"El llenguatge radiofònic m'ha servit per depurar més la tècnica a l'hora d'escriure". Parlem amb Marc Artigau, autor de "Els contes d'El Club de la Mitjanit"

Prolífic i multidisciplinar, en Marc Artigau és un valor emergant dins les lletres catalanes. En els darrers anys, ha guanyat diversos guardons literaris i ha publicat obres en gèneres tan diversos com la dramatúrgia o la poesia. A la primavera, s'endinsava en el camp del microconte, arran de la publicació d'una selecció dels millors relats radiofònics que emet cada nit al programa "El Club de la Mitjanit".

D’on sorgeix la iniciativa dels contes d’El Club de la Mitjanit?

Conec en Pere Escobar des de fa molts anys. Ens hem anat trobant. Ell sabia que jo havia publicat teatre, poesia... i un matí que vam coincidir m'ho va proposar. Era un repte. Són cinc contes setmanals i de mica en mica tot va créixer i actualment ja en porto més de quatre-cents.

En què et bases per a redactar els micro-contes?

En el petit detall. En el no-res. Busco a partir de la quotidianitat per tal d'escriure la història. El paisatge de fons ha d'ésser l'esport, però el que de debò m'interessa és parlar de l'avi que acompanya el seu nét per primera vegada al camp de futbol, de la nedadora que pensa amb el noi que ha quedat per anar al cinema, etc. Sempre estic alerta. Els diàris, la ràdio, l'anècdota que m'explica un amic... tot em pot servir...

Què aporta el llenguatge radiofònic als relats del llibre?

Aporta immediatesa. I m'ha servit per depurar més la tècnica a l'hora d'escriure. Tinc dos minuts per explicar-me i no puc perdre el temps i les paraules en descripcions contemplatives o simplement allò que s'anomena “palla”. Aquest llenguatge radiofònic que quan escric narrativa per ser llegida, canvia evidentment, m'ha servit d'eina eficaç per ser més concret. 

Com ha estat la selecció de les narracions?

Complexa i elaborada. En un primer moment n'havia triat cent (una bogeria). I després he anat reduïnt fins els cinquanta-un contes que hi ha. Ho he parlat molt amb la Teresa, la meva agent literària, amb l'editorial, i també amb la gent propera que sé que escolta els contes. Em refio d'ells i del meu petit instint per saber quins contes hi poden anar. He buscat sempre que fóssin contes més o menys atemporals, perquè en el món de l'esport els fets s'acceleren d'una forma perillosa.

Hi ha cap conte que destaques per algun motiu?

Se'm fa molt difícil triar-ne un. Potser alguns que es basen en records de la meva infància, com “Els berenars de la iaia” o “Walk of life”, per sentir-los a prop. Però també n'estic especialment satisfet de “Un jugador irrepetible” o “Una dona que surava” que són més imaginatius i freguen la ciència-ficció. O els que guarden sentit de l'humor com “Un altre carnaval, si us plau” o bé “Apuntar-se al gimnàs és perdre la dignitat”. Realment, no ho sé.

Com valores la rebuda de l’obra entre el públic?

Molt content. Tant en la ràdio com els lectors. El fet de gravar els contes sol en un estudi em feia la sensació que ningú no m'escoltava, però després a mesura que em trobo gent o saben el meu cognom, perquè l'Escobar ha batejat la secció com El conte de l'Artigau, he trobat lectors que gaudeixen del relat i oients que han gaudit de la lectura.

Tens cap nou projecte a la vista?

Sí, molts. Tant en teatre com poesia. Però des de fa temps que em vola pel cap una novel·la, encara li manca molt de temps, però és un projecte que realment m'emociona.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Desterrats" a la Setmana de la Poesia de Barcelona

“Sóc la pell nafrada d’absències. L’amor és una ferida. A Desterrats, Marc Artigau i Queralt sosté la veu d’un jo foragitat del plaer, en la inflexió de l’estranyament del des / amor. Cal emfasitzar el to madur i complex amb què corporitza poèticament una experiència tan comuna i recorrent, així com la troballa de correlats per saber dir-la altrament” 

Publicat per Anna Ballbona al bloc de la Setmana de la Poesia de Barcelona, que hi va tindre lloc del 8 al 14 de maig de 2013.

Un llibre recopil·la els contes radiofònics de Marc Artigau

El Club de la Mitjanit és el programa esportiu que cada nit s’emet des de les ones de Catalunya Ràdio, que condueix en Pere Escobar entre les onze de la nit i la unia de la matinada. Dues hores de ràdio per a conèixer els protagonistes esportius del moment, i també per gaudir tota mena d’històries i anècdotes relacionades amb aquest món que arrossega a tot tipus de públic.

Una de les seccions del programa, ja cap el final, és El Conte de l’Artigau, on es narra un petit relat creat per l’escriptor Marc Artigau i Queralt. És una de les parts més reeixides del Club, que ja ha superat els tres-cents capítols en antena i que ara faran el salt al paper.

Els contes d’El Club de la Mitjanit (publicat per Onada Edicions) recupera més d’una cinquantena d’aquestes historietes que pretenen que l’oient marxe a dormir amb un somriure. Mantenen l’esperit de guió radiofònic: són curts (tot just pàgina i mitja d’extensió), amb un estil ràpid i directe, i tocats d’humor i un xic d’ironia que porten a una conclusió sorprenent. Com no, tots els contes giren al voltant de l’esport, des del futbol fins a l’halterofília.

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és un dels valors emergents de la literatura catalana. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut de Teatre de la capital catalana, ha guanyat en dues ocasions el Ciutat de Sagunt, un dels guardons de dramatúrgia més importants del País Valencià, al 2008 per Ushuaia, que ja ha estat estrenada, i a l’any següent per Les sense ànima. A més a més, tant Ushuaia com la posterior Caixes han obtingut l’accèssit al Premi Marqués de Bradomín, un dels més prestigiosos de caire estatal, que s’atorga a joves dramaturgs. També ha participat com a traductor i ajudant de direcció. La seua última incursió teatral és A prop, escrita i dirigida pel barceloní, ara mateix en gira pels escenaris.

A més a més, Marc Artigau també ha fet incursions en la poesia amb Vermella, Premi Martí Dot, Escuma negra, Premi de Poesia de les lletres catalanes del Vallès Oriental, i Desterrats, Premi Vila de Puçol. I ara, amb Els contes d’El Club de la Mitjanit s’endinsa en un altre gènere, el del conte curt.

"Els Contes d'El Club de la Mitjanit" es presenten aquesta vesprada a Barcelona

Aquesta vesprada, amb Sant Jordi ja a tocar, l'FNAC L'Illa acull la presentació del nou llibre de Marc Artigau, "Els contes d'El Club de la Mitjanit", un recull dels millors contes radiofònics que cada nit Artigau emet pel programa esportiu de Catalunya Ràdio "El club de la Mitjanit", que condueix Pere Escobar.

Precisament, Escobar serà el presentador d'un acte que hi comptarà amb una lectura dramatitzada en la qual hi participaran un bon grapat d'actors i actrius: Jordi Llovet, The Mamzelles, Isaac Alcayde, Albert Prat, Sílvia Forns, Rosa Boladeras, Peter Vives, Miki Esparbé, Josep Puig i Bruna Cusí. Amb tot, un esdeveniment per obrir boca de cara a la intensa jornada de demà.

Serà a partir de les 19 hores al Fòrum de l'FNAC l'Illa, a Diagonal 549, de Barcelona.

Un tast de "Els contes d'El Club de la Mitjanit"

Tal volta sou oients de "El Club de la Mitjanit", l'espai esportiu que cada nit condueix Pere Escobar des dels micròfons de Catalunya Ràdio. Aquest programa es tanca amb una secció, el Conte de l'Artigau, on es llegeix en antena una petita narració, que amb l'excusa de l'esport, parla de les aventures i desventures quotidianes, amb tocs d'humor, de tendresa o d'ironia.

En tot aquest temps, en Marc Artigau i Queralt ja ha llegit més de tres-cents contes a El Club, dels quals prop d'una cinquantena es recullen ara en volum: "Els contes d'El Club de la Mitjanit", narracions ben curtes (una pàgina i mitja, aproximadament, al ritme de la ràdio) que ens faran veure la relació entre l'esport i la vida des d'una altra òptica.

En aquest tast podeu llegir els dos primers contes: Construir un veler, i El meu marit.

Open publication - Free publishing

Preparant novetats: "Els contes d'El Club de la Mitjanit"

El Club de Mitjanit és un programa d'actualitat esportiva que s'emet a les nits de Catalunya Ràdio, presentat per en Pere Escobar. Entre les seues seccions, hi ha el Conte de l'Artigau, una petita història amb l'esport de fons, concebuda per en Marc Artigau i que en més de tres-centes ocasions, ha acomiadat l'audiència amb un punt d'humor, tendresa i tristesa.

"Els contes d'El Club de la Mitjanit" recull algunes de les millors narracions radiades per Artigau. Un conjunt d'historietes curtes i intenses, que, amb l'excusa de l'esport, donen la volta a la condició humana, amb humor, ironia, una mica de drama, i també, surrealisme.

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és un home de teatre, on ha dut a terme tasques de direcció, producció, traducció i guió. En el camp de la literatura, compta amb guardonades incursions dins la dramatúrgia i la poesia. Amb Onada Edicions ja ha publicat "Les sense ànima" i "Desterrats".

"Per les mans". Marc Artigau al Printemps des Poètes de Tolosa de Llenguadoc

La poesia de l'escriptor barceloní Marc Artigau i Queralt representarà el català al Printemps des Poètes 2013, una jornada en la qual s'hi llegiran poemes en vint idiomes diferents. Serà el proper dimecres 13 de març a la Maison des Initiatives Étudiantes de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc II-Le Mirail.

Així doncs, com apunta l'UTM al seu web: "14h20 : Catalan (Fabrice Corrons) : Per les mans, de Marc Artigau." Aquesta és una composició del poemari "Desterrats", amb el qual Artigau va guanyar el Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2011.

El Printemps des Poètes té lloc entre les 12.30 i les 16.00 hores del proper dimecres, i té com a lema d'enguant "Les voix du poème". Consisteix en la lectura continuada de poemes en una vintena de llengües, tant en la seua versió original com en una traducció al francés. A més a més del català, hi prenen part l'occità, el polonès, el gallec, l'àrab, el castellà, el castellà de Sudamèrica, el portuguès, el maia, l'anglés, el xinés, el malgaix, el llatí, l'alemany, el japonès, el rus, el grec, el persa, l'italià i el francés medieval. L'horari de l'activitat es pot consultar tot clicant ací.

Propera novetat de Marc Artigau

El barceloní és un autor que ha conreat diversos gèneres, tant la poesia, com hem vist, o la dramatúrgia ("Les sense ànima", per exemple) , i ara, de cara a Sant Jordi, hi sumarà el relat curt amb la propera publicació de "Els contes d'El Club de la Mitjanit", una selecció de les millors històries que cada nit ha radiat Artigau des del programa que hi presenta Pere Escobar a Catalunya Ràdio.

"No podem aturar-nos, vivim en un moment que som com els taurons, si ens aturem morirem". Marc Artigau parla del seu "Desterrats"

Tot i la seua joventut, Marc Artigau (Barcelona, 1984) ja s'ha obert un consolidat camí dins les lletres catalanes. I no només en un gènere, sinó en diversos. En teatre ha escrit dramatúrgies com "Ushuaïa" o "Les sense ànima" (ambdues premiades amb el Ciutat de Sagunt); en conte hi participa a El club de mitjanit de Catalunya Ràdio; en poesia ha publicat diversos poemaris, el darrer, aquest "Desterrats", guardonat amb el Vila de Puçol.

“Desterrats” va arribar a les llibreries fa un parell de mesos, com valoreu la rebuda que ha tingut en aquest temps? 

Dos mesos en poesia crec que és poc temps. Hi ha un poeta, no sé qui, que diu que reconeix el destí humil de la poesia. A mi em passa una mica el mateix, confio que els llibres de poemes, són discrets però fidels. El dia de la presentació a Puçol va venir molta gent a comprar-ne, fet que em va sorprendre molt positivament, i sé que a Barcelona en algunes llibreries importants es pot aconseguir. No sé si tinc encara prou prespectiva per a respondre la pregunta, potser d'aquí a uns quants mesos més sí.  

Quin és l’origen i la intenció d’un títol tan contundent? 

“Desterrats” de tots aquells instants de la nostra vida que malauradament ja no podrem tornar. Des de l'infància, al primer amor – ingenu i ple de possibilitats- a la descoberta de l'adolescència plena de trampes i universos nous, a fins i tot el darrer llibre de poemes que havia escrit, “Vermella”. De mica en mica, sense saber com, ens anem desterrant de la nostra pròpia vida a canvi d'allò tan tenebrós que és l'experiència. No vull tenir experiència. Potser per això, “Desterrats” és un recull de poemes tristos, sense massa esperança i en certs passatges com si fos un cercle viciós del que ja no se'n pot sortir. Hi ha poemes escrits fa més de tres anys i a vegades quan els rellegeixo, m'hi reconec a mitges com si el poema hagués fotografiat un instant que vaig viure però que ara, per sort, cada cop em queda tan i tan lluny.  

Recomeneu llegir el poemari avançant a poc a poc i fins i tot marxa enrere, quin és el motiu d’aquest consell al lector/a?  

En Manel Estapé és qui em va escriure aquest pròleg tan meravellós. Quan dinem junts, li dic, que no en tinc cap mena de dubte, el millor del llibre és el seu text, és a dir, que en el fons, els poemes acompanyen al pròleg i no viceversa. Ell em coneix des de fa molt anys, i segurament si escric és també gràcies a la seva passió per la lectura i com transmet aquesta voracitat per la literatura ben feta. La poesia té un altre ritme i “Desterrats” planteja un univers ple de connexions com si fos un laberint, també intento que això passi amb altres llibres de poemes o de teatre. No sé si me'n surto gaire. Però m'agrada intentar dibuixar un petit mapa molt personal i en Manel ho coneix bé, per això alerta al lector que la lectura pot ésser des de molts punts de vista i que tirar enrera, pot ser una nova forma de descobrir.  

Quin poema hi destacaríeu? 

Se'm fa molt difícil. Et diria que tots, et diria que cap. Però si juguem, me la jugo amb “Desequilibris” l'últim poema del recull, que durant un temps també va ser el títol.  

Participeu de diversos gèneres literaris, quin és el vostre preferit? 

A mi m'agrada explicar històries. El gènere tan me fa. El teatre és la comunitat, els contes de nit a la ràdio l'actualitat passada pel sedàs de la ficció i la poesia per mi és íntima. Encara que faci recital amb molta gent, sé que la millor manera d'entrar en un poema és tot sol, sense excuses.  

Com valoreu l’estat actual de la poesia catalana? 

Malgrat que no jo no em relaciono molt en àmbits literaris, crec que tant la poesia, el teatre, com la narrativa ara mateix tenen una pulsió esplèndida. Hi ha ganes i molt de talent per explicar què ens passa i què passa al món. Segurament d'aquí a uns quants anys podrem tenir el prisma suficient per entendre-ho. Però de ben segur recodarem molts noms i tindrem un corpus literari cada cop més madur.  

Hi teniu pensats nous projectes literaris? 

El proper projecte literari són “els contes del club de la mitjanit” el programa del Pere Escobar un treballo de diumenge a dijous escrivint un conte de bona nit. Amb Onada Edicions ha sorgit la possibilitat de publicar un recull d'alguns d'aquests contes i n'estic molt satisfet. Durant la temporada n'he escrit 192 (sí, els compto metòdicament) i al recull n'hi ha uns 50. La temporada vinent, a partir del 3 de setembre hi torno. I a part d'això aquest estiu estic enllestint una novel·la infantil “Els perseguidors de paraules”. No podem aturar-nos, vivim en un moment que som com els taurons, si ens aturem morirem.

Marc Artigau i Berna Blanch presenten a Puçol les obres guardonades amb els Premis Literaris de la vila

Marc Artigau, Berna Blanch i Merche Sanchis, batllesa de Puçol. Fotografia de l'Ajuntament de Puçol: www.pucol.es

La Casa de la Cultura de Puçol va rebre els guanyadors de la darrera edició del Certamen Literari Vila de Puçol, un dels més consolidats de les lletres valencianes. Marc Artigau, en poesia i Berna Blanch, en narrativa, van presentar les seues obres, que des de passat març es poden trobar a les llibreries.

Marc Artigau (Barcelona, 1984) s'hi va imposar en la vessant poètica amb "Desterrats", una obra concebuda per a detindre's, avançar o recular entre els versos, per tal de descobrir-hi elements més enllà d'una primera lectura. Amb el Vila de Puçol, Artigau continua sumant reconeixements a la seua curta però premiada carrera, tant en poesia com en teatre.

Per la seua banda, Berna Blanch (Catarroja, 1967) hi va presentar "Apunts d'altres mons", un relat de ciència-ficció que ens narra les experiències d'un home que hi pateix profundes al·lucinacions que el conduiran a una doble existència, a través de la qual hi mostrarà espais i personatges d'enfora els límits humans. En la seua primera novel·la, Blanch aposta per un gènere poc explorat dins les lletres valencianes. Es dona la curiositat que el catarrogí ja hi va endur-se el Josep Maria Ribelles Vila de Puçol de Poesia fa deu anys, al 2002.

Més informació sobre l'acte del lliurament dels Premis a la pàgina web de l'Ajuntament de Puçol, en un article escrit per Manel Alonso.

Aquesta vesprada es presenten els premiats amb els Vila de Puçol

La Casa de la Cultura de Puçol acull, avui divendres a les 22.30 hores, la presentació de les obres guardonades en la darrere edició del Certamen Literari Vila de Puçol.

Els premiats han estat "Apunts d'altres mons", de Berna Blanch, qui es va endur l'apartat de Narrativa, un reconeixement que arriba a la seua vint-i-setena edició, cosa que el converteix en un dels més consolidats de les lletres valencianes.

Quant a la versió de Poesia, el 15é Premi Josep Ribelles va anar cap l'autor barceloní Marc Artigau i el seu poemari "Desterrats". 

Ambdues obres es van editar el passat mes de març, data des de la qual ja es poden trobar a les llibreries. La presentació de les obres guardonades amb els Vila de Puçol es tancarà amb l'actuació del grup teatral Ju Ja!

"Desterrats" a El club de mitjanit

Marc Artigau, autor de "Desterrats", és també col·laborador del programa "El club de la mitjanit", a Catalunya Ràdio, on hi narra un conte de la seua creació.

Precisament, arribat Sant Jordi, el guardonat amb el Vila de Puçol de Poesia ha decidit combinar aquestes dues vessants, i en els espais d'aquestos dies està previst que se sortegen un parell d'exemplars del reeixit poemari d'Artigau.