Montsec de Rúbies. Via: Nino Nino...

Aqui finalment tenim Nino nino...una vieta començada a principis d'any amb en Bru i l'Irene i acabada amb en david "Finuko"... que dir que no digui ja la ressenya!!

per a mi una bona via i potser de les millors de la paret...en tot cas les repeticions ja ho confirmaran, en general tots els llargs tenen la seva miguilla, diferents on hi trobarem una mica de tot! entre d'altres escaroles com la foto de sota que són molt guapes (respecteu-les ehhh)

trams amb bastant d'ambient per estar bastant aprop del terra i de roca impecable...

De les gorres playeras a les tormentes... pero que no decaigui la festa...

prefereixo no explicar molta cosa i menys pam a pam com es fa en alguns blogs.. així penso que es manté més el caire d'aventura!!

Espero que la disfruteu........Nino...Nino.

Guineu Lliure i Festival Erotic (peladet oriental)

No podia deixar d'escriure quelcom sobre la gran estada amb el meu amic i company pitus a Rubies, un recó per a mi molt especial, màgic i boníc...

Un dia maravellós, tant per poder repetir la "Guineu" ,ensenyar aquest recó i perquè no dir.ho un dia explèndit d'anticicló total.



El vivac i Rubies..





Després de fer un classic most a cal Pepito i fullejar quatre ressenyes, enfilem per amunt, aigua..., birra,...quins burros!!! no duem ni un trst ensenedor per a fer foc, per acompanyar aquesta maravellossa nit, amb un cel que et cau el damunt!!! Com diuen deixar de fumar pot ser molt dur...
De nit entre estrelles, els crits del mussol i els esbofecs del company....es va fer de dia!!

No cafe amb llet!! no te...No foc esclar!! jajaja (el fogonet es partia la caixa..)

Un most de pa amb llonganissa... com si de dos camperols es tractes, agafarem les eines i enfilarem pel cami ja conegut...







Guineu primer i segon llarg

9ª Repetició,
Sorprès i feliç el mateix temps en llegir el llibre de piades, veure que agrada i trobar el camí més abpte per a no cardiacs (via més neta), potser si que comentar que com altres el segon llarg si que pot ser un pèl més dur..
Al cim contemplació i repàs dels relleus proxims...










Sortida tercer llarg i contemplació...
Tot baixant ens tornarem enfilar aquest cop per la via Festival Erotic, un bona linea que resegueix la part detra de la paret, amb tres llargs ens conduiran a una feixa intermitja on podrem deballar altre vegada cap a rubies...
A destacar la calitat de la roca en el primer llarg i el tercer.. recomenable i ràpida.

Gràcies pitus per acompanyar-m'hi i també als repetidors!!!!
Ull amb la guadanya no us tregui el cap a la bavaressa del primer llarg...

Via: Guineu LLiure (montsec de Rúbies).

Familia?? aqui la teniu, Guineu lliure.
(Un Mestre entre Mestres i un futur pare estimat per a molts.)
La via comença en una característic diedre-bavaresa amb una "g" inscrita a peu de via, a quedat quasibé equipada amb parabolts M10 i alguns pitons



Només ens fara falta un bon joc de friends (camalot fins nº 3) ,aliens o similars molt útils, tb alguns baguetillos poden anar bé!!

Els graus, per el moment són aproximats.


Aquesta atravessa uns succesius murs amb molta adderència de dificultat molt humana amb pasets aíllats fins a R2, a la sortida d'aquesta després de uns passos més delicats arribarem a una feixa, la qual ens trencarà la continuïtat del llarg, l'haurem de atrevassar en flanqueix a l'esquerra per anar a buscar la r3, el 4art llarg seguirem per mur amb alguns petits diedrets fins a flanquejar per sota un petit desplom i creuar unes alzines ens deixara a r4, molt còmoda. i després, petit llarg fàcil passant pel tranpolin, gran bloc que sembla inestable pero no vol caure, tot i així ull!!










Imatges per on transcorre la via i moments desde R2.
Un recó únic i idílic situat enmitg del salvatge montsec, on Rúbies (poblet abandonat) i dona l'afegit i toc de gràcia. On només per la visita ja hi valdria la pena!!











Arribada a R2 i inici de la via.

Situacío en la paret i accesos.

Apa, espero que a les futures repeticions us agradi.
Salut.

Obertura en Solitari

Desde ja feia un temps em ballava pel cap el tema del solitari, mai trobava el moment, ja sigui per la falta de motivació o per la desconeixença de les tècniques a utilitzar,etc... Per fi ha arribat el moment, la meva primera experiència i no pas en una repetició sinó en una obertura nova, es podria dir que ha estat un doble repte, obrir una via sol, amb tota la moguda que ja representa i a sobre, amb unes tècniques de progresió mai emprades. Un recó realment idílic.
Molts que ja amb coneixen després de repetir una via, molts cops sóc capaç de recordar fins l'últim cantell utilitzat i/o tipus d'asegurança, aquest cop però, una de les coses que em va marcar més, va ser que després d'haver estat tota una llarga jornada per obrir dos llargs; no m'enrecordava ni de com eren.... n'hi quin tipus d'asegurances hi havia emprat,.... això segurament per la concentració i exprimició del cervell en dedicar-se a altres mogudes.

De peus a terra, amb el cap per amunt i una mirada ben fixe, com aquell nen tot flipat que acabava de baixar del dragonkan....., en va donar una sensació com d'enbriagadessa i més al adonar-men que no recordava res!!!
Rúbies i el Peladet oriental
Més tard però, un cop ja al luxós camp base i després d'una bona cerveza i un bon apat tot ja de mica en mica s'anava construïnt..... i retornant a la normalitat.

Descans Relax i ...
Realment ha estat una experiència molt positiva en que et fa creixer molt a nivell personal.

Agafar; o no, confiança en un mateix, me adonat pro que realment es podria dir que és la modalitat més dura i pesada en molts aspectes dins el món de l'escalada (d'aqui potser que hi ha molt poca penya que obri en solitari). puja i baixa i torna a pujar, monta i desmonta i torna a muntar, clava i desclava i torna a clavar i ja no us dic amb el tema porteos del material (potser el pitjor) i així un munt de coses que clar?? com que estas sol......

Després de tot plegat, descans el cim de la paret.
Haviat penjaré la ressenya i explicació de la via...