"Un viatge a una altra temporalitat". "El cant de les granotes" a La Veu dels Llibres

El crític literari Enric Gil ha publicat a La Veu dels Llibres un article dedicat a "El cant de les granotes", el dietari amb què Sergi Durbà va obtindre el Premi de Narrativa Vila d'Almassora. Parla de tot un any a un poble de la Lapònia espanyola, un desert demogràfic vist des dels ulls d'un valencià de ciutat. Us deixem un fragment de la ressenya.

Un professor té vida més enllà de les aules. Amb això no m’estic referint, òbviament, a la vida privada, sinó a un tipus de vida o activitats que, d’una manera o altra, es poden relacionar, o s’haurien de poder relacionar, amb el treball docent. En el cas de l’autor del llibre que ens ocupa, Sergi Durbà, el seu treball docent té a veure amb la llengua i la literatura, i aquesta altra vida més enllà de les aules, també: més concretament, amb aquesta orfebreria de la llengua que és la literatura, l’escriptura literària. I si alguna cosa tenen en comú aquests dos tipus de vida, la que transcorre a les aules i aquesta altra que transcorre més enllà d’elles (i ací és on volia anar a parar), és que es tracta, en ambdós casos, d’un tipus de treball intel·lectual. Perquè ja fa massa temps que se’ns oblida, o ens volen fer oblidar, que un professor no és un buròcrata, ni un policia, ni un treballador social: un professor és una persona que, com a transmissor de la cultura i el coneixement, treballa amb l’intel·lecte, i això ho pot fer tant dins com fora de les aules. És obvi que tant qui escriu com qui llig un llibre treballa amb l’intel·lecte, és a dir, pensa. En aquest sentit, és oportú recordar ara les reflexions que en una ocasió es plantejava Joan Fuster quan es referia al «llibre» tot definint-lo com una «màquina per a pensar». És a dir, en aquest plantejament fusterià el «llibre» no seria un simple objecte físic, sinó que es tractaria d’un artefacte espiritual que tindria la virtut d’estimular el nostre pensament: d’aquesta manera, un llibre que no ens fera pensar no seria un «llibre». El cant de les granotes sí que és un «llibre», en l’accepció fusteriana del mot. Però cada «llibre» és un món, i per això ens hem de preguntar de quina manera concreta ha dissenyat Durbà la seua particular «màquina per a pensar». Açò ens confronta amb la qüestió del tipus de text que és El cant de les granotes, o amb el tema del gènere o subgènere literari a què pertany. Dit d’una altra manera: com ens pot fer pensar un «llibre»? És a dir, com pot un llibre ser un «llibre»?

Ací tenim diverses possibilitats. La primera, de segur aquella a la qual tots hi estem més acostumats, és a través de la narració d’una història: en aquesta mena d’obres narratives, serien els actes i els personatges que els protagonitzen els elements que ens convidarien a pensar. No és aquest el cas de l’obra que ens ocupa, si més no si entenem que narració és sinònim de molta acció: com a molt, en El cant de les granotes trobaríem una multitud de micronarracions, gens espectaculars però amb un significat profund, i si hi una acció o argument general aquest és més aviat espiritual, no físic, com més endavant comentarem. Una altra manera de fer-nos pensar, segurament la més explícita, és la d’aquells escrits que ens presenten anàlisis de conceptes o arguments: ens mouríem ací en el terreny de l’assaig d’idees o de la filosofia, però no és aquest tampoc el camí que pren Durbà, ja que en el seu «llibre», si hi ha reflexió, que la hi ha, aquesta es presenta d’una altra forma. Perquè, en efecte, El cant de les granotes no és predominantment ni una obra narrativa ni filosòfica, sinó de prosa poètica descriptiva. Que és prosa està clar perquè no està escrit en vers; que és poètica és també evident quan ens encarem amb qualsevol de les seues pàgines, ja que la importància del treball sobre el llenguatge, de la forma, a l’hora de descriure situacions, atmosferes o estats d’ànims, és present en tot moment; i que aquesta prosa poètica és predominantment descriptiva també ho podem copsar fàcilment si recordem que no ens trobem amb narracions d’accions o d’esdeveniments espectaculars, ni amb disquisicions abstractes. Més concretament, allò que trobem, en línies generals, és la descripció d’un viatge, o dels efectes d’un viatge, un viatge que és, alhora, físic i espiritual, com mirarem d’explicar a continuació. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

“'El cant de les granotes', una estada a l’Espanya buidada". Josep San Abdón ressenya el dietari de Sergi Durbà

El crític literari Josep San Abdón parla a El Diari Online del nou llibre de Sergi Durbà. "El cant de les granotes" és el dietari de l'autor del Camp de Morvedre durant l'any que va residir, amb la seua família, a un poble de la Castella buidada, enmig del desert demogràfic que es coneix com la Lapònia espanyola. Durbà, des de la valencianitat mediterrània, fa una mirada en la vida, l'entorn i les persones que els acullen al llarg de quatre estacions. Us deixem un fragment de la ressenya.

Sergi Durbà, professor de secundària, l’any 2020 va deixar temporalment la seua feina i va marxar uns mesos a viure a un dels poblets d’aquest territori, que ell ha volgut que reste en l’anonimat, però que es fàcil detectar per la toponímia a la que fa referència. Durant aquest temps va escriure un dietari on expressava els seus sentiments davant la nova situació en què es trobava, que li va valdre guanyar el 17è Premi de Narrativa Vila d’Almassora.

El dietari abasta les quatre estacions de l’any, cada entrada porta un títol sobre el tema de que tracta i a partir d’ací va desenvolupant les seues impressions sobre les qüestions que li van cridant l’atenció. El setembre de 2020 comença la nova vida amb l’arribada al poble, amb la curiositat que desperten en els veïns la presència de nous habitants forasters. Gel i Fred són dos de les entrades d’aquesta estació en què veiem la preocupació davant d’aquests fenòmens meteorològics.

L’apartat dedicat a l’hivern és el més extens, porta el significatiu subtítol de temps aturat. En ell l’autor ens anirà referint l’experiència d’aquests mesos en un xicotet poble de temperatures sovint de molts graus sota zero; les nevades, l’aigua que es congela a les canonades, el treball de fer llenya per a la llar…tot i que sempre hi ha qui diu que per a fred el que feia abans.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Sergi Durbà, entrevistat a Pròxima Parada per "El cant de les granotes"

L'escriptor Sergi Durbà acaba de publicar el dietari "El cant de les granotes", el relat personal d'un any visquent a un poble de l'Espanya buidada (de la Lapònia espanyola), això és, el desert demogràfic de comarques de Castella-La Manxa i Aragó. Durbà expressa les percepcions del que hi veu i escolta des de la seua valencianitat, tal com ha explicat a l'entrevista que li han fet al programa Pròxima Parada d'À Punt Ràdio, i que podeu escoltar a continuació.

Sergi Durbà i "El cant de les granotes", a les pàgines del Levante-EMV

L'escriptor saguntí Sergi Durbà ha estat entrevistat al Levante-EMV per "El cant de les granotes", l'obra amb la qual ha obtingut el Premi de Narrativa Vila d'Almassora: "Un dietario que refleja mi paso, y el de mi familia, por la conocida como Laponia española", explica l'autor, tal com recull l'article d'A. Vidal que reproduïm a continuació.