divendres, 30 de desembre del 2011

La plasticitat del fang, un treball d'encàrrec

Des del primer moment en el que vaig rebre l'encàrrec de crear la imatge clau del cartell de l'exposició de ceràmiques i escultures de José Gómez i de Luís Ramos, la idea de capturar les mans modelant el fang en el torn en moviment és la que va prendre forma dins del plantejament del que seria la imatge però no acabava de trobar com explicar, sense fer un batibull, que també hi ha escultura sortint, es clar, del bodegó de peces. Un cop al taller d'en José Gómez, vaig tornar a comentar-li el que duia en ment alhora de treballar la construcció de la imatge: moviment, plasticitat, creació i volum. Quan va posar damunt el torn el cuc de fang per treballar-lo ja es va començar a construir la imatge posant cada peça al seu lloc imaginari. Vaig parar el tres peus amb la càmera i el 100 mm per jugar amb una profunditat de camp molt curta però que em permetés un control de l'enfoc molt acurat i, amb l'enquadrament ja preparat i mesurada la llum ben controlada pel capçal Bowens, vaig organitzar els elements que sortien a la imatge: els fangs i bosses de fons, els pinzells, la palangana amb l'aigua per mullar les mans... l'artista i aquest és el resultat escollit:



Canon D40 ISO 100 f:8 2s 100 mm. Balanç de blancs automàtic, llum Bowens amb una finestra de 80x60 cm blanca, pantalla reflectora blanca, tres peus, disparador de ràdio-freqüència, RAW i revelat amb Aperture.

Crec que la imatge recull els conceptes que volia donar: moviment, plasticitat, volum amb aquell punt de sorpresa de quelcom que no es mostra  de primer cop. Crec que uneix la ceràmica, el torn i el volum del seu treball alhora que ens suggereix les formes d'una escultura en un moment eteri però permanent, de la matèria primera al concepte creat. També crec que les mans parlen: modelen,  acullen, formen i bressolen la peça creada. El torn ja és aturat però en la imatge encara gira i els dos segons d'exposició capturen el moviment.

La llum lateral principal dóna el volum necessari, la pantalla reflectora permet que les ombres no siguin tant dures i la temperatura de color dels fluorescents donen color fred i verd a la màquina de pastar que fa de teló de fons i que potencia la calidesa de la pell del braços i de les mans de l'artista. És un plaer veure com neix la peça mentre les mans van acaronant el fang que gira en el torn.

El retall del format de càmera ja és fet expressament, ja sabia que volia la porció de la dreta, tot i que tota la imatge, apaïsada, la vaig fer per generar aquest time lapse on es veu com es crea l'obra i la imatge final:


I per acabar d'arrodonir aquest últim post del 2011, el cartell dissenyat amb aquesta imatge:


Bona sortida i millor entrada d'any, i ja ho sabeu, sou tots convidats a la inauguració de l'exposició Formes i Volums, el dia 7 de gener de 2012 a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Espai d'Art Casino, entre tots els assistents a la inauguració es sortejarà una obra que els artistes han escollit per a la ocasió.

2 comentaris:

  1. M'agrada molt la presentació que has fet amb el time lapse i la foto final es fantàstica,sembla que es en el mateix moment que treu la peça del torn, oi?

    ResponElimina
  2. Araceli, ho has encertat, el moment just de treure-la del torn. Va estar una estona molt agradable i divertida amb imatges molt interessants.

    Gràcies per comentar! Salut!

    ResponElimina