Aquesta història o aventura comença una calorosa setmana santa de l'any 1994.
On quasibé sense voler-ho , 3 nois obrim desde baix una ruta enmig d'un sector d'escalada esportiva
En aquell moment varem emprar les tècniques que bonament coneixiem o simplement podiem utilitzar amb el material que duiem. Així varem anar abançant poc a poc amb una escalada d'artificial tècnic, llavors la quastió era pasar per fisures verges i explorar terreny desconegut, sense pensar en estúpids numeros, n'hi lletres.
Avui dia es el que molts es pregunten, sense valorar detalls tant romàntics com el lloc, la història o la companyia que hi pot haver d'arrera una escalada....tantes coses que s'estan perdent.
Amb la repetició i posterior acondicionament amb aquests dos grans amics, en Bernat i en Marc vaig poder tornar a reviure alguna d'aquelles sensacions.
Sens dubte, queda un altre llegat enmig d'una generació "Moderna"?
Ara, només estem seguint els pasos, ja esta tot inventat, perque s'enrecordin que abans de seguir les "xapes" una darrera l'altre, de apretar el botó del mòvil i baixar la ressenya al moment per internet; Abans també es navegava per la paret, et copiaves la ressenya en un paper i es posaven els estreps quan no podies més....a les futures generacions, mireu enrera i apreneu també a respectar.
Jordi Tapia.
Primer llarg
Primera reunió
Benitez desmuntat a destajo...
Inici i mur del segon llarg
Amb la ressenya i l'escrit d'en jordi poca cosa més cal afegir en aquesta petita joia envoltada de vuitès en el sector samarcanda de collde nargó, una via molt disfrutona i en cap moment extrema, potser el primer llarg ens hi haurem de capficar una mica més però tampoc molt dificil.
De roca impecable on hi disfrutareu d'una bona jornada i si no us quedeu estovats de braços, els podeu acabar d'enllestir en alguna via veïna fent esportiva, reunions equipades i molt recomenable.
Salut i bones trobades.
