A l'hora blava

Sí, és aquell moment de la matinada o del capvespre, quan ni és clar ni fosc, quan la llum d'un to blau intens omple de color tot el que es veu, un moment de llum màgica per capturar imatges molt potents, de tonalitats fredes i a on els colors càlids de les llums destaquen per damunt de tot. Aprofitar aquests moment en la fotografia omple els records i, en molts casos, la pau que es respira s'agraeix dins els brogit del dia a dia.

Canon D40 ISO 100 f:16 20s 59 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador.

Aquest és un dels moment on el protagonisme del color agafa el lloc a la manca d'un cel o una mar amb onades més imponents. Precisament crec que la senzillesa de la imatge, sense elements impactants com grans nuvolades o onades gegantines, permet transmetre aquesta placidesa del moment, quasi en silenci, muda, ni els reflexos de les llums a la mar criden, només xiuxiuegen, fins hi tot els motos dels vaixells han emmudit. Triar la composició per tal de situar el triangle de vaixell i l'hotel Vela en una posició propera als terços, però amb un punt, crec, just de llum emmirallada, permet llegir el resultat pausadament i embadalida per sentir aquest moment de pausa d'un matí a la Barceloneta. La igualtat de llum a tot l'escena no ha fet necessari l'us de filtres de densitat neutre i el diafragma lleugerament tancant dóna el detall i la profunditat de camp suficient per garantir una imatge nítida.