A vista d'ocell

Cada cop que pujo en un avió i puc estar a la finestreta sempre em deixo a punt la càmera per mirar de capturar alguna imatge des d'un punt de vista, per a mi, poc usual. Un cop enlairats i estabilitzat el vol, la nostra posició gràcies a l'avió ens permet veure el paisatge des d'un punt de vista molt diferent al del dia a dia a no ser que siguis pilot o que la teva feina t'ho permeti. Podrem gaudir de pobles i ciutats, núvols amb les seves formes capricioses, planes amb camps conreats amb feixes multicolors, boscos, mars, rius, llacs, muntanyes... però també podrem extreure la nostra interpretació del que veiem. Amb això vull dir que ens permet un joc fotogràfic ben entretingut que segur que us farà el viatge més curt del que us esperàveu.

Canon D40 ISO 100 f:9 1/400s 58 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Sobreexposar dos passos la mesura del fotòmetre de la càmera mesurant les altes llums del núvols, ens permetrà obtenir imatges amb la mesura de llum correcta que, si fem cas del fotòmetre de la càmera, de ben segur obtindríem imatges subexposades. Això és degut a que al ser la lluminositat dominant molt propera al blanc, la cal·libració de l'aparell ens proposaria una combinació de velocitat i diafragma igual a aconseguir un gris neutre del 18% que és el patró comú de referència dels fotòmetres. Saber això ens facilitarà la mesura de la llum en moltes situacions, sobretot les extremes, com per exemple, la neu, pa platja, el desert, les albades...

D'aquesta imatge, em van captivar el rajos de la llum del sol modelats pels núvols i que resseguien un seguit de muntanyes i turons fent un camí sinuós des del primer pla fins que es perd en la llunyania. Per assolir la profunditat de camp no em va caler tancar més el diafragma ja que la distància focal i el punt d'enfocament escollit, ja donaven el resultat adient i que un cop d'ull al visor, sumat a prémer el botó a la càmera que tanca el diafragma, em va permetre de verificar.