Ruta gravada per la Serralada Litoral

Com a última entrada d’aquest any us presento una filmació que vaig fer divendres passat sobre una ruta del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Al mes de juliol vaig filmar una per Collserola i ara la segona, per la Serralada Litoral. Crec que una mica millorada: he intentat que no es senti el clic de la càmera (no sempre ho he aconseguit), el Bosc Bonic és molt difícil de transmetre mitjançant imatges, però ho he intentat, les fonts amb el sorollet de l’aigua crec que convida a visitar-les, la filmació de les larves de salamandra m’ha quedat poc nítida degut a les ones de l’aigua,...Però resumint, la intenció com sempre submergir-vos durant uns 8 minuts i escaig en una ruta que es pot fer en un matí tranquil·lament per un indret poc freqüentat i amb una visió hivernal de la muntanya, que de vegades no tenim.  

Córrer per Collserola: Sant Cugat- L'Hospitalet

Avui faig una entrada una mica diferent: fer una excursió corrent per muntanya o un entrenament diferent utilitzant el transport públic. Ahir vaig decidir agafar el FGC fins a Sant Cugat i travessar tota Collserola fins a L’Hospitalet, recorregut que ja he fet moltes vegades caminant. El recorregut és de 18- 19 km, i la duració depèn de la forma física del corredor. Des de l’estació s’ha de fer un tros d’asfalt pla fins al Pla del Vinyet a on surt la pista forestal, que ens fa passar al costat de la Torre Negra i ens porta a Can Borrell. Aquest primer tros és molt agradable, per pista ample i  serveix d’escalfament. A continuació recorrerem la riera de Sant Medir entre bosc, passant-la varis cops fins arribar a una clariana. A la dreta ens queda la font de Sant Sever a on ens podrem hidratar. Remuntem una miqueta i deixem a l’esquerra Can Gener, aquí si baixem a l’esquerra arribaríem a la font de Sant Medir i pel viaducte, a l’ermita. Però a l'anar corrent és més factible fer la pista fins arribar a una altre més gran. Uns metres a l’esquerra trobem la font del Maño, més val veure, per que ara haurem de remuntar la carena litoral, part més dura del recorregut. I efectivament, pugem per la pista asfaltada, passem per Can Puig i arribem a la ctra. de l’Arrabassada. La fem uns metres a l’esquerra i la creuem amb molt de compte, per agafar el corriol fins al coll de la Vinassa. Passem per sota les cases del Tibidabo i anem a la dreta per baixar cap a la Torre de Collserola. Pugem les escales i baixem fins a la ctra. que ens durà a Vallvidrera. Agafarem les escales marcades com a GR i petarem al Passeig de les Aigües. Zona molt freqüentada, però amb unes vistes de Barcelona espatarrants, la fem un trosset fins al mirador dels Xiprers (imatge un dia de tempesta, que per cert em va caure a sobre), a on trobem una font. Baixem pel corriol i arribem al parc de Cervantes i a la Diagonal, aquí trobareu metro, jo encara vaig baixar una mica més cap a L’Hospitalet.

La diversitat de rèptils del Garraf

Avui us parlaré dels rèptils que podeu trobar al  Garraf. Aquest massís calcari és un hàbitat idoni per aquests vertebrats, ja que té una insolació molt alta, gran quantitat d’insectes, micromamífers, petits ocells,... que són les seves preses  i de refugis per aquests animals tant maltractats per la opinió pública. Al voltant de les construccions humanes podem trobar dracs de paret, sargantanes comunes i sargantaners grossos, guaitant algun insecte o termoregulant la seva temperatura corporal. Als fondals humits, entre les herbes i protegits per la cobertura vegetal trobem vidriols, llangardaixos sense potes que s’alimenten de petits invertebrats. Possiblement en el transcurs d’alguna caminada veurem passar algun llangardaix comú amb els ocels blaus característics del mascle o alguna petita bívia, llangardaix amb unes potetes minúscules. Sens dubte els animals més temuts i més comuns al Garraf, les serps, ens sorprendran pel camí o les trobarem atrapades en alguna de les múltiples cisternes d’ús agrícola abandonades pel massís; a on cauen o entren per caçar dracs i després no poden sortir. Estem parlant de l’escàs escurçó, de la serp verda, la blanca, la llisa o la ferradura (imatge). Totes molt beneficioses com a controladores de les poblacions de rosegadors. Però l’estrella d’aquest hàbitat és la tortuga mediterrània, viu entre la vegetació baixa o en antics bancals abandonats. Actualment trobem individus autòctons i d’altres alliberats en un procés de reintroducció dut a terme per varies associacions. Jo en les meves excursions n’he vist alguna, si per casualitat en trobeu, no oblideu que és un animal, no una joguina i s’han de deixar al seu hàbitat. Si voleu veure al centre d’informació de la Pleta en tenen un parell en un tancat.

Travessa per alzinars, torrents i zones agrícoles de Collserola

Avui us parlaré d’una travessa molt diversa en quant a paisatges per la serra de Collserola. El recorregut dura unes 4 hores i són uns 14 quilòmetres. Sortirem de l’estació de FGC de La Floresta, per les escales que tenim enfront, fem dreta i baixem fins a creuar una ctra. que ens menarà a una pista forestal. Descendim fins a trobar la masia de Can Busquets, seguim les petges del GR 96 fins passar per sobre la Rierada. No és la primera vegada que esmento aquest curs d’aigua de Collserola, un dels més importants i de major riquesa biològica. Agafem el corriol de la dreta i en poca estona de descens per l’alzinar arribem a la font del Bon Pastor, sense paraules, només heu de gaudir d’aquest fantàstic entorn. Retrocedim i pugem pel GR fins arribar a la masia de Can Castellví i més tard la de Can Pasqual. Fem un trosset molt curtet de carretera a la dreta fins agafar un camí a l’esquerra. Descendirem per la vall de Sant Feliu amb el Puig d’Olorda enfront. Passem al costat de les ruïnes del convent de Santa Margarida i la seva font, netejada fa un temps, després dels impactes meteorològics soferts a la serra. Deixem a la dreta la Torre del Bisbe, i agafem el següent corriol a l’esquerra, estalviant-nos baixar per un tros de pista. Veiem Can Parellada i sortim a la pista que fem a l’esquerra. Fem esquerra i arribem a la Salut, una mica després deixem la pujada a la penya del Moro i anem a la dreta fins a sortir a una zona oberta de garrofers, ametllers, i restes d’antics conreus. Aquesta zona últimament està sent molt transformada pel creixement urbà, esperem sigui respectada, ja que trobem una biodiversitat molt gran. Passem per davant de Can Gelabert, i els seus horts, creuem la riera de Sant Just i sortim a un polígon. Pugem fortament i anem en direcció al Walden, a on trobem parades de bus i trambaix.  

Travessa Garraf- Sitges, per Jafre.

El passat diumenge vam realitzar la travessa entre Garraf i Sitges, combinant trams marcats com a GR 92 i GR 5, PR C-37, pistes, corriols i diferents ambients d’aquest massís calcari. Aquest recorregut és un dels sis que podeu trobar al mapa del Garraf, és de dificultat alta, el temps aproximat és de cinc hores i la longitud entre 18-19 km. Sortim de l’estació de Garraf, travessem per sota la ctra. de les Costes i enfilem el GR 92 fins arribar a Can Lluçà (3,7 km). Durant aquest tros podrem gaudir de les vistes del mar, del Castellot i del mosaic vegetal del Garraf. Aquí deixem el GR i agafem la pista que ens farà passar entre oliveres, vinyes, arboços,... fins al PR, passant per les runes i la bassa de la Casa Vella (5,3 km). En aquesta bassa recentment arranjada podem trobar capgrossos de granoteta de punts i en funció de l’època de l’any uns petits crustacis. Les nostres petges ens faran caminar al costat de les vinyes de Can Planes (foto de la portada del mapa) i de mica en mica ens aproparan a les runes de la Casa Nova (7,8 km). Aquí agafarem un corriol que ens durà passant a prop d’algunes barraques de vinya a la pista PR (10 km). Anirem a la dreta passant a prop de la Fassina i remuntarem el camí fins arribar al poble abandonat de Jafre (11 km), actualment protegit per una tanca, i suposo esperant rehabilitació. Aquí agafarem el GR 92.4 que deixaremal arribar al PR per agafar un corriol amb força pendent, a l’alçada d’un roure,  però que ens permetrà fer drecera fins al GR 5. Ara remuntarem un collet, un altre i començarem a davallar per terreny calcari força atractiu, a on podrem veure marques de l’erosió de l’aigua. Passem a tocar les runes de Can Vilar i arribem al coll de la Fita (15,6 km). Baixem amb la zona litoral al fons, agafem una drecera i entre conreus, masos i tanques, arribem al centre comercial de Les Pruelles (17,5 km). A partir d’aquí només haurem de baixar pel casc urbà de Sitges fins passar les vies del tren per sota i ja som a  l'estació (19 km).

La manca d'aigua a les serres litorals

A l’escola de petits ens havien ensenyat que al clima mediterrani hi ha dos pics de precipitació: a la primavera i a la tardor. Però la natura acostuma a ser capriciosa i després d’una primavera molt plujosa amb les fonts plenes i els boscos florits fins a ben entrat el juliol, portem una sequera important. A l’agost no van caure les tempestes típiques de la segona quinzena, i setembre i octubre han deixat a la franja litoral unes precipitacions minses. Com repercuteix això als ecosistemes? Els bolets són inexistents, per aquesta època sempre veia apagallums o rússules pels boscos de Collserola, els torrents temporals i les fonts són eixuts, molts amfibis com la salamandra han tingut una reproducció molt fluixa, per sort la Rierada que té un cabal més gran (imatge), conserva aigua i no hem de patir per la població de barbs. Els tolls d’aigua que serveixen de reproducció a gripaus com el corredor o la granoteta de punts, són inexistents. Cap problema ja que aquests amfibis són oportunistes i s’adapten a les variabilitats hídriques. Els ocells i els mamífers han de caminar o volar més per apaivagar la set, i segurament això els hi repercutirà en la seva dinàmica diària. Tampoc hem de fer el crit al cel, els boscos mediterranis estan adaptats a la manca d’aigua, l’alzina, arbre emblemàtic d’aquest ecosistema té les arrels molt desenvolupades i perforen el terra per buscar aigua. Esperem que el panorama canviï en els propers dies.

Els senglars de Collserola baixen a la ciutat

Avui us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el linx.  La seva dieta és omnívora, mengen productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions  elevades, suposen un perill pels humans, ja que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes. Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)

Travessa pel Foix i Olèrdola.

La travessa fent servir el transport públic que us presento avui transcorre per l’espai natural del Foix i Olèrdola. És una de les múltiples versions que es poden fer entre les parades de RENFE dels Monjos i Vilafranca del Penedès. Quan arribem a l’estació una mica deixada dels Monjos, haurem d’anar a la dreta tot deixant una zona industrial a la mateixa mà. L’haurem de vorejar fins a trobar els primers indicatius del PR 148 i el riu Foix. Entre vinyes pujarem fins al castell de Penyafort a on trobem un centre d’informació del Parc natural del Foix. Seguim les petges del PR fins que agafem un corriol emboscat per l’alzinar que ens conduirà a l’idíl·lica font de Sant Llorenç amb una tauleta de fusta. Aquí tenim dues opcions continuar pel corriol que surt de la font fins a la pista que va per sobre la pedrera (la última vegada que el vaig fer estava una mica tancat per la vegetació) o retrocedir i agafar el camí a la dreta en pujada que ens durà la mateixa pista. A la pedrera veurem un parell de basses aprofitades pels amfibis i ocells del Foix. Travessem la carretera i veiem a sobre nostre la masia de Cal Castellví, entrem al fondo de la Sequera. A l’esquerra veurem les impressionants cingleres, amb baumes i habitacles medievals i a la dreta el complex íber, romà i medieval d’Olèrdola. Un mica després de deixar el GR i un forn de calç a la dreta anirem cap a l’esquerra fins a la petita població de Sant Miquel d’Olèrdola, a on trobem un servei de bus fins a Vilafranca. Passem el Sant Sepulcre i seguim els indicatius entre cases, vinyes, pinedes,... passem l’autopista i ja veiem Vilafranca al fons. Passem la residència Mare Ràfols i entrem a la població entre bodegues, per finalitzar a la parada de tren. El temps per fer aquesta ruta està al voltant de 4 hores i són uns 15 quilòmetres aproximadament.

20 excursions a peu, a la Fira del llibre de Muntanya

Avui us faig una entrada per informar-vos que el cap de setmana vinent (1 i 2 d’octubre) a la localitat de l’Esquirol es celebra la X Fira del llibre de Muntanya. És una oportunitat per la gent interessada en el muntanyisme posar-se al dia de les novetats, participar en debats, escoltar conferències, veure documentals, participar en curses d’orientació, mercats,... També evidentment alguns autors fan la presentació dels seus llibres com és el meu cas, si voleu escoltar-me una estona i veure unes quantes imatges dels diferents paisatges per on transcorre el llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. només heu de venir el dissabte a les 18,30 hores, podeu aprofitar per gaudir del fantàstic entorn del Collsacabra i de totes les ofertes de la fira.

Avencs, coves i baumes

La presència d’aquestes particularitats geològiques que fan moltes vegades les delícies dels excursionistes, està relacionada amb el tipus de substrat geològic de l’espai natural. Al terreny silícic de Collserola, no abunden les coves però trobem alguna petita com la de Santa Margarida i la del Bisbe, amb fonts a dintre (descrites al llibre del Barcelonès). Al Maresme constituït bàsicament per granit tampoc en trobem gaires, sobresurt però la de les Bones Dones sota el Montcabrer, amb restes prehistòrics. Pel contrari el terreny calcari es farcit de coves, avencs, esquerdes, dolines (coves reomplertes de sediments), degut a la fàcil dissolució d’aquest material. Per veure aquest material haurem d’anar al Garraf, amb els avencs de la Flauta o el de l’Esquerrà entre centenars, o a l’Ordal amb l’avenc de l’Esquirol o el de l’Ordal (prop del poble). El conglomerat també és el rei de baumes i coves, a Sant Llorenç del Munt trobem per exemple la Cort Fosca, al costat de l’Hospital de Sang, reminiscència d’antigues guerres. Montserrat també és un clar exponent, amb moltes coves amb nom de sants, com la Santa Cova o Santa Anna. Als humans sempre ens han fascinat aquestes entrades rocoses, ja sigui com a lloc de culte o com a protecció.

Dos racons a prop de Barcelona

Aquest estiu amb la TV de L'H vam sortir a filmar dos petits reportatges pel telenotícies nit del cap de setmana. El dos es van emetre dintre de la secció a 10 km de l’Hospitalet, el primer emès el 28 d’agost, transcorre per Collserola, i des de la residència Vista Rica visita l’emblemàtica Font Groga, també surt un trosset de la font de la Salamandra i vistes del Tibidabo. El segon va sortir el 4 de setembre i el vam gravar a Montjuïc, al voltant del castell i el penya-segat del Morrot, amb un petit trosset al final de la bassa de la Fuixarda. Aquests dos racons estan molt a prop de l’àrea metropolitana, tenen fàcil accés i un encant propi. Si voleu més informació sobre aquests indrets al llibre Barcelonès 17 excursions a peu en trobareu alguna ruta.

La migració dels ocells

Ara que estem apropant-nos a  la tardor, entre els mesos de setembre i octubre és quan es produeix la migració d’ocells de latituds septentrionals més fredes a zones més càlides del sud. Aquest ocells van seguint la línia de la costa catalana, i aprofiten les corrents d’aire per desplaçar-se en els seus viatges gastant el mínim d’energia possible. Des de qualsevol talaia elevada a nivell costanera podem observar una variada fauna de ocells de pas, com per exemple al  Turó de la Magarola a Collserola, o al Puig Castellar de la serralada de Marina. Al primer d’aquests punts, es porta un registre dels avistaments, arribant a comptar-ne prop de 300 individus en dies bons. Les principals espècies detectades han estat: el falcó vesper, l’aligot, l’arpella, l’esparver, el xoriguer i el falcó mostatxut. I en menor proporció: cigonyes, cigonyes negres, voltors comuns, àguiles pescadores, àguiles marcenques, astors, falcons,... Em d’esmentar també que aquests animals fan petites escales per alimentar-se i descansar a diferents punts d’aigua com a la Fuixarda de Montjuïc o al delta del Llobregat. Aquí us poso una imatge del pit-roig o rupit (com li diuen en una part del Maresme), ja que la població catalana d’aquest ocell es veu augmentada amb els ocells que passen l’hivern a les nostres contrades.

De Mollet a Montcada, pel turó de les Maleses

Aprofitant aquests últims dies de vacances, ahir vaig intentar de perfeccionar una travessa que he fet unes quantes vegades per la Serralada Litoral. Vaig sortir de l’estació de Mollet, creuar el Besòs i pujar pel municipi de Sant Fost. A la dreta surt un camí cap a Sant Cebrià de Cabanyes que agafem, passem un dipòsit i entrem en una zona de vinyes a on vaig trobar els raïms a punt per la verema. A l’esquerra trobem la masia de Can Torrents Vell, fa un temps havia pujat per aquí fins a la font de la Canaleta i per un corriol molt embrossat vaig sortir a un camí que em va dur a la font de la Guineu. Ahir després de la masia, vaig agafar un camí a l’esquerra amb cadena (una mica abans de Sant Cebrià), a la bifurcació giro a la dreta i pel següent corriol a la dreta hauria d’arribar a la font de la Guineu (si no vaig entendre malament les indicacions que duia), el camí estava molt embardissat i vaig haver de girar cua amb unes quantes esgarrinxades. Tornem a la pista i tornem a pujar, amb la xafogor tant alta ja duia la samarreta totalment xopa. Arribem a una pista gran, a l’esquerra veiem la torre de guaita del turó de la Coscollada i anem a la dreta. Als pocs metres ens surt un corriol a l’esquerra, més o menys net que ens du al turó de les Maleses. Feia temps que no pujava (surt als dos llibres que tinc publicats) cada vegada el tenen més reconstruït, però algun ignorant ha arrencat el rètol de l’entrada. Després d’esmorzar i contemplar l’entorn, vaig agafar el corriol que de baixada em va dur a la pedrera Vallensana. A l’esquerra podríem anar a Can Ruti i Marina, però jo volia baixar a la dreta fins a Montcada. Els esbarzers han crescut una mica en algun tros del camí, però es pot passar. Agafem el segon corriol que veiem a la dreta i sortim a una pista gran. A la dreta ens queda la font dels Caçadors, anem a l’esquerra i a la dreta per sobre del talús trobem el corriol que mena a la font del Avellaners, només gotejava. Al bassal encara hi havia larves de salamandra, cosa estranya ja  que normalment fan la metamorfosi com a molt tard al juliol, però amb aquest estiu tan poc calorós,... En vaig apropar a l’ermita de Sant Pere de Reixac i en pujadeta fins al coll de Moià (coll de l’antena, ahir vaig saber el seu autèntic nom). Aquí vaig seguir una ruta marcada pel parc amb color taronja que em va dur a la font del Tort, es passa davant del restaurant i en poca estona es surt a la ctra.  de la Roca i al Besòs. Aran només hem de seguir les marques del GR 92 fins a l’estació de Montcada i Reixac. En total vaig invertir unes 4 hores i el recorregut és al voltant de 15 quilòmetres.

Novetats de l'estiu

Després de les vacances i abans de comentar cap tema nou del racó naturalista, o cap  ruta, m’he decidit a fer-vos una recopilació de notícies d’aquest estiu sobre el llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona i altres temes:

Primer comentar-vos que Cossetània Edicions ha fet la versió electrònica del llibre, que podeu trobar en format pdf.

Més dades, una entrevista que em van fer a RàdioPrat i altre que va sortir a ElPeriódico.

Al 2010 es va celebrar al club excursionista el segon concurs de ressenyes de muntanya, al qual em vaig presentar. Vaig tenir la sort de ser premiat amb la ruta Travessa per les muntanyes d’Ordal: Begues-Cervelló, que podeu veure integrament a la seva pàgina web o llegir resumida a la revista Vèrtex al número de juliol- agost.

Ruta gravada per Collserola, entre Barcelona i Sant Cugat

Tenia en ment ja fa uns dies sortir a fer una de les rutes del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona i intentar fer un vídeo amb la càmera digital. Aquí en teniu la mostra, hi ha uns quants aspectes a millorar: el clic de la càmera, els plànols caminant, donar més informació oral,.... però crec que no està malament per ser el primer que faig. La ruta que us he gravat és la número 2 i transcorre per Collserola, trobem molts elements d'interès: el contrast de la solana barcelonina i l'obaga de la font Groga, boscos mediterranis, el pantà de Can Borrell i les seves gambúsies, un ratolí que vaig sorprendre, l'ermita de Sant Medir, el pi d'en Xandri,... La idea és que a partir del vídeo, i si no sabeu que fer aquest estiu, us vinguin ganes de caminar i realitzar alguna de les altres rutes que podeu trobar al llibre.

Travessia per la Serralada Litoral i Marina

Avui us poso la travessia que vaig realitzar a mitjans de juny per la Serralada Litoral i Marina, entre Santa Maria de Martorelles i Badalona. El temps aproximat és d'unes 4 hores i són uns 17 quilòmetres. Arribem al nucli de Santa Maria de Martorelles i retrocedim per la ctra. fins arribar-nos al cementiri, aquí caminem entre vinyes per entrar a la banda obaga de la serralada que ens durà cap a la font de la Mercè, després de passar per la casa de colònies de Can Girona. A partir d'aquí remuntarem fortament amb vistes del castell de Sant Miquel fins trobar a la dreta un corriol que ens durà a la font de Can Gurri. Agafem un corriol que surt de la font que ens menarà a un camí més ample, que farem a la dreta entre alzines. Aquí ja començarem a veure algun ciclista, el camí ens farà passar per la base del turó d'en Galzeran. Comencem a baixar fortament i sortim a la banda de solana de la serralada, a on trobem el GR 92. A l’esquerra veiem les vistes del litoral amb l’observatori de Tiana en primer terme. Creuem la ctra. i deixem la Conreria a l’esquerra, fem un trosset de pujadeta i baixem entre arboç i pins fins al Tanatori de Can Ruti. Seguim per la pista asfaltada, i a la dreta ens surt un corriol que ens durà a la font del Goig, a on podem trobar capgrossos de tòtil. Seguim les petges del camí marcat, deixem Can Ruti a l’esquerra i continuem fins travessar altre carretera. Anirem baixant per terreny més o menys desforestat fins arribar a una pista gran, a la dreta aniríem al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Anem recte fins a les ruïnes de Ca n’Alemany, i la seva font que trobem per un corriol que surt a l’esquerra. Ara pujarem a la Creu de Montigalà, baixarem per la urbanització i per un carrer que és la continuació de la riera, arribarem a la parada de RENFE de Badalona.

Els insectes d'aquest estiu florit

Tenim la sort de tenir un estiu molt verd, després d'una primavera força plujosa. Així ho testimonien les rieres i torrents amb un cabal no gens menyspreable i evidentment els prats florits, quelcom insòlit en aquesta època de l'any. M'he decidit a fer-vos aquesta entrada per parlar de les bondats dels insectes, de vegades tant menyspreats pels humans. Sobre les flors podem veure tota una legió d'insectes pol·linitzadors: abelles (solitàries i gregàries com la de la mel, hi ha moltes espècies, no només la que ens fa més dolça la vida), borinots, vespes, mosques, escarabats, i com no, les belles papallones. Als boscos trobem tota una sèrie d’escarabats com el banyarriquer (amb unes antenes molt llargues), el cérvol volant, el rinoceront,... aquests freqüents a les  boscúries del Montnegre- Corredor a on s'alimenten de fusta en descomposició. A les fonts, basses, i rierols convivint amb peixos i amfibis, trobem: xinxes barquers, larves d’escarabats aquàtics, sabaters, escorpins aquàtics (inofensius, no com el seu parent terrestre), larves de mosques,... aquests animals formen part de l'ecosistema i intervenen en el seu equilibri. També en tenim de perjudicials pels ecosistemes, les conegudes plagues com la processionària del pi. Alguns que provoquen curioses estructures a les plantes per protegir els ous, com les vespes que fan les gales del roure o les del roser silvestre. En definitiva una animals per admirar ja que porten molt més temps que nosaltres a la Terra, observar-los i aprendre a respectar-los.  Què seria de la natura sense ells?

20 excursions a peu pel voltant de Barcelona

Ahir dijous vam fer la presentació del llibre a la llibreria Proa Espais, si voleu llegir l'entrada de Cossetània Edicions cliqueu aquí. Va estar força animada, amb la presència de Josep Maria Olivé (editor), Francesc Aguilar (presentador) i jo. L'objectiu d'aquesta entrada és recordar-vos la segona part de la presentació que realitzarem el diumenge 3 de juliol, que consistirà en l'itinerari número 1 per la serra de Collserola.

Només heu d'estar a la parada dels FGC a les 9,30 h, amb ganes de caminar, gorra, aigua i entrepà, i esperar que les condicions meteorològiques ens permetin caminar.

Sortida per Collserola 3 de juliol.

El dia 3 de juliol (diumenge vinent) realitzarem l'itinerari núm. 1: Per l'obaga de Vallvidrera fins a la vall de Sant Just com a presentació del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. El punt de trobada és la parada de FGC del Baixador de Vallvidrera a les 9,30 h. És un recorregut de dificultat baixa, amb una longitud de 9 km i la duració sense comptar parades és de 2h 35 minuts. A continuació el descric una mica: des del Baixador de Vallvidrera enfilarem les nostres passes cap al pantà de Vallvidrera, a on podrem veure l'antic túnel del Mina Grott, la recent restaurada casa del guarda del pantà i gaudir de l'ambient humit d'aquesta obra  del segle XIX. Continuarem la ruta pel frondós torrent de l'Espinagosa, tot passant per la font i arribarem al turó d'en Cors. Aqui esmorzarem i gaudirem de les vistes de Barcelona i la banda del Baix Llobregat, amb el Garraf i l'Ordal. Després passarem per una zona de pineda i resseguirem la pista carenera cap a Sant Pere Màrtir, fins agafar el desviament cap a la font del Rector per un corriol envoltat de roures. Sortirem a un terreny més obert a on trobem la bassa de Can Baró i la font del Ferro (aquesta en un alzinar). Ara descendirem entre garrofers, ametllers, i figueres fins a la font de la Beca i la seva pollancreda; ara només ens quedarà fer un trosset de pista, passar per les restes d'un antic molí fariner i ja entrarem al casc urbà de Sant Just Desvern. Aquí finalitzarem la nostra ruta agafant el bus o el trambaix. Resumint, que heu de portar: T-10, esmorzar, gorra, bona provisió d'aigua (la ruta alterna trossos boscosos amb oberts), nens (si en teniu, i acostumats a caminar) i ganes de passar un dia a la muntanya.

Ens veiem el diumenge!

Presentacions 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona

Aquesta setmana vinent ja podreu trobar a les llibreries el meu segon recull d'itineraris: 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Al llibre trobareu rutes per diferents espais litorals i prelitorals propers a l'àrea metropolitana: Collserola, Garraf, Ordal, Marina, S. Litoral, Montserrat, Puigventós, Cingles del Bertí i Montseny. Cadascun d'aquests espais naturals compta amb una breu descripció de territori, dades del relleu, sobre la geologia, la vegetació, la fauna i el patrimoni humà. Evidentment els mitjans de transport públic per accedir als diferents espais, consells i altres possibles rutes. La finalitat d'aquesta entrada és informar-vos de les dues presentacions que farem per donar a conèixer aquest llibre:

-La primera tindrà lloc el 30 de juny a les 19h  a la llibreria Proa Espais (Rosselló, 212, Barcelona), aquí comptarem amb la presència del meu company i amic Francesc Aguilar, i farem un passi de diferents imatges del territori per on transcorren les 20 rutes.

- La segona serà l’itinerari núm. 1: Per l’obaga de Vallvidrera a la vall de Sant Just, el dia 3 de juliol (FGC Baixador de Vallvidrera, 9:30h).

Si voleu més informació a la pàgina web de Cossetània Edicions us podeu descarregar el pdf a l’apartat Vols tastar-lo?, a on trobareu la ruta abans esmentada.

Collserola després de la pluja

Aquest matí he sortit a caminar per la banda oest de Collserola. És curiós l'aspecte net que ofereix la serra, amb tota la vegetació sense pols i els innumerables bassals i camins enfangats. Potser aquest últim aspecte ha dissuadit a molta gent per sortir a caminar, una llàstima,  ja que trobem molts elements interessants: animals que surten a alimentar-se durant la pluja i es queden als marges dels camins, o sota pedres o a antigues cisternes agrícoles. Us explico, a la serra trobem escampats pous, cisternes o estructures per preparar un insecticida contra la fil·loxera (insecte que va assolar les vinyes catalanes al segle XIX), aquests dipòsits alguns s'han omplert de sediments però d'altres encara serveixen. En un d'aquests he trobat una serp llisa i dos gripaus corredors que són els models de la fotografia (evidentment si no els hagués tret haurien mort). Per altre banda La Rierada, un dels cursos d'aigua permanent de Collserola i afluent del Llobregat, baixava amb molta força i en alguns trams costava de no mullar-se. Aquest és un tema important, ja que al riu hi viuen barbs, peixos adaptats a les fluctuacions del clima mediterrani, però que gràcies a aquesta aportació d'aigua, aquest estiu viuran més  tranquils. Encara recordo un estiu, amb la Rierada pràcticament seca i els peixos a dues tolles residuals, amb dues senyores serps d'aigua posant-se les botes a costa d'ells. A la feina i pel carrer sempre sento a la gent neguitosa per tanta pluja, però penseu que aquest serà un estiu amb un risc d'incendi baix.

Ruta pel Garraf a la TV de L'Hospitalet

El passat divendres 27 de maig em van tornar a convidar al programa Districte 8 de la TV de L'Hospitalet, en aquesta ocasió vaig comentar una ruta pel massís del Garraf. La ruta transcorre entre les poblacions de Garraf i Sitges, la duració és de 3h i 45 minuts, i són uns 13,5 quilòmetres. Comencem a caminar al costat de la platja i agafem el GR 92 que ens pujarà fins a la planície agrícola a on trobem Can Lluçà. A partir d'aquí passarem per masies algunes habitades i altres enrunades, com la Casa Vella, Can Planes, les Àligues, i la Casa Nova. Després de gaudir de les vistes litorals agafem el GR 5 en baixada fins a la població costanera de Sitges. Aquesta ruta amb 19 més, forma part del meu segon llibre: 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. En aquest moment es troba a la imprenta i espero cap a finals de mes fer la presentació. Ja us avanço que trobareu rutes per Collserola, Garraf, Ordal, serralada de Marina i Litoral, Montserrat, Puigventós, Cingles del Bertí i Montseny. Representa la esència de la meva filosofia excursionista, ja que com podeu comprovar coincideix amb el títol del bloc.

La muntanya de Montjuïc

Molt possiblement un turonet de 173 metres d'alçada,  al costat d'una gran ciutat com Barcelona i amb la gran pressió turística que suporta, a priori no sembli un gran destí excursionista. Però,  amaga racons d'allò més interessants, evidentment l'estrella és la pujada al castell i el passeig pel seu perímetre al costat de l'única pineda de pi blanc del turó. Us preguntareu, que m'aporta aquesta muntanya? sens dubte unes vistes fantàstiques, ja sigui de la zona metropolitana, el port, el morrot (penya-segats que donen al mar), de la serralada litoral i prelitoral,... també parcs urbans, que conserven  molt encant com el de la Font del Gat amb el seu restaurant i la seva famosa cançó, o el de Jacint Verdaguer amb les seves basses plenes de nenúfars i granotes. Alguns els hi sorprendrà saber que  trobem unes ruïnes del Castell del Port (segle XI), unes quantes pedreres algunes molt conegudes com el teatre Grec, d'altres com la Foixarda (alberga l'única massa d'aigua de la muntanya amb la seva fauna d'ocells), el Sot del Migdia molt conegut pels concerts musicals als quals assistien als anys 90 els de la meva generació,...

A tot això li hem de sumar edificis històrics, com la ermita de Santa Madrona, el MNAC, el palauet Albèniz o l'estadi olímpic. També mereixen una visita  apart, el Jardí Botànic històric i el nou. En definitiva un espai molt a prop que podem recórrer a peu, tot gaudint de l'entorn, mentre segurament al cel veurem algun dels xoriguers de la gran colònia protegida que viu al morrot. Ja sabeu per més informació al llibre del Barcelonès, hi trobareu dos itineraris.

Cireres i altres fruits

Aquest matí caminant per la serra d'Ordal, entre Cervelló i Sant Boí he pogut veure gran quantitat de cirerers amb els fruits en diferents graus de maduresa. M'he sentit atret pel seu color, la seva brillantor i pel seu gust quan els he tastat, per que la planta gasta tanta energia en produir tot aquest embolcall per la seva llavor? evidentment per atreure als animals que com jo, tasten el seu fruit i dipositen la llavor barrejada amb l'adob dels seus excrements en un lloc llunyà de la planta mare. Com podeu comprendre, jo no m'he menjat el pinyol, però les guilles, els senglars i multitud d'ocells ho fan. No totes les plantes han seguit la mateixa estratègia per dispersar els fruits, alguns com l'om o la tipuana han desenvolupat una estructura alada a fi que el vent sigui el dispersador. D'altres com les gramínies tenen petites estructures per enganxar-se als pèls dels mamífers. En fi, tot un seguit de maneres diferents d'aconseguir el màxim èxit biològic.

El poblament humà del Garraf

Tothom que s'hagi decidir a recórrer a peu el  Garraf, segurament haurà notat les extremes condicions del massís. Si ens imaginem la vida fa unes dècades, quan no hi havien cotxes, havia de ser una vida molt dura pels  pagesos que havien de baixar a alguna població costanera a comprar queviures o en la sequedat de la canícula estival, amb les cisternes buides d'aigua de pluja. Per això és normal trobar moltes ruïnes de grans masos abandonats com les Àligues, la Casa Vella, o Cal Jaques, o fins i tot, petits pobles com Jafre, però també trobem alguns que han sobreviscut al pas dels temps, com  el casalot de Santa Susanna, o Ca n'Amell de la Muntanya (fotografia). Per tot el Garraf trobem rastres de l'activitat humana: conreus de vinyes, fruiters,  marges de pedra, les famoses barraques (per cert la major part marcades al mapa de Piolet), cocones o cisternes per emmagatzemar aigua o mantenir l'aliment fresc, basses de reg, fonts, com la desapareguda de Montseva, la del Moltó o la de la Sentiu. Espero que us piqui el cuc de la curiositat i us animeu a llençar-vos a descobrir tots aquests indrets que ens amaga el Garraf, durant els mesos de maig i juny és quan el trobareu més espectacular, i encara no fa una calor molt marcada.

De Vallvidrera a Sant Cugat

Avui m'he decidit a descriure una de les travesses més interessants que podeu fer a Collserola, la longitud és d'uns 15 quilòmetres i la podeu fer en unes 4 hores. Començarem a caminar al Baixador de Vallvidrera i pujarem per les escales cap al centre d'informació a on agafarem un camí marcat cap a la font de la Budellera. No ens arribarem, sino que pujarem per  un caminet a l'esquerra que ens durà fins a la font d'en Canet, a on podrem observar larves de salamandra en aquesta font recentment restaurada, arrecerats per la seva curiosa surera. Pujarem seguint les petges del GR fins al coll de la Vinassa, des d'on descendirem fins a la font de la Salamandra i el seu plataner. Haurem de creuar la carretera que mena al Tibidabo i baixar fins a l'Arrabassada a on a ma esquerra ens queda la residència Vista Rica. Ara ve un tros fantàstic: la roureda de la reserva natural de la Font Groga (indret molt freqüentat els festius, millor us atanseu entre setmana), descendim i agafem un caminet a la dreta cap a la font Groga. Paga la pena descansar una estona i gaudir del silenci de la font, baixem pel corriol i creuem el torrent de la Salamandra, el qual resseguirem fins arribar a l'ermita de Sant Medir, potser pel camí ens sorprén algun esquirol saltant entre el brancatge. Just passar l'ermita,  anem a l'esquerra, passem al costat la depuradora i per un viaducte ens arribem a la font de Sant Medir, pugem i arribem a Can Gener. Aquesta masia recentment funciona com a restaurant. A continuació caminem per la pista resseguint la riera de Sant  Medir, a la dreta podrem visitar l'ermita de Sant Adjutori i ens arribarem a Can Borrell (antigament tenien un senglar al corrals del darrera). D'aquí farem pista, passarem al costat de la Torre Negra, del Pi d'en Xandrí i arribarem al casc urbà de Sant Cugat, a on després de veure a la dreta el seu famós monestir arribarem a l'estació de FGC. Per fer aquest recorregut és recomanable portar mapa per triar els possibles corriols, si no voleu fer un itinerari tant llarg, us proposo qualsevol dels 12 que trobareu per la zona de Collserola i recollits al llibre del Barcelonès.

Els amfibis del Maresme

Aprofitant que aquesta setmana ha sortit una nova guia d'amfibis i rèptils del territori català, i avui hem anat al Maresme a fer alguna foto i comprar els famosos maduixots, us faré una introducció d'aquests petits animals que podem trobar en aquesta comarca. Aquests animals d'hàbits nocturns estan lligats a zones d'aigua per la seva reproducció i tenen un paper important en el control de les poblacions d'insectes. A la fotografia podeu veure una salamandra fotografiada aquest matí a Sant Cebrià de Vallalta, aquests amfibis surten per la nit quan la humitat és alta. Viuen a les zones boscoses d'alzinar i podem trobar les seves larves a gran quantitat de fonts com la dels Eucaliptus, o a la dels Tres Raigs. Per altra banda trobem tritons com el verd o el palmejat, que els podem veure a  basses de masies del Corredor o algun dels  estanys de Tordera com a Cal Raba. Granotes com la verda o la reineta a la vora de basses, o torrenteres, és més fàcil sentir-les. Gripaus com el comú, lligat a basses de reg molt grans, que podem trobar caminant per qualsevol pista després d'una pluja. El tòtil lligat als cultius, com per exemple els cirerers d'Arenys de Munt, a on posa les larves als bidons de plàstic. I per últim el corredor i la granoteta de punts, especialistes en colonitzar tolles temporals de poca profunditat, que podem trobar a les zones agrícoles prop de Tordera. Malauradament aquests animals de poca mobilitat es poden trobar atropellats a qualsevol pista forestal, i malgrat el seu aspecte de vegades berrugós o llefiscós fan un paper molt important en els ecosistemes.

El massís del Garraf i els seus contrastos

El Garraf és un espai natural poc conegut pel gran públic i amb unes condicions ambientals molt dures: poca aigua i molta insolació. Però qualsevol ruta queda compensada pels dos principals protagonistes:  la proximitat del mar i la gran diversitat paisatgística. Que fa tan especial aquest massís? la major part està format per roca calcària que fa que l'aigua la dissolgui fent avencs, coves, rius subterranis, rasclers (marques a les roques) o dolines (extensions planes constituïdes per argiles que han colmatat el material calcari). Però no tot és blanc com a la imatge del fondo de les Coves, també és negre com les pissarres o vermell com els conglomerats de la zona de Gavà i Eramprunyà. I la vegetació? tota la banda obaga de Begues conserva pinedes, alzinars i conreus de fruiters i vinyes. El poblament humà ha deixat petges impressionants com el casalot de Santa Susanna o el poble abandonat de Jafre. Acabaré aquesta entrada parlant de la fauna: al cel podrem veure àguiles cuabarrades, esquirols entre els pins, granotes i gripaus als pocs punts d'aigua, i la tortuga mediterrània reintroduida a la zona i que no fa falta dir-ho, viu al Garraf, no a les cases humanes. Us recomano que aprofiteu aquests mesos de primavera, que les condicions no són tan severes i sortiu a caminar, evidentment acompanyats del mapa de la Piolet, i intenteu fer alguna de les sis rutes proposades.

Ruta pel Maresme a la TV de L'Hospitalet.

El divendres 1 d'abril vaig tenir la sort de sortir al programa Districte 8 de la TV de L'Hospitalet. Aquí us penjo el tros a on surto jo,  gravat pel meu amic Josep. La ruta transcorre entre les poblacions de Tiana i Teià, per un trosset de la Serralada Litoral,  podeu veure un petit mapa, algunes imatges i les meves explicacions alternades amb els dos presentadors, que són molt bona gent. A la TV de la meva ciutat, no és per fer la pilota, tothom sempre et tracta molt bé. Si us ha interessat la ruta, pròximament a la revista Panxing Maresme de distribució gratuïta, surtirà publicada aquesta mateixa ruta amb una mica més de detall, ja faré una entrada. Espero que la disfruteu.

La floració dels cirerers al Maresme

A la primavera comencen a florir les principals espècies vegetals, si hi ha unes que destaquen són els fruiters i dintre d'ells els cirerers. Aquesta setmana torno a parlar d'ells, és impressionant veure el contrast d'aquests arbres amb les pinedes i els alzinars del voltant, amb tota la munió d'insectes alimentant-se i dispersant el seu pol.len. A quina part del Maresme podem trobar aquests arbres? principalment a Arenys de Munt, parlem dels famosos cirerers d'en Roca d'orígen empordanès i portats a aquesta zona com a conreu alternatiu a la vinya molt malmesa per la fil.loxera. El seu fruit és molt apreciat i té unes característiques pròpies donades pel sauló i la climatologia local. Com podem apropar-nos a aquesta meravella botànica? podem fer dos recorreguts:

- el fondo de Can Rossell, marcat com a itinerari pel parc del Montnegre- Corredor i explicat a un tríptic, pel meu gust una mica brut de deixalles

- el Rial Bellsolell, una pista que surt de la carretera cap a Sant Celoni i que pujant una mica ens porta a fer una passejada d'una mitja hora entre aquests conreus

Us recomano no us perdeu aquest espectacle que possiblement durarà un parell de setmanetes més.

Cirerers florits entre Gavà i Sant Boi

Ahir dissabte vaig fer aquesta ruta entre aquestes dues poblacions del Baix Llobregat, la meva intenció era veure la floració dels cirerers. La conclusió és que està força avançada i la presència d'aigua a les rieres i a la font del Catarrín és abundant. La ruta és molt senzilleta, la duració és de tres hores i són uns 12 quilòmetres. Comencem a caminar a l'estació de Gavà, fem tota la rambla i continuem pel carrer que la perllonga, al final sota nostra ens surt la pista que ens durà al coll de Can Borí. Passem entre alguna casa, ovelles, i un tràfic més o menys important de cotxes i ciclistes. Al coll ja comencem a veure els cirerers, baixem pel GR 92 i arribem al cementiri de  la bonica població de Sant Climent del Llobregat. Travessem la població i agafem la pujada per costa Fustera, aquí ja veiem els arbres fruiters de més a prop i alguna sargantana que ja comença a estar més activa. Arribem al coll de Querol amb la seva creu i abandonem el camí marcat per anar recte cap a la vall del Llor. Just al final de la zona de cultius ens surt un caminet a l'esquerra que ens portarà a la font del Catarrín. Desfarem el camí per continuar baixant per la pineda cap al restaurant de Santa Bàrbara i de mica en mica ens anirem internant en el barri de la Ciutat Cooperativa de Sant Boi. A la nostra esquerra podrem contemplar el Montpedrós i la Colònia Güell. Baixarem un trosset i a la dreta trobarem la parada del FGC de Molí Nou a on acaba la nostra ruta.

L'aigua a la Serralada Litoral

Hi ha diverses raons per explicar l'atracció que sentim els excursionistes per les fonts: relaxació tot sentint l'aigua, admiració per les construccions, o simplement beure el seu preciat líquid. A la Serralada Litoral en trobem una mostra representativa: font de l'Albà, del Fonoll, de l'Esquerda, dels Eucaliptus,... però en aquesta entrada m'agradaria destacar les de Teià. Per què? degut a la feina feta per l'ADF de Teià, aquest col.lectiu a part de les tasques de prevenció d'incendis i manteniment del refugi del Vedat, fan un manteniment i uns arranjaments espectaculars, especialment dels brocs. Aquí a la foto podeu veure la font de les Perdius, però també trobem la dels Ajupits, del Senglar, o la del Vedat. En aquesta serra les fonts juguen un paper molt important per la fauna, juntament com les basses de reg o l'aigua acumulada a les torrenteres. En algunes d'elles com la dels Eucaliptus o la del Vedat podem veure capgrossos de tòtil o de salamandra, esdevenint un dels pocs punts d'aigua permanent per la reproducció d'aquests amfibis.

Mapa amb rutes pel Garraf

En aquesta entrada us presento el nou mapa del Garraf fet per l'editorial Piolet. Interessant ja que s'ha revisat la cartografia i s'han afegit dades sobre les barraques tradicionals d'usos agrícoles. I la meva aportació? a part de dades sobre camins, hi ha sis rutes marcades i ressenyades per poguer-se fer en transport públic (com no podia ser de cap altre manera) i per a la fotografia de la portada han seleccionat una imatge meva. Aquí a sota us poso el llistat de les rutes:

1.Travessa Garraf- Sitges

2. De Castelldefels a la dolina de Campgràs

3. Recorregut pel Puig d’Agulles

4. De Begues a les Penyes del Moro

5. Recorregut litoral fins a l’ermita de la Trinitat

6. Travessa d’Olessa de Bonesvalls a Begues

També comentar-vos que el 18 de març a les 20h farem la presentació a Sitges, al final es farà una cata de vins. En aquest enllaç trobareu més informació:

http://www.facebook.com/epiolet#!/event.php?eid=193626083991759

Si podeu anar, ho trobareu interessant.

Travessa per les serres d'Ordal

Amb aquest títol podeu trobar un article meu a la revista Descobrir Catalunya d'aquest mes de març. La ruta evidentment està dissenyada per fer servir el transport públic i es desenvolupa entre les localitats de Begues i Viladecans. És un itinerari geològic, amb unes grans vistes i amb  molts punts d'interés com la rectoria de Begues, les roques del Barret, l'ermita del Roser, Sant Climent del Llobregat, el Montbaig (a on trobareu un curiós restaurant ubicat al costat de l'ermita) i Viladecans.

A l'article també trobareu informació sobre la migració de rapinyaires (animals que podeu observar a la tardor des de qualsevol dels cims de l'Ordal), una fitxa tècnica, informació del restaurant del Montbaig i un hotel a on pernoctar si veniu de fora.

Espero que us agradi.
http://www.descobrir.cat/ca/notices/2011/02/serres_del_mestral__escapades_de_mar_i_muntanya_al_camp_de_tarragona_538.php

Xerrada sobre excursionisme, medi ambient i cinema.

Avui faig una entrada diferent, ahir divendres vaig participar en un programa radiofònic sobre cinema, medi ambient i excursionisme. El programa es diu Charada i el fan el divendres a Radio Sant Boi. La temàtica és el cinema però en aquest cas vam dialogar sobre els documentals sobre el consumisme actual, el catastrofisme com a tendència al cinema i de com els excursionistes valorem el medi en el qual ens desenvolupem. Això només són pinzellades, si voleu sentir el col.loqui sencer, aquí us poso l'enllaç:

http://charadasantboi.blogspot.com/2011/02/21e-charada-de-la-temporada.html

Tot no ha de ser bosc

En aquest diumenge plujós he decidit sortir a fer un itinerari per Collserola. Amb l'intenció de fer alguna foto a algun amfibi despistat i veure els efectes de la pluja al paisatge. D'animals només n'he trobat un gripauet i el paisatge amb el dia  ennuvolat,... però malgrat una miqueta de pluja he fet un itinerari. Des de la parada de Molins de Rei he pujat fins al Plà, una zona oberta a on es formen tolls d'aigua i es reprodueixen els gripaus corredor i la granoteta de punts (imatge d'un dia amb sol). Aquests espais de transició entre la ciutat i el bosc tenen un gran paper ecològic, ja que sustenten a poblacions d'insectes, rèptils i amfibis que són la base de l'alimentació d'ocells rapinyaires i mamífers carnívors. Una llàstima la poca importància que se li dona a aquests hàbitats que funcionen de vegades com a abocadors de runes o pistes de proves per a cotxes o motos. A partir d'aquí he pujat a l'ermita romànica de Sant Pere de Romaní, per descendir a continuació  a la riera de Bonet. Tenia pensat pujar fins a Santa Creu d'Olorda, però la pluja s'ha intensificat i entre amelllers florits he agafat la pista que m'ha apropat a la cimentera Samsón. A partir d'aquí passem a tocar l'ermita de la Salut i entrem en una zona agrícola, amb ametllers, garrofers, pins pinyoners,... altre zona no boscosa a on trobem unes poblacions importats de serp verda. Animalet molt castigat per la mitologia popular però un gran controlador de les poblacions de rossegadors. M'he arribat a Can Gelabert i d'aquí al casc urbà de Sant Just a on he agafat el bus cap a casa. Aquesta ruta s'assembla parcialment a una que em van publicar al núm. 128 del gener de gener de 2009 de la revista Descobrir. Aquí us poso l'enllaç:

http://www.descobrir.cat/ca/notices/2009/01/maresme__indrets_sorprenents_de_mar_i_muntanya_270.php

Les fonts de Collserola

A la serra de Collserola degut a la seva orografia, a la gran permeabilitat del substrat silícic i a la intercepcció de la pluja per la vegetació arbòria podem comptar amb prop de 200 fonts. Algunes d'elles no són més que un broc, però d'altres asociades a masies o a una gran tradició humana tenen una estructura arquitetònica prou remarcable, com porxades o safareigs. A part de la bellesa d'aquests indrets per als excursionistes no hem d'oblidar el paper com a reservoris d'aigua per a la fauna, ja sigui pels ocells o mamífers com a abeurador o com a punt reproductor pels amfibis (principalment salamandres i tòtils). Tampoc hem d'oblidar que mai hem d'alliberar animals  exòtics en aquests punts d'aigua, fets per gent sense mala fe però amb un gran perjudici pels organismes autòctons. Estem parlant de peixos com la gambusia, crancs americans o tortugues. Si us heu quedat amb ganes de fer un tomb per Collserola i visitar les seves fonts, us recomano agafar el FGC fins al Baixador de Vallvidrera. A partir d'aquí podreu anar fins a la font de la Budellera (fotografia), a la font d'en Canet, la Vella, la Nova,... Podreu també apropar-vos al pantà de Vallvidrera a on trobareu un petit centre d'informació a l'antiga casa del guàrdia del pantà i si voleu, pujar fins al cim més alt d'aquesta serra. I si us ha despertat la curiositat al llibre del Barcelonès trobareu aquesta ruta i molta més informació.

El conglomerat montserratí

Si hi ha quelcom que destaca de la muntanya de Montserrat és la geologia. Aquest massís està format per conglomerat, aquesta roca constituida per còdols lligats per una matriu, és ben visible en la major part de les seves agulles, i canals. D'origen aquàtic, el conglomerat ha estat modelat pels agents meteorològics durant segles donant aquesta forma característica a la muntanya. Com a sugerència de sortida, jo us proposaria agafar l'autobús fins a Collbató o el Bruc i pujar pels molts camins fins al Monestir a on podeu agafar el telefèric (si no teniu vertígen) o el cremallera per arribar al FGC. A més si teniu sort podeu veure alguna de les cabres salvatges que poblen el massís des que es van reintroduir fa una vintena d'anys.

Del Papiol a la Floresta.



L'itinerari que us presento a continuació és dels meus preferits, ja que transcorre per una zona poc freqüentada de la banda de ponent de Collserola i amb alternança de paisatges agrícoles i boscosos. Arribem a la parada de tren de El Papiol, molt allunyada del nucli urbà i continuem recte per la carretera tot deixant un curiós pub "El cielo y el Infierno" a la dreta. Justament aquí surt el PR C-35 que travessa tota una zona agrícola amb ametllers, figueres i una explotació d'argila tot contemplant a la dreta la població amb el seu curiós castell. A les zones de cultius és a on trobem la major diversitat d'espècies animals: rapinyaires, insectes, amfibis,... Passem al costat del cementiri de Roques Blanques protegit dels senglars amb tanques electrificades, passem una bóbila i el PR ens condueix després d'una feixuga pujada al Puig Madrona. Des d'aquesta atalaia contemplem gran part del Baix Llobregat, després de prendre aire baixem en picat cap a l'ermita romànica de la Salut. A partir d'ara seguim les petges del GR 96 fins a Can Castellví, masia reformada en restaurant amb animalets domèstics pels nens. Pugem per la carretera i agafem un caminet a la dreta pel mig de les cases (vigilem amb els gossos).  Passem les runes de Can Campreciós i arribem a un pont que pasa per sobre la Rierada. Aquest curs fluvial és un dels afluents del Llobregat i conserva una molt bona població de barbs, amb una exuberant vegetació de ribera. Continuem recte passant diverses vegades pel riuet, per pedres o saltant, vigilem si el nivell d'aigua és molt alt. L'any passat va mantenir la neu uns quants dies i va ser molt difícil passar, fins al punt que vaig relliscar amb la conseqüent remullada hivernal. Pujarem per un corriol fins a Can Bosquets, a on agafarem la pista fins la carretera. La travessarem i caminarem una estona pels carrers fins agafar unes escales a l'esquerra que ens duràn a la estació de FGC de La Floresta.

Aquesta sortida es pot fer en unes 4 hores i el recorregut és al voltant d'uns 15 Km.

Can Bosquets