dissabte, 24 de setembre del 2011

20 excursions a peu, a la Fira del llibre de Muntanya


Avui us faig una entrada per informar-vos que el cap de setmana vinent (1 i 2 d’octubre) a la localitat de l’Esquirol es celebra la X Fira del llibre de Muntanya. És una oportunitat per la gent interessada en el muntanyisme posar-se al dia de les novetats, participar en debats, escoltar conferències, veure documentals, participar en curses d’orientació, mercats,... També evidentment alguns autors fan la presentació dels seus llibres com és el meu cas, si voleu escoltar-me una estona i veure unes quantes imatges dels diferents paisatges per on transcorre el llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. només heu de venir el dissabte a les 18,30 hores, podeu aprofitar per gaudir del fantàstic entorn del Collsacabra i de totes les ofertes de la fira.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Avencs, coves i baumes


La presència d’aquestes particularitats geològiques que fan moltes vegades les delícies dels excursionistes, està relacionada amb el tipus de substrat geològic de l’espai natural. Al terreny silícic de Collserola, no abunden les coves però trobem alguna petita com la de Santa Margarida i la del Bisbe, amb fonts a dintre (descrites al llibre del Barcelonès). Al Maresme constituït bàsicament per granit tampoc en trobem gaires, sobresurt però la de les Bones Dones sota el Montcabrer, amb restes prehistòrics. Pel contrari el terreny calcari es farcit de coves, avencs, esquerdes, dolines (coves reomplertes de sediments), degut a la fàcil dissolució d’aquest material. Per veure aquest material haurem d’anar al Garraf, amb els avencs de la Flauta o el de l’Esquerrà entre centenars, o a l’Ordal amb l’avenc de l’Esquirol o el de l’Ordal (prop del poble). El conglomerat també és el rei de baumes i coves, a Sant Llorenç del Munt trobem per exemple la Cort Fosca, al costat de l’Hospital de Sang, reminiscència d’antigues guerres. Montserrat també és un clar exponent, amb moltes coves amb nom de sants, com la Santa Cova o Santa Anna. Als humans sempre ens han fascinat aquestes entrades rocoses, ja sigui com a lloc de culte o com a protecció.

diumenge, 11 de setembre del 2011

Dos racons a prop de Barcelona


Aquest estiu amb la TV de L'H vam sortir a filmar dos petits reportatges pel telenotícies nit del cap de setmana. El dos es van emetre dintre de la secció a 10 km de l’Hospitalet, el primer emès el 28 d’agost, transcorre per Collserola, i des de la residència Vista Rica visita l’emblemàtica Font Groga, també surt un trosset de la font de la Salamandra i vistes del Tibidabo. El segon va sortir el 4 de setembre i el vam gravar a Montjuïc, al voltant del castell i el penya-segat del Morrot, amb un petit trosset al final de la bassa de la Fuixarda. Aquests dos racons estan molt a prop de l’àrea metropolitana, tenen fàcil accés i un encant propi. Si voleu més informació sobre aquests indrets al llibre Barcelonès 17 excursions a peu en trobareu alguna ruta.



diumenge, 4 de setembre del 2011

La migració dels ocells


Ara que estem apropant-nos a  la tardor, entre els mesos de setembre i octubre és quan es produeix la migració d’ocells de latituds septentrionals més fredes a zones més càlides del sud. Aquest ocells van seguint la línia de la costa catalana, i aprofiten les corrents d’aire per desplaçar-se en els seus viatges gastant el mínim d’energia possible. Des de qualsevol talaia elevada a nivell costanera podem observar una variada fauna de ocells de pas, com per exemple al  Turó de la Magarola a Collserola, o al Puig Castellar de la serralada de Marina. Al primer d’aquests punts, es porta un registre dels avistaments, arribant a comptar-ne prop de 300 individus en dies bons. Les principals espècies detectades han estat: el falcó vesper, l’aligot, l’arpella, l’esparver, el xoriguer i el falcó mostatxut. I en menor proporció: cigonyes, cigonyes negres, voltors comuns, àguiles pescadores, àguiles marcenques, astors, falcons,... Em d’esmentar també que aquests animals fan petites escales per alimentar-se i descansar a diferents punts d’aigua com a la Fuixarda de Montjuïc o al delta del Llobregat. Aquí us poso una imatge del pit-roig o rupit (com li diuen en una part del Maresme), ja que la població catalana d’aquest ocell es veu augmentada amb els ocells que passen l’hivern a les nostres contrades.