Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 13 Rue de Blogville. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 13 Rue de Blogville. Mostrar tots els missatges

dissabte, de juliol 10, 2010

13, Rue de Blogville, El morós del terrat


El paio aquest que us presento avui, el darrer veí de l'escala, és un fan de Dalí. Com a tal intenta imitar al seu ídol, clar que amb un toc de cutreria bastant evident. No tan sols pel pentinat i el bigotet postís, sinó pels pantalons i aquest calçat que ell creu "trencador"...

A més, el calavera pinta uns quadres amb plastidecor que va intentant venent pel barri. L'altre dia escoltava com la pobra portera tenia que escoltar els seus laments, "sóc un artista incomprés", "quan em mori els meus quadres es vendran al Krispis" (el pobre no sap el nom autèntic de la casa de subastes) i tot un reguitzell de clixés d'artistes fracasats. Jo crec que, com a molt, quan es mori els seus quadres es vendrán als rastrells més "perroflauteros"...

Però a mi el que em refot d'aquest veí no és que sigui rarot i fracasat, sinó que amb el munt de factures impagades que té cada dos per tres hi ha gent i crits al seu replà. I a totes hores!!! Ara bé, no sé com s'ho fa que sempre que venen a buscar-lo s'escapoleix. I mira que els acreditors ho han intentat de totes formes i colors, però com el Coyote mai aconsegueixen resultats.

Amb aquest calavera ja us he presentat a tota la escala. Ja veieu amb quins perfils tinc que conviure.... i ara a sobre hi han rumors de que el putu Montilla vol llogar una habitació a la pensió!! El que faltava!!!!

dijous, de juliol 01, 2010

13, Rue de Blogville, La dona del lladre


Pobre home aquest bon jan,
que ha de soportar els esgarips de la seva dona cada cop que torna a casa. I això que li porta un bon pollastre pel caldo!

Aix la seva dona si sapigués que ha tingut que lluitar contra el tigre de la iaia dels animalons per a aconseguir una coseta per poder possar a la cassola.

Diuen que la dona d'aquest home provè de bona família, casa de marqués que deien abans, i clar, no acaba d'assimilar que ara ella és cap d'una casa de renta baixa. A més, la pobra desespera amb els veïns que troba per l'escala...

Acostumada a tenir minyona, la dona passa el dia a casa mal-maquillant-se, sense ordenar res dels estris de la llar. De manera que entrar en el pis d'aquesta parella és com fer una visita exprés a l'abocador de Viladecans. Això sí, ella afirma que és per culpa de que la minyona (no en tenen) no neteja bé. Sort en té la pobra dona de que el seu marit l'estima!

Segons la portera, la dona afirma que no abandona al bon home perquè, encara que no li agraden els "obsequis" que porta al sac, sota els pantalons té un "ocell" que a la dona la torna boja de plaer. Com deia algú, mantindré el misteri...

dijous, de juny 24, 2010

13, Rue de Blogville, El lladre


Què puc dir d'aquest bon home, l'únic decent de tota aquesta escala de tarats i gent sense ofici i benefici?

La portera el calumnia dient que no és de fiar, però treballa cada dia, sobretot en torn de nit i no torna fins al matí. Aguanta pacientment les bronques de la seva dona quan torna de treballar...diuen que la pobra era una model guiri d'aquestes de revista, però que li van detectar doble personalitat i li van fer el buit. Això no sembla importar a aquest bon jan que la cuida i va a buscar-se les garrofes cada dia per a mantenir-la.

Si no us creieu la bona fe d'aquest home, l'altre dia va obrir la porta de la suposada pensió, alliberant l'home que la bruixa havia tancat per a sodomitzar-lo... o l'altre dia que va entrar a casa de la iaia dels animals per verificar si la vella havia estat devorada pel tigre que hi té a dins...o quan va recollir de la butxaca del tanoca cec el bitllet de 50€ que se li anava a caure... En fi, són tantes les bones obres que ha fet que per ser justos l'haurien de fer sant.

Us deixo, que haig de marxar a treballar...no us espanteu si sentiu sorolls a casa, potser sóc us estic fent una visita

dijous, de juny 17, 2010

13, Rue de Blogville, La mare dels nens odiosos


La veritat és que el que sento per aquesta dona es pot resumir en una paraula: Llàstima.

La pobre té que portar ella sola una casa amb 3 criatures que són com l'anunci de l'arribada del judici final i encara n'ha creat una quarta. Cada cop que la veig o la escolto està cridant desesperada a un dels seus engendres.

Respecte als seus descendents sol puc dir que fan enyorar Herodes...perquè n'hi ha per matar-los. No paren quiets i fan que al seu costat, el Daniel el Trapella sigui un adorable nen.

La veritat és que mai no la he vist amb el seu marit o cap home. Pel que sembla el marit la va deixar quan es va quedar prenyada del quart, encara que les males llengues diuen que el van matar els fills i està enterrat al jardi que té a la balconada.

Espero que a la propera reunió, podem fer fora aquestes criatures i tornar-les a prohibir per sempre més a l'escala, que no fan més que augmentar el cost de manteniment de l'immoble (per tot el que trenquen) i no deixar-me dormir durant el dia.

dijous, de juny 10, 2010

13, Rue de Blogville, La iaia dels animals


La veïna que us presento aquesta setmana és una iaia que, si us la trobeu pel carrer, enlloc d'ajudar-la a creuar el carrer li fotrieu una empenta quan vinguessin els cotxes!

Bèstia? Tros de quoniam? Com es nota que no viviu en aquesta escala de tarats!

Aquesta iaia és una vella encarcarada que no fa més que protestar i difamar a la resta de veïns (que d'altra banda, amb alguns ja té raó la vella...). Però això no és el més greu. Desde que va veure la serie aquella del Felix de la Fuente que es creu una mena de salvadora dels animals...a casa hi té de tot. Ahir mateix, enlloc del despertador em va despertar el gall que té a casa. I un cop que vaig fer una visita a casa de la iaia, de poc que no se'm cruspeixen entre el lleó i el tigre que té a la cuina. Encara sort que em vaig escapar amb una mossegada dels cànids que té al menjador.

Ara bé, cada cop que truques a la urbana per denunciar aquest focus d'infeccions que suposa tenir un pis com a granja d'animals, em contesten que no troben al mapa el 13 Rue de Blogville...que em dec equivocar de municipi. Cabrons!

En fi, que no sé que fer, perquè avui la pantera que té al balcò ha pujat al meu pis i s'ha menjat al Piulí, el meu canarí flauta. Vaig a veure si trobo algun altre ocellot groc per fotre a la gàbia i que la meva dona no s'enteri.

dijous, de juny 03, 2010

13, Rue de Blogville, La mestressa de la pensió


Heu vist a aquesta dona del nas llarg, quina cara fa? No us penseu que és de disgut, no,sinó que és el primer home de tota la escala que ha aconseguit "caçar".

La pobra va més calenta que un ferro roent, quasibé tant o més que la senyora que us presentava fa unes setmanes.

Segons m'ha comentat la portera, aquesta dona diu que té una pensió, però jo crec que en realitat té un d'aquests pisos que es lloguen per hores i clar, la pobra, tant llogar el pis per aquests menesters i ella sense poder-hi sucar...

Ara bé, sembla que darrerament ha aconseguit dues preses, aquest pobre de la foto que intentava fugir just quan ella li ha tancat la porta de sortida i el cec tanoca a qui vaig agafar 50 euritus.

Malgrat aquestes darreres captures, la dona encara té la sang calenta. Avui me la he tornat a trobar a l'ascensor i em volia despullar allà mateix...i mira que jo sóc un home casat!

A més...us heu fixat quin cul té? Segur que es deu asseure en dues cadires!

REUNIÓ JA!!!

dijous, de maig 27, 2010

13, Rue de Blogville, El botiguer



Mireu-la ella, la estirada de la darrera setmana com es mira la mà del botiguer! I com s'agafa el moneder, la mala bruixa!

Ara bé, que el botiguer també té tel·la... Mireu-li la cara, si ja es veu d'una hora lluny que aquest és el Felix Millet dels colmados!

Després que em vengués peix podrit, l'altre dia vaig entrar d'amagat a la tenda, al vespre, quan el paio estava mirant el Mira Quien Baila i votant per la Belén Esteban. El molt estafador, malgrat tenir la caixa plena de calers, no té ni un sol producte que no estigui caducat. El caviar de la marca "Daniel", que et ven a preu de caviar de belluga autèntic, va caducar l'any 2000!!!

La veritat que amb el peix podrit que em va vendre ja m'imaginava que tot no anava bé. Primer per la olor del peix, que ell em deia que era natural, que amb tots els productes tòxics que llancem al mar l'aigua fa molta pudor. Segon, perquè el molt cabrò es va posar una mascareta antigas quan va obrir la nevera d'ultramarins. I tercer perquè vaig estar enganxat a la tassa del meu vàter tres dies.

Ara bé, em pregunto que hi deu dur a la llibreteta que porta a la butxaca...la llista de víctimes de la seva botiga?

dijous, de maig 20, 2010

13, Rue de Blogville, La clienta del colmado


Ja fa setmanes que cada dijous em queixo dels meus veïns...i molts us penseu que em queixo perquè sí.

Doncs avui us mostro a una de les meves veïnes.

Veieu quines infules que duu? Amb quina cara de despreci et mira?

Com s'agafa el moneder...com si li anés a robar?

A sobre es nota d'una hora lluny que ella no és rossa, que aquest cabell és postís. Però clar, ella es creu una madamme de l'alta societat.

Aquesta dona és la que es queixava de mi, m'ho ha dit el veí del replà. Es veu que es pensa que és una milionetis i no li agrada el meu aspecte. Però jo crec que ho fa perquè en realitat sap que jo la he calat, que compra el maquillatge al xino, que és mig calba i que té un affair sentimental amb el tanoca cec que us vaig ensenyar el dijous passat.

I tindrieu que haver vist com s'ha possat la molt pedant quan li he dit, "No fa falta que agafi tan fort el moneder, que tota la escala sap que allí no hi duu res, que va a comprar a la tenda d'ultramarins que ven peix podrit!!"

Avui he començat bé el meu dia.........

dijous, de maig 13, 2010

13, Rue de Blogville, Rompetechos / Gratasostres

Foto : Helena Batlle / Maquillatge : Oaia (Cazcarra Image)

Veieu el que us deia?!

Aquest és el tanoca que no hi guipa i cada dos per tres em foto de lloros amb l'escala. El paio es pensa que la escala de la portera du al seu pis!

Per sort aquesta setmana la portera li ha fotut bronca. Em sembla que és el primer dia que la iaia treballa...sembla que les protestes veïnals de la darrera setmana han servit per alguna cosa.

Aquest tanoca que no veuria ni que Jesús li arreglés la vista, no sé si realment viu a la nostra escala o, com no hi veu, s'ha equivocat. Està tan cec que l'altre dia li vaig agafar 50€ que duia a la butxaca i el molt burru encara em dóna les gràcies...

Un altre detall d'aquest personatge és el mal gust vestint, però clar, si amb prou feines distingeix les ulleres del tanga, encara sort que vesteix correctament.

Ara bé, el que em sembla indignant és que qualsevol ganàpia es pugui colar a la nostra escala. Què pasa, que la portera no vigila? Així no m'extranyen els darrers robatoris que hi han hagut al veïnat!!! Aquest tanoca perquè és inofensiu, prou feines té per pujar-se la bragueta, però qualsevol dia entrarà algú que ens voldrà mal.

En fi, aquesta escala va de mal en pitjor...ja us explicaré més endavant el darrer capítol amb la dona del nas llarg a l'ascensor........

dijous, de maig 06, 2010

13, Rue de Blogville, La Portera


Ja us he parlat d'aquesta dona a les meves queixes.

Severa guardiana de la porteria de l'escala, aquesta iaia en realitat no fa més que "cotillejar" sobre els veïns.

Que no os embauquen!!! - com deia aquell pollastre - no us deixeu enganyar per la imatge. En realitat aquesta dona no escombra mai. Aquest estri el té per donar-me cops quan arribo de nit i em foto de lloros amb l'escala o per clavar-li patacades al tanoca aquell que no hi fil·la.  En realitat el que fa es fer veure que treballa, per a poder seguir visquent sense pagar lloguer i amb un sou de mileurista. A més, si us hi fixeu bloqueja el pas a l'escala per tal de poder cotillejar amb el pobre veí/veïna que hagi caigut víctima de l'estratagema.

Per aquest motiu, jo sempre intento entrar/sortir a l'hora de la migdiada (de 13 a 18h) i per la nit (a partir de les 19h), quan els roncs de la portera es senten desde dos blocs abans d'arribar a la nostra escala.

D'altra banda també fa pena fer-la fora. Què faria aquesta dona sense nosaltres, una iaia que no sap ni combinar-se la roba que s'emboteix? En fi, que ni que sigui per defensar els nostres veïns d'un atemptat contra el bon gust, seguirem dormint amb taps...

dilluns, de maig 03, 2010

Collons de veïns!!! (part 2)


Això va de mal en pitjor!

Ja sabeu que jo no sóc home de queixar-me, però, estic realment fins els ous d'aquesta escala!

L'altre dia em ve la vella que tenim per portera i em diu rient "Jo ho sé tot de vosaltres! Sé a que et dediques tornant de nit amb un sac!". Suposo que la iaia delira a causa del peix podrit que ven el de la tenda d'ultramarins, perquè sinó tindré que enviar-la de visita al que viu més amunt del terrat...

A sobre, l'altre dia la mala bestia de la nena de la del segon em va possar un ull morat amb el "tirachinas"!!

I per acabar-ho d'adobar, la del primer, aquella del nas llarg, se'm vol insinuar a l'ascensor...

I no em feu parlar del "putu cabrón" de l'àtic...no sé què passa però sempre hi ha festa a la seva porta. A més no celebra els gols del Barça!!!

En fi, sort que ja n'hi ha que demanen reunió, perquè jo estic per enviar a tothom  a la merda.

dimecres, d’abril 28, 2010

Collons de veïns!


Recordo quan vaig venir a viure a aquest edifici. M'agradava perquè tenia una tenda d'ultramarins a la planta baixa, molta llum i els veïns eren ben curiosos. Potser la portera una mica massa tafanera, però en definitiva, era l'edifici ideal per a la meva activitat comercial.

Ara bé, d'un temps cap aquí començo a estar tip. Cada cop que torno de treballar de nit em foto de lloros amb l'escala on el tarat aquell estava pujat bloquejant l'ascensor. Això fa que desperti a la portera i em foti bronca per tornar tard a casa. A més, darrerament s'ha mudat a l'escala una dona amb els seus dos fills que més que fills són feres salvatges! Això per no parlar del veí del terrat...

En fi, que fem una reunió de veïns i ho solventem o tindré que començar a treballar a casa per a fer-los fora.