Fa vint anys, Europa patia el primer conflicte armat des de la Segona Guerra Mundial. Els Balcans tornaven a ésser un vesper que va commocionar la resta del continent. En aquell temps,
Jordi Tiñena va publicar "Un dia en la vida d'Ishak Butmic", centrada en un dels indrets més cruels de la guerra: el setge de Sarajevo, on la població provava de fer vida normal tot i sabent-se sempre vigilats a la mireta d'algun franctirador. Aquesta primavera,
Onada Educació ha recuperat
aquesta novel·la, dura per realista, que tant és Bòsnia com qualsevol altre lloc en guerra avui en dia.
Què us va dur a escriure aquesta novel·la?
L’impacte emocional de la guerra. La novel·la es va escriure en el mateix moment que la ciutat de Sarajevo patia el setge. Notícies i imatges omplien els mitjans de comunicació mostrant la barbàrie contra la població civil d’una guerra que el món occidental tolerava amb la seva reconeguda i vergonyosa incapacitat. Com ara amb altres conflictes.
En quins esdeveniments i persones us vau basar? Hi ha fets reals en la trama?
Des del punt de vista narratiu, la novel·la arrenca d’una fotografia que va publicar-se en un diari. Mostrava un quiosc cremat, al costat i havia un home a terra, presumiblement mort, i un altre home agenollat al seu costat. Jo vaig imaginar que l’agenollat era el meu Ishak, que ajudava les víctimes dels franctiradors. La novel·la, però, és una ficció. Amb tot, com és lògic, recull l’atmosfera del setge: atacs d’artilleria des de les muntanyes que envolten la ciutat contra mercats o escoles, la presència dels franctiradors, les dificultats per trobar aigua i aliments, les vides suspeses, la presència multiètnica i multireligiosa, etc.
Com valoreu el recorregut de l’obra al llarg d’aquestes dues dècades?
En el moment de la seva publicació va guanyar el premi Ciutat d’Alzira i va ser ben acollida; se’n van fer dues edicions. Després, com és habitual, ha viscut un llarg període d’oblit, bastant normal. Ara se n’ha publicat una traducció al castellà i torna a editar-se en català.
Com considereu que el públic juvenil de 2014 pot rebre la història d’uns fets que encara no havien nascut quan van ocórrer? Penseu que ha perdut vigència?
Malauradament els fets que es relaten continuen sent d’actualitat. Ara no són a Bòsnia i a Sarajevo, però l’horror de la guerra i la indiferència amb què el nostre món la contempla, ara a Síria o a Palestina, per posar casos actuals ben sagnants, no són pas gaire diferents. Com tampoc no ho és la intransigència que les alimenta i la temptació genocida que les sobrevola.
Per quina raó va decidir que la història d’Ishak Butmic tingués un to dur sense perdre el realisme?
La realitat s’ha de mirar de cara, per dura que sigui. És una exigència del respecte a les víctimes i als lectors.
Què penseu que aporta aquest relat al públic català, tant adult com juvenil?
Totes les novel·les poden ser llegides amb diferents graus de profunditat i amb intencions i sensibilitats diverses. D’altra banda la literatura catalana no solia, ni sol, abordar conflictes d’aquests tipus. En aquest sentit, vull pensar que Un dia en la vida d’Ishak Butmic, en tant que literatura, pot contribuir a que el lector experimenti emocions i susciti reflexions.
