La que us presento és de la serie que ja he iniciat a compartir a 500px i a la meva pàgina de Facebook, d'aquesta última em quedo amb la presentació que em va motivar a cridar per dins Oh! i sortir càmera en ma a gaudir de la llum: Quan la boira acarona el bosc amb la complicitat del Sol mentrestant els camps llaurats demanen crits un xic d'aigua, la llum es confabula per donar-nos imatges com aquesta:
Canon 5D markIII ISO 100 f:9 1/400s 135 mm.
Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture i acabat a Ps.
|
Vaig veure el pi solitari que lluïa rodejat per la llum que les reflectia en la rosada que humiteja l'herba i em va fer escollir aquest enquadrament una miqueta fora del cànon clàssic dels terços, però acostant-m'hi un xic. Però per arrodonir l'escena em mancava un petit punt d'inflexió, el rajos eren ben iguals ja que la disposició dels arbres del bosc que permeten el filtratge de la llum, no feien cap distinció especial. El raig de llum que he sobre-exposat gràcies a l'edició digital, triat deliberadament per afegint-hi dramatisme dona aquest protagonisme afegit a l'arbre, fent-lo encara més únic i escollit. Crec que la boirina en capes horitzontals i la gran massa sense detalls a la banda esquerra donen un equilibri visual que arrodoneix l'escena un punt teatral. Què en penseu?