Comprar una càmera de fotos compacta

 

Fa uns dies una amiga em va preguntar a veure quina càmera compacta li recomanava, perquè a cada botiga el venedor li explica moltes coses diferents, cosa que li fa desconfiar de tots i no s'aclareix.

I com que aquest és un tema que pot interessar a moltes persones he decidit posar una mica de llum en els que jo considero que són els aspectes més importants a l'hora de comprar-se una càmera (potser algú tindrà alguna sorpresa). Som-hi!

Abans que res voldria dir-vos que no tinc massa idea de càmeres barates i compactes com les que utilitzen la majoria de persones, però sí que us puc donar diverses idees.

La qualitat d'imatge no és precisament el punt fort d'aquestes càmeres, perquè cap té un sensor gran ni un objectiu de qualitat, per molt que els venedors ens vulguin fer creure el contrari (els venedors son això, venedors, volen vendre, encara que sàpiguen que el què venen no val res).

Però com que les càmeres no fan les fotos soles, sinó que les fa la persona que decideix l'enquadrament, fa els ajustos i finalment prem el botonet, no està tot perdut. La prova d'això és que la majoria de fotos que es fan avui en dia surten del telèfons mòbils amb unes característiques tècniques infames, però que, malgrat tot, s'han convertit en l'eina fotogràfica més important de la història, i hi ha gent que, amb un iPhone i alguna aplicació per fer retocs senzills, treu unes fotos realment fantàstiques i dignes de molts professionals.

Anem al què ens interessa comentant els aspectes més pràctics que crec que poden fer-nos decantar per una càmera o una altra:

• Comoditat.
• Funcionament senzill.
• Robusta.
• Zoom.
• Encesa ràpida.
• Enfocament ràpid.
• Gran angular.
• Pantalla.
• Reconeixement de rostres.
• Flash.
• Bateria.
• Memòria SD.
• Accessoris.
• Megapíxels.

Comoditat: és l'únic aspecte en el què guanyen les càmeres compactes per golejada... excepte als telèfons mòbils. Una càmera l'hem de sentir còmoda, que no ens molesti, que no ens faci nosa si la portem a la butxaca, que l'agafem bé amb la mà, que no ens rellisqui, que tingui les tecles grosses i accessibles... La recomanació és que aneu a les botigues, agafeu la càmera i, si podeu, feu alguna foto, a veure què sentiu. Si teníeu idea de comprar-la per Internet, mireu a veure si tenen el model que ens interessa per alguna botiga (Carrefour, MediaMarkt, botigues de fotografia, ...) i toqueu-la, l'agafeu-la, a veure si pesa, que el tacte botons tinguin un bon tacte.

Funcionament senzill: com que suposo que no voleu la càmera per fer fotos complicades (si no buscaríeu càmeres molt diferents a aquestes), és interessant que sigui fàcil de fer funcionar. És un punt força relacionat amb l'anterior: que els botons siguin clars, que estiguin als llocs adequats, que les tecles que es fan servir més (encesa i apagada, zoom, disparador, play, paperera) siguin còmodes i accessibles, que no s'hagi de buscar molt i perdre temps pels menús d'opcions cada vegada que vols fer algun ajustament diferent a la càmera (es perden moltes fotos per tonteries com aquesta). Per saber això últim us recomano que busqueu per Internet el manual de la càmera que us interessa, amb una recerca al Google l'hauríeu de trobar en PDF sense massa problemes. També estaria bé que les opcions de la càmera, a part de l'anglès, estiguessin en un idioma que dominéssiu bé (castellà o català).

Robusta: se suposa que una càmera compacta és precisament per portar-la a tot arreu, no? Doncs no agafeu una càmera 'de vidre' que a la primera caminada es comencin a obrir les juntes, que per portar-la una setmana a la bossa juntament amb les claus ja tingui tota la carcassa i la pantalla plena de ratllades, que per una esquitxada en una festa o en un concert acabi espatllada, ... És un tema molt complicat en aquest tipus de càmeres, però sempre es pot trobar alguna cosa decent.

Zoom: arribem a un dels temes estrelles de les propagandes de càmeres. L'altre són els megapíxels, però aquest me'l guardo pel final, que li tinc una ràbia especial. El zoom sempre ha de ser òptic i mai hauria de ser de més de 3 augments (3x), perquè a partir d'aquí els objectius ja perden qualitat d'imatge, inclús els grossos de 15 elements de vidre que valen més de 2000€. Els zooms de 10x o 20x només serveixen per 3 coses:

• Per fer fotos a elements que estan molt lluny, a costa de perdre molta lluminositat, amb la qual cosa no es veuran gaire bé.
• Per a què surtin fotos mogudes, a no ser que utilitzeu un trípode.
• Per a encarir el preu final de la màquina.

El zoom digital ni us el mireu, perquè no és rés més que retallar la foto original, cosa que podeu fer vosaltres mateixos molt millor a l'ordinador amb qualsevol programa de retoc fotogràfic senzill.

Encesa ràpida: quantes fotos s'han perdut perquè des de que premeu el botó per posar en marxa la càmera fins que podeu disparar han passat tantes coses que la foto ja perd tot el seu interès? Moltes, i això fa ràbia. Per provar-ho només podeu anar a les botigues i comprovar-ho vosaltres mateixos o bé mirar pàgines i vídeos d'Internet on expliquin aquestos aspectes.

Enfocament ràpid: molt lligat amb el punt anterior, especialment en llocs tancats o amb poca lluminositat. Quantes vegades en una festa a la càmera li ha costat una eternitat enfocar o detectar els rostres de les persones i al final no s'ha pogut fer la foto?

Gran angular: possiblement sigui l'aspecte al que jo doni més importància en aquestes càmeres. Un objectiu gran angular és aquell que amb el zoom al mínim abasta més espai. És molt important per fotografiar paisatges (agafareu més paisatge) i per fotografia d'interiors (agafareu més angle, més persones, ...). La majoria de càmeres compactes tenen un angular mínim equivalent a uns 35mm en càmeres réflex (les grosses). Qualsevol angular equivalent a 25-28mm ja està molt bé per aquestes càmeres. Si teniu por que potser estareu molt lluny del què voleu fotografiar, penseu que sempre teniu una mica de zoom per 'atansar-vos', però si no teniu angular, no podreu 'allunyar-vos'. Els avantatges d'un gran angular superen de molt als inconvenients.

Pantalla: més o menys igual que la pantalla d'un telèfon mòbil: que les fotos es vegin clares, que tingui un angle de visió acceptable (que no poseu la càmera de costat i ja no vegeu res), que sigui molt lluminosa per poder veure les fotos bé quan hi hagi molt sol, ... I si és de mida mitjana millor que no pas grossa. Sí, sí, has llegit bé, millor mitjana que grossa, els venedors et diran que la pantalla grossa, però el Robert et diu que no cal. La pantalla de la càmera és l'element que consumeix més bateria amb diferència, o sigui que com més grossa i lluminosa menys autonomia de la bateria, i viceversa. La lluminositat ja hem quedat què és imprescindible per veure bé les fotos quan fa molt sol, però una pantalla grossa només serveix per encarir el preu i gastar bateria. Si voleu veure la imatge amb més detall, sempre teniu el zoom, i penseu que fins que no passeu les fotos a l'ordinador, no sabreu realment si han quedat o no han quedat bé (amb les càmeres grosses passa igual).

Reconeixement de rostres: és una característica que ja porten incorporada la majoria de càmeres compactes, però que no està de més esmentar-la. Va molt bé per fer fotos a persones de forma completament automàtica. Algunes càmeres inclús tenen detector de somriures, que només fan la foto quan la persona a la que vols retratar fa una rialla. Jo ho trobo una rucada, però això ja va a gustos.

Flash: la majoria de compactes porten flash incorporat per fer fotos en llocs tancats o amb molt poca llum (festes, dinars, celebracions). Cal aclarir que el flaix no serveix per fer fotos nocturnes en paisatges exteriors perquè només arriben uns pocs metres més enllà de la càmera (els de les càmeres grosses igual, no us penseu), però si que van molt bé per fer retrats, per treure els ulls rojos, fotos a contrallum, ... També és imprescindible que tingui l'opció de desactivar el flash quan us convingui.

Bateria: igual que els mòbils, la durada de la bateria és un tema fonamental en una càmera de fotos. Us recomano que juntament amb la càmera (o uns dies després de provar-la) compreu una 2a bateria per si de cas. Per Internet en podeu trobar de marques blanques que surten bastant més bé de preu que les oficials i són igual d'eficients. També hi ha càmeres a les què podeu posar piles normals o recarregables en cas de necessitat, però aquest és un tema que no us aconsello perquè duren bastant menys que les bateries i al final no fareu res més que carregar piles tot el dia.

Memòria SD: com ja sabreu, cada càmera normalment només pot utilitzar un tipus determinat de targeta, i a vegades les marques ens obliguen a utilitzar el seu tipus específic de targeta (Sony en això abans s'emportava la palma). Us recomano que busqueu una càmera que utilitzi targetes SD o qualsevol de les seves variants (MicroSD, MiniSD, SDXC, SDHC, ...). És l'estàndard de memòria que s'utilitza avui en dia, o sigui que no tindreu cap problema per utilitzar qualsevol lector de targetes, ni per comprar-ne de noves a un preu molt més barat que altres tipus. Tampoc us recomano que compreu memòries de gran capacitat: és millor que utilitzeu dues targetes de 4GB que no pas una de 8GB. I aquí és quan tots vosaltres dieu que el Robert ja ha perdut tot el senderi: si mai es trenca la targeta, la perdeu, o passa un desastre (crieu-me, alguna vegada passa), el què sap greu és perdre les fotos que hi havia dintre i no la targeta, i si perdeu una memòria de 8GB perdreu moltes més fotos que en una de 4GB. És més incòmode però us salvareu d'algun disgust gros. Heu de buscar un equilibri entre la capacitat de la targeta i el número de fotos que voleu fer cada vegada (unes 200 fotos per targeta ja estaria bé).

Accessoris: tot allò que li pugueu acoblar a la càmera i que us pugui ser de necessitat. Jo considero imprescindibles els següents:

• Bossa o funda per portar la càmera, que no es ratlli i la protegeixi dels cops i les caigudes. N'hi ha de moltes classes i colors. Busqueu-ne una on la càmera vagi ben ajustada.
• Trípode: imprescindible per fer autoretrats i fotos en exteriors amb poca llum (paisatge nocturn, focs artificials). N'hi ha de moltes maneres, però per una càmera compacta en venen de barats i petits que caben a qualsevol lloc.
• 2a bateria: ja ho he comentat al tema de la bateria.
• 2a, 3a, 4a targeta de memòria: també ho he comentat al tema de la memòria.
• Corretja, carregador, manual d'instruccions, cable per connectar-la a l'ordinador, ... i demés coses que hi ha sempre a la caixa quan compreu la càmera.
• Programa de retoc fotogràfic senzill i gratuït: el Picasa va molt bé per fer la majoria de coses que necessitareu (treure ulls vermells, posar l'horitzó recte, retallar una foto, pujar les fotos a Internet, filtres de color sípia, blanc i negre, colors saturats, ...). Si voleu fer més filigranes ja us passeu al Photoshop o el Gimp, però ja és molt més complicat i, sincerament, si voleu aprofitar al màxim aquestos programes busqueu una càmera també més cara i complicada (una réflex o com a mínim que tiri en RAW en comptes de JPG, algun dia en parlarem d'això).

Megapíxels (Mpx): i deixem pel final el tema estrella dels fabricants i venedors de càmeres de fotos digitals: els megapíxels.

Cada imatge digital està formada per una quadrícula de punts molt petits anomenats píxels. 1 milió d'aquests punts formen 1Mpx (1 Mpx = 1 milió de píxels). Si per exemple tenim una imatge de 3.000px d'amplada per 2.000px d'alçada, tenim una imatge de 6Mpx (3.000px x 2.000px = 6.000.000 px = 6Mpx).

Els Mpx és el primer que ens fixem en la publicitat de les càmeres de fotos, però en realitat, no tenen cap relació directa amb la qualitat de les imatges, al contrari: com més Mpx més baixa qualitat d'imatge. Sorpresos? Posem un exemple per entendre-ho més bé:

Si en un sensor minúscul com el de les càmeres compactes o els mòbils hi posem molts píxels, la densitat de píxels serà molt alta cosa que repercutirà negativament en la qualitat d'imatge. Ho podem comparar amb la quantitat de gent que posem en un mateix lloc: si posem 50 persones en una habitació, aquestes estaran més apretades i no estaran tan bé com si en posem 30. Lògic, no? Doncs amb els píxels passa una cosa semblant.

Tirar fotos a més de 8-10Mpx només serveix per quatre coses (no totes bones):

• Per fer grans ampliacions de les imatges, cosa que la majoria de gent no fa, o si ho fa és a unes mides raonables com 13x18cm, 20x30cm, ... Heu de pensar que la majoria de gent imprimeix les fotos a 11x15cm, i per això amb 3 o 4Mpx hi ha suficient.
• Per retallar una part d’una imatge sense aquesta perdi molta ressolució, i continui sent apta per imprimir-la a un tamany i qualitats raonables.
• Per omplir ràpidament la memòria de la càmera: com més Mpx, més espai ocupen les fotos a la memòria, menys espai us queda per fer altres fotos, i més memòries i de més capacitat necessiteu. Això s’entén fàcil, no?
• Per encarir el preu de les càmeres.

Fins fa pocs anys, els fabricants es van enganxar en una guerra per veure qui feia el sensor o la càmera amb més Mpx, fent creure als compradors que això equivalia a una qualitat d'imatge més bona. Afortunadament, sembla que ja s'ha arribat al límit de Mpx que es poden posar en aquestos sensors tan petits i aquesta guerra s'ha acabat, i ara els fabricants es decanten més per buscar una millor qualitat d'imatge, millor construcció, més prestacions... però el missatge que més Mpx equivalen a millor qualitat d'imatge encara està present en els compradors i el què és més greu: els venedors ho saben perfectament i se n'aprofiten. Sempre hi haurà venedors i bons professionals que aconsellin responsablement als seus clients, sobretot en petites botigues de fotografia, però també és cert que hi ha venedors sense escrúpols que volen vendre el què sigui, al preu què sigui, encara que el producte no sigui ni de bon tros el millor per al seu client.

Espero que tot això us ajudi a poder triar una mica més bé la propera càmera compacta que us compreu, i què valoreu si realment mereixen la pena totes les prestacions extres que us proporcionen aquestes càmeres respecte al telèfon mòbil que teniu.