diumenge, 15 d’abril del 2012

Dol

Anar a retrobar-me amb els teus records allà on encara són vius. I plorar-hi abraçada. I cridar ben fort. I gastar tota la ràbia.
Fins que un dia, quan et pensi, només em quedin somriures.
Publicat per a

5 comentaris:

  1. Jan13 de juliol del 2012, a les 19:07

    Bo, Sanou.

    ResponElimina
  2. sal i sucre13 de juliol del 2012, a les 19:16

    Gràcies, terrabastall :)

    ResponElimina
  3. Josep28 d’octubre del 2012, a les 2:53

    Amb el teu permís, enviaré aquest text a un amic que el necessita.

    ResponElimina
  4. sal i sucre28 d’octubre del 2012, a les 10:50

    I tant, tot teu. Però en aquests casos ajuda més una abraçada sincera que totes les paraules del món.

    ResponElimina
  5. Josep28 d’octubre del 2012, a les 10:53

    L'abraçaré quan ens veiem, malauradament hi ha uns quants kilòmetres pel mig.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)