 |
| Gebrada matinal amb l'Hospital Medieval d'Olesa al darrera |
Aquest pont volia fer una travessa inèdita (per a mi, es
clar), per això el dissabte a les 7,45 h vaig agafar a Gavà el bus 902. Després
d’un recorregut fantàstic pel taronja de Bruguers, la població de Begues, i el
Garraf boscós arribo al barri de l’Hospital d’Olesa. Anava preparat pel vent, i
la fredor gebradora matinal amb la que vaig passar per aquest bonic nucli i
després per l’Hospital Medieval (s. XIII). El primer tros va paral·lel a la
riera de Begues, després pujo i baixo fins a un fondo. Em va sorprendre molt
gratament aquest primer tros de pineda, que per corriol em fa petar a una
pista. Les marques em duen a l’esquerra fins a l’avenc de l’Esquerrà (3,6 km).
Aquesta fissura calcària de 236 metres de fondària es troba acompanyada d’una
fantàstica alzina, que serveix com a punt d’ancoratge per prospeccions
espeleològiques. Desprès de mirar amb molt compte continuo per la pista fins
arribar a la intersecció amb el GR 92-3. A l’esquerra pujaríem a la Mola i la
seva torre de guaita. Continuo recte gaudint dels primers margallons, de les
vistes litorals i de les serres prelitorals penedesenques (només conec el
Montmell). Arribo a un oratori i baixo a l’esquerra fins a Can Grau (5,8 km).
Sota d’aquest centre ambiental trobem una bassa que baixo a inspeccionar, faig
la ctra. a l’esquerra fins a retrobar el GR 5. El tros que ve a continuació és
esplèndid, permetent-me copsar el Garraf en el seu màxim esplendor (m’ha sortit
la vena poètica, i això que sóc de ciències). Veig el Montgrós de Sant Pere de
Ribes, Plana Novella, el Rascler amb el radar, els masos de Mas Bargalló i Mas
de Liona... això sí el tros és una mica feixuc degut al pedregar. Surto al
encreuament dels Quatre Camins (9,2 km), penso que la pista serà més fàcil,
però la baixada és important i la calor comença a notar-se (gran contrast
tèrmic). Arribo al Masset de Dalt, m’entretinc una mica buscant una cisterna
que havia prospectat antigament amb la intenció de trobar animals atrapats,
però no la trobo. Per fi arribo a una zona coneguda, un encreuament de pistes
(10,1 km). A continuació vaig fer l’últim tros de la ruta 1, que vaig marcar al
mapa del Garraf. Deixo
momentàniament el GR per agafar una drecera ascendent que surt a la dreta d’uns
roures i torno a agafar el camí marcat que en alternança de trossos boscosos i
oberts em durà al coll de Pota de Cavall (12,1 km). Baixo per terreny pedregós
fins a les runes del Vilar i pujo per la pista fins al coll de la Fita (14 km).
Abans pujo uns metres en direcció al Gafarró per veure una basseta, en la que
només veig aigua tèrbola. Baixo fins a les afores de Sitges i pel c. de la
Fita, després de creuar el c. dels Capellans arribo a l’estació de tren (17,1
km). El temps caminat s’apropa a les 5 hores, ara a descansar al tren fins a
casa.
