a la font de  la Tartana, indret ideal per descansar i prendre un most. Continuem fins a la pista que va de Castellciuró fins a Sta. Creu d’Olorda i pugem fortament. Deixem les masies restaurants de Can Ribes i Can Portell a la nostra esquerra i arribem a la pedrera dels Ocells. A on a part dels nombrosos ocells, podem contemplar les aigües acolorides pels diferents minerals. Al costat trobem l’àrea i l’ermita romànica de Santa Creu d’Olorda amb els seus restaurants i barbacoes. Travessem l’esplanada i baixem per un corriol esglaonat fins petar a una pista que fem a l’esquerra. Davallem per l’alzinar al costat del torrent de Can Serra. Passem una cadena i pugem momentàniament unes escales que ens duran a la font de Can Ferriol, amb el seu safareig amb peixos. Retornem a la pista i als pocs metres anem a l’esquerra, passem un forn de calç. Deixem la pista cap a la Torre del Bisbe i anem per un corriol a la dreta, a on encara podem trobar marques de roderes de carro a les roques. Arribem a Can Parellada, som a la pista principal de la vall de Sant Feliu que fem a l’esquerra. A la següent bifurcació pugem a l’esquerra entre garrofers. A la nostra dreta veiem l’ermita de la Salut i a l’esquerra un columbari. Deixem la pista a l’esquerra cap a la Penya del Moro i anem a la dreta per corriol. Pugem per la pineda, passem per un camí enclotat, amb murets i conreus de cirerers. Sortim a un camí més gran, que cap a l’esquerra ens dura a Can Gelabert. Passem la riera i arribem a un polígon industrial. Agafem a l’esquerra el c. Juan Ramón Jiménez, després girem a la dreta i anem recte fins a la parada del Trambaix situada al costat de l’edifici Walden de Sant Just Desvern, a on finalitzem el nostre itinerari.

Sant Jordi apropa la muntanya a L'Hospitalet

Torna a apropar-se el dia de Sant Jordi i per segon any consecutiu la biblioteca Tecla Sala m’ha ofert la possibilitat de portar les meves obres. Si us ve de gust el dimarts 23  a les 19 h, em trobareu a la rambla de l’Hospitalet. Portaré les diferents publicacions de les quals sóc autor o en les que he col·laborat:

Dos llibres de rutes pels voltants de l’àrea metropolitana, en les que trobareu diferents propostes per fer, utilitzant el transport públic.

-          Barcelonès. 17 excursions a peu.

-          20 excursions pel voltant de Barcelona. En transport públic.

I quatre mapes realitzats per l’editorial Piolet, en els que podeu trobar cartografia actualitzada, rutes marcades i comentades, tot això acompanyat de fotografies dels indrets més significatius.

-          Garraf

-          Muntanyes d’Ordal

-          Parc de la Serralada de Marina

-          De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. GR 92

GR 92. De l'Ametlla de Mar a l'Ampolla

El GR 92 ressegueix durant 583 km el litoral català entre les poblacions de Portbou i Ulldecona. La major part dels excursionistes en algun moment, hem seguit alguna de les seves petges ja sigui per espais litorals o prelitorals gironins, barcelonins o tarragonins. De tots els recorreguts hi ha un, que recull l’essència d’aquest sender litoral per un espai natural molt salvatge. Us estic parlant del tram entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla el qual podeu trobar al mapa que us presento a continuació. En aquest mapa fet a escala 1:10.000 trobareu l’itinerari marcat, imatges del recorregut i l’explicació en català, castellà, anglès i francès. Com no podia ser d’una altra manera el podeu fer entre les dues parades de rodalies d’aquestes poblacions (al text trobareu el recorregut urbà). Què podeu trobar en aquest recorregut? Indrets idíl·lics com les diverses cales i platges, restes de la Guerra Civil, vegetació litoral, estanys naturals, restes marines com petxines o posidònia, trams rocosos, penya-segats, fauna marina i terrestre, vistes del mar i del delta de l’Ebre,... i el més important de tot: tranquil·litat en alguns moments del recorregut, que us faràn oblidar la proximitat de la civilització humana.  

La fauna caiguda a pous, cisternes i cocones.

En el transcurs de les nostres caminades segurament trobarem petges del l’activitat agrícola dels antics, com barraques de vinyes, pous o murets agrícoles. Si ens fixem una mica més, trobarem cisternes per emmagatzemar aigua o menjar, antigues sitges o cocones excavades a la roca fetes servir com a reservori d’aigua, dipòsits de preparació d’insecticides per lluitar contra plagues vinícoles... Però quin us fa la fauna d’aquestes restes? Algunes d’aquestes estructures encara acumulen aigua i són utilitzades pels amfibis per reproduir-se, principalment gripaus i salamandres. Com la salamandra de la foto, la qual vaig treure d’una font de l’Ordal a on havia deixat les larves i no podia sortir. Malauradament, molts com el tòtil entren per deixar les larves i moren ofegats al no poder sortir. D’altres són utilitzades per petits rèptils com a refugi, dracs i sargantanes que poden sortir amb facilitat. Aquestes preses atrauen a serps com la llisa, la verda, la de ferradura o la blanca, entren per alimentar-se i queden atrapades. Per això, hi ha entitats com la Societat  Catalana d’Herpetologia (estudien amfibis i rèptils) que es dediquen a fer rescats cada cert temps. Dintre de les meves excursions, també entra el tema del rescat de fauna, principalment per la zona de Collserola, Garraf i Ordal. Els mamífers també cauen, principalment per accident. Aquests tenen una mortalitat molt alta, ja que són  homeoterms (regulen la seva temperatura corporal) han de menjar amb freqüència i si passen dies abans del rescat, acaben morint. Ratolins, conills i musaranyes són els mamífers més freqüents, però aquesta primavera passada vaig treure una cria de senglar, viva per cert.

 

Mapa de la Serralada de Marina

Aquesta entrada té com a objectiu fer la presentació del nou mapa de l’editorial Piolet del Parc de la Serralada de Marina. Ens trobem davant una cartografia feta a escala 1:20.000, en un format pràctic per l’excursionista i amb la intenció de recopilar les màximes dades del terreny. La meva col·laboració ha estat principalment treball de camp, localitzant topònims, fonts, edificis emblemàtics... no fa falta dir, que hi ha hagut més coneixedors d’aquest entorn que també han aportat dades (Toni Seuma entre d’altres). Aquí no ha acabat la meva feina, he marcat sis itineraris que podeu trobar descrits per la cara de darrera, acompanyats d’imatges. Marina és un territori amb dues bandes molt diferenciades: la solana amb terreny recobert amb vegetació baixa i algun pi, localitzat al Barcelonès i al Maresme i l’obaga més boscosa amb moltes fonts que es correspondria amb el Vallès. Aquest contrast l’he intentat plasmar alhora de fer la selecció de rutes, les que evidentment estan dissenyades per fer amb transport públic. A continuació us faig una breu descripció:

1-      La solana i el Puig Castellar: recorregut molt curt per la zona més eixuta de la serra, pujant al turó del Pollo a on trobem un poblat iber i unes vistes esplèndides, tot passant per diverses fonts

2-      Badalona: la Vall del Pomar i el monestir: zona mosaic al voltant de Badalona amb ermites, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, masies amb història, fonts, torrents exuberants....

3-      El Masnou- Montgat. Pel turó de Galzeran: excursió lineal visitant el cim més alt de Marina, caminant entre vinyes, fonts...

4-      De Montcada a Tiana. Pel turó de les Maleses: travessa lineal per zona boscosa en un principi, pujant a altre poblat iber i acabant a la banda de solana

5-      L’obaga de Sant Fost de Campsentelles: itinerari circular entre bosc, vinyes, ermites, fonts....

6-      Fonts, dolmens i cims de Sta. Maria de Martorelles: un dels meus preferits, per la soledat del recorregut, les vistes i l’alzinar tan ben conservat

Recorrent l’Ordal, entre Sant Sadurní i Gelida.

Fa unes quantes setmanes que tenia ganes de fer una ruta per l’Ordal, però les condicions meteorològiques m’ho havien impedit. Mirant el mapa, vaig decidir fer una travessa entre aquestes dues localitats del Penedès. En total em van sortir 18,5 km amb un desnivell considerable, tot caminant  unes 5 horetes aproximadament. Arribem en tren fins a l’estació de Sant Sadurní d’Anoia, sortim al costat de les caves Freixenet i agafem el carrer de la Diputació (únic que trobem). Passem la riera de Lavernó i fem el primer carrer a l’esquerra: Camí del mas de la Riera. Trobem les marques del camí de la Garnatxa o PR- C156, que per un corriol a la dreta ens durà al mas de la Riera. Confluïm a la pista d’abans i per terreny obert arribem a les vies del rodalies (1,6 km). Trobem unes barreres, passem les vies del AVE i l’AP 7 per sota. Anem a l’esquerra per les Vinyes de la Viuda. Passem al costat del peatge i fem un petit tros asfaltat que ens mena a la ctra. BP-2427 (2,9 km). Caminem uns 200 m i anem a l’esquerra. Passem per sobre del torrent de Can Solà i pugem pel corriol amb rastres de petjades de senglars. Fem un tros amb vinyes i baixem pel bosc fins a la ctra. d’accés al castell. Baixem i pugem fins agafar a l’esquerra el camí antic, que ens durà al Santuari de la Fontsanta i al castell de Subirats (5,9 km). Travessem el pàrquing i pugem per la ctra. (aquí vaig veure un corriol que m’hagués estalviat un tros d’asfalt). Pugem fortament tot deixant la Casa d’acolliment a la dreta. Quan portem un tros ens surt un corriol a l’esquerra que ens estalvia un tros de pista i ens fa passar al costat d’una tolla temporal d’aigua. Continuem sempre pel camí principal fins arribar a l’avenc d’Ordal (8,7 km). Petita coveta a la que podem baixar amb ajut d’una lot. Anem a l’esquerra seguint les marques del PR en descens per la pineda, a la nostra dreta veiem la petita població de l’Ordal. Arribem al Maset (10,2 km)  i a la intersecció amb el GR 5. Aquest primer tros transcorre en pujada suau per un bosc que ha guanyat terreny als conreus, així ho demostren els murs agrícoles i les restes de barraques que trobem entre els pins. Després la pista s’enfila fortament, mentre gaudim de les vistes de les Agulles i del Roc de Forellac. Arribem a una bifurcació (12,4 km) en pocs metres a la dreta pujaríem al Montcau (643 m), però decideixo anar a l’esquerra. El descens és vertiginós i amb unes immillorables vistes de la plana del Penedès i la població de Sant Sadurní, a on hem començat la ruta. Passem a tocar les ruïnes del corral d’en Ginebreda i enfront veiem Ca n’Oller de la Muntanya. Arribem  a la bassa i a la font del Noguer (13,4 km). Aquí em trobo a dos excursionistes que curiosament porten a les mans el meu segon llibre. Després de conversar una estona amb ells, continuo vers a Can Ginebreda (14,6 km) i els seus ametllers florits. Passem Can Rossell i Can Farigola, i arribem a prop de la font Freda (16 km), (com vaig una mica just de temps per agafar el tren, no em paro). Arribem al casc urbà de Gelida, presidit pel seu castell. Passem la font de Cantillepa (17,4 km) i baixem pels carrers fins a l’església de Sant Pere de Gelida i la parada del funicular. Aquí descendim per trams esglaonats i asfaltats fins a la parada de rodalies de Gelida (18,5 km) a on finalitzem el nostre recorregut.

 

De Garraf a Castelldefels per la Morella.

La ruta que us explico avui la vaig fer a principis de mes, tenia ganes de fer una travessa  amb un desnivell important pel Garraf (pugem des del nivell del mar fins a la màxima alçada del massís, prop de 600 metres). El recorregut és d’uns 22 km i la duració neta d’unes 5 hores i mitja. Excursió  una mica dura, però d'una gran bellesa: vistes espectaculars, mosaic de paisatges, cims, fondos, basses, masies... ideal per conèixer aquest fantàstic territori. Sortim de l’estació del Garraf i passem per sota la ctra. de les costes per enfilar el GR 92. Acabem l’asfalt prop del Castellet, entrem al típic paisatge calcari amb vegetació baixa i rastres de pineda que ens acompanyarà fins a Can Lluçà. Durant tot el trajecte les vistes són fantàstiques, llàstima el grup de motoristes que vaig trobar pujant pel corriol. Passem per una zona de vinyes, ametllers i garrofers que ens acompanyen en baixada fins arribar a la bassa de la Casa Vella. Aquí deixem la pista per seguir les petges del PR, passem per un pou i creuem la ctra. Baixem fins a Vallgrassa i entrem al seu fondo. Al poc arribem a les cocones, ens trobem davant de dos dipòsits cilíndrics utilitzats pels pagesos com a reservori d’aigua. Al que conté aigua acostumen a viure serps de collaret i de tant en tant cau algun rèptil o algun petit mamífer (que si no es treu, mor). A partir d’aquí no coneixia el recorregut: el primer tram va ser de  difícil caminar pel pedregar i el segon d’una pendent molt forta que em va conduir a la ctra. asfaltada que va a Plana Novella. Anem a l’esquerra uns centenars de metres i arribem al pàrquing del coll de Querol. Anem a la mateixa ma per la ctra. passem la dolina i la bassa de Campgràs (molt seca i sense cap rastre de granotes). Torno a enfilar les petges del GR 92 i arribo al ventós cim de la Morella. Si el dia és clar, es veu la serra prelitoral, i la planícia metropolitana, entre d’altres. Ara comencem a descendir i uns metres després del coll Sustrell ens surt un corriol a la dreta, l’agafem. Baixem fortament i deixem a l’esquerra el corriol que per la base de les Agulles ens conduiria a la collada de la Clota. Sortim a la bassa del Maset i pugem per la pista fins al camp de tir. A partir d’ara descendim per la pista i arribem prop de la Sentiu. Creuem la riera i passem per una zona de pineda que ens conduirà a les afores de Castelldefels i a l’estació de rodalies a on finalitzarem la nostra ruta.

 

Les rutes del blog al 2012

L’entrada que teniu al davant commemora els dos anys del blog que esteu llegint, i pretén ser un resum de les rutes lineals, la secció del racó del naturalista i les publicacions en les quals he col·laborat durant aquest any. Les entrades potser s’han espaiat una mica més que al 2011, però l’ interès en la divulgació continua sent el mateix. Aquí teniu la recopilació:

Les travesses al blog durant el 2011: resum del primer any d’història del blog

Entrades al racó del naturalista

Els ametllers i la pol.linització: gener

El senderisme i la fauna: abril

Recorregut naturalista per Collserola: maig

La fauna d’aquesta tardor  octubre

Collserola i els bolets. octubre

Collserola

Caminant per Collserola, entre Cerdanyola i Barcelona.: febrer

Córrer per la carena litoral de Collserola: abril

Caminant entre Cerdanyola i Vallvidrera  juny

Caminada nocturna per Collserola  novembre

Garraf- Ordal

Garraf- Ordal, entre Castelldefels i Sant Boi  març

Caminant entre Gavà i Castelldefels, amb pluja i bolets  novembre

GR 5 entre Olesa de Bonesvalls i Sitges  desembre

Camí dels monjos
De Sant Quirze a Sant Cugat, per la serra de Galliners i el Camí dels Monjos. març

Riu Llobregat

Córrer pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet.  maig

De Martorell a Castellbisbal, per la Torre fossada i el gorg de la Botzegada.  setembre

Serralada Litoral

Serralada Litoral: Tiana- Mollet   juliol

Publicacions

Excursionisme i transport públic, a Vèrtex  Número de gener- febrer, amb cinc rutes

Ressenyes excursionistes  Dels boscos del Maresme a la plana del Vallès. Vèrtex juliol- agost

Muntanyes d'Ordal  Cartografia de Piolet amb sis rutes marcades. Setembre