Aquesta imatge és propietat del blog Col·lecció de moments
"És fèrtil la terra podrida,
és fèrtil la infelicitat (les fulles
mortes, descomponent-se, alimenten les noves,
que també hauran de podrir-se
perquè n'arribin d'altres).
És fèrtil la infelicitat i, en canvi
és tan gras, tan opulent, el desànim!
Fixa't que arriba a ser avar el delit:
quan més el necessites, s'evapora.
Fixa't que fràgils que són les rialles,
al mirall, sempre es congelen. És fèrtil
la terra putrefacta i és avar el desert
(l'aïllament de cada gra de sorra és tan pur
que anul.la el desig d'abraçar-se).
Són llargs, molt llargs,
els dies que el sol plora amb cabells negres.
¿Com és que costa tant sortir
de les presons internes i brotar
dels marges secs com fan les herbes sense nom?
¿Com és que costa tant arrapar-se a les pedres
fredes com fa la molsa?
La molsa abraça els minerals
per conservar la vida: la humitat.
També és avara, la molsa, per tant.
D'una altra mena d'avaricia.
Potser defensa la seva humitat
només perquè tu puguis olorar-la.
Aquesta poesia es titula "Molsa" i ha estat escrita per Antoni Puigvert qui nasqué a la Bisbal d'Empordà l'any 1954. Quan signa les seves obres ho fa com a Antoni Puigverd. És escriptor i poeta i també es dedica a escriure articles. També és un periodista d'opinió ja que col·labora amb La Vanguardia, Presència, Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, el Jano, el 9, Avui, el Periòdic d'Andorra i Serra d'Or. Com a tertulià col·labora amb el Matí de Catalunya Ràdio, COM Ràdio, BTV i TV3.
