"La mort, a l'ombra del bibliotecari", ressenyada al bloc del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Un dels elements principals de la novel·la negra de Màrius Moneo és la professió del seu protagonista Artemi Boix, que hi apareix fins i tot al títol del llibre: "La mort, a l'ombra del bibliotecari". Boix n'és el responsable d'aquest espai de cultura al seu poble, Corbera, i serà a la seua biblioteca on hi ocòrren algunes de les seues aventures i desventures.

El llibre, guanyador del Ciutat de Sagunt, es va publicar al mes de novembre però ara, un any després, ha estat ressenyat al bloc Observatori Professional, allotjat a la pàgina del COBDC, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, en un article centrat en obres on els protagonistes exerceixen aquesta dedicació.

L'article es fa ressò de la sinopsi i la coberta de l'obra de Moneo, així com de la visió que l'autor té dels bibliotecaris, tal i com ens contava en una entrevista publicada en aquest mateix bloc de Premsa Onada.

"La mort, a l'ombra del bibliotecari" va presentar-se a La Setmana

Màrius Moneo va presentar la seua novel·la, "La mort, a l'ombra del bibliotecari", passat diumenge a La Setmana del Llibre en Català, a Barcelona.

Imatge: La Setmana.

"Fusta i fulla, tant pel xiprer com pel ganivet". L'Ara es fixa en la coberta de "La mort, a l'ombra del bibliotecari"

Sovint trobem ressenyes que aborden l'aspecte literari de les nostres obres. Tampoc és rar topetar-se amb altres que opten per enfocar-ho des de l'estudi de l'autor o del gènere. Però, el que sí ja no és tan comú és apropar-se a una obra mitjançant una ressenya de la seua coberta, que no deixa de ser una presentació del llibre i un element fonamental per a que el lector/a se senti atret i s'interesse pel de què va.

Això mateix és el que ha dut a terme Àlex Gutiérrez a les pàgines del diari Ara amb la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo. A l'article, titulat Fusta i fulla, tant pel xiprer com pel ganivet, i publicat dissabte en versió Premium, Gutiérrez desxifra els elements que s'amaguen a la coberta del llibre, dissenyada per Paül Peralta.

Intenta transmetre aquest clima minimalista però opressiu (...) finalment es van decidir per l'ermita i els xiprers, l'arbre que evoca la mort per excel·lència. I també per aquest ganivet ensangonat, també amb fusta i fulla, com els arbres que l'acompanyen, però molt més inquietant.

Tot seguit Gutiérrez, qui es va posar en contacte amb Onada Edicions per recabar informació de cara a l'article, apunta que "tot respira ruralitat", tot relacionant-lo amb un dels objectius de l'editorial: aprofundir en el coneixement dels nostres pobles.

Màrius Moneo va presentar "La mort, a l'ombra del bibliotecari" al Club de Lectura de Puig-reig

El Club de Lectura de la Biblioteca de Puig-reig (Berguedà) va poder conèixer de primera mà els misteris que envolten de sobte la vida de l'Artemi Boix, el tímid bibliotecari de Corbera, un poble menut i costerut. L'autor d'aquesta novel·la negra amb tocs d'humor, en Màrius Moneo, hi va acudir per parlar-ne de "La mort, a l'ombra del bibliotecari", una obra guardonada amb el Ciutat de Sagunt 2011.

Posteriorment, el bloc del Club de Lectura hi va penjar un grapat de fotografies de la trobada entre l'autor i els lectors i lectores de Puig-reig, que van poder conversar sobre l'obra.

  
Imatges del Club de Lectura de la Biblioteca de Puig-reig

"La mort, a l'ombra del bibliotecari", ressenyada al Regió 7

La novel·la de Màrius Moneo, recentment presentada a Sagunt, on hi ha guanyat el Premi de Narrativa dins del Certamen Literari d'aquesta ciutat, ha estat una de les novetats més destacades pel que fa al Sant Jordi berguedà. Amb "La mort, a l'ombra del bibliotecari", el de Berga ens proposa un relat que mescla la novel·la negre i alguns tocs d'humor, en un indret tan particular com el costerut poble de Corbera.

Precisament, com a novetat berguedana, ha estat comentada per un historiador d'aquest indret, Albert Rumbo i Soler, a les pàgines del Regio 7, el diari de la Catalunya Central. Anomena l'obra de Màrius Moneo com un llibre "amè, agradós, de verb fàcil i digerible, la qual cosa no vol pas dir mancat de qualitat literària". També hi apunta la combinació entre la capacitat per fer-hi (som)riure i, a l'hora, reflexionar-hi.

En aquesta obra, protagonitzada per un bibliotecari misantrop que ensopega casualment amb un crim en el qual s'acaba veient involucrat, el Màrius situa l'acció a la ciutat de Corbera, una població que malgrat ser imaginària tots els lectors poden identificar fàcilment. La mort, a l'ombra del bibliotecari és un llibre on no sobra ni falta cap mot, un llibre on totes i cadascuna de les paraules han estat posades per algun motiu o altre i amb alguna significació concreta, volguda i intencionada.

La ressenya sencera d'Albert Rumbo es pot llegir tot clicant ací.

Sagunt va acollir la presentació dels guanyadors dels Premis Literaris del 2011

Els autors que van guanyar els darrers Ciutat de Sagunt van presentar les seues obres al públic de la capital morvedrina, en un acte celebrat a la biblioteca Cronista Chabret. El certamen, un dels més prestigiosos de les lletres valencianes des de la seua posada en marxa al 1997 per part de Promoció del Valencià de Sagunt, va reunir a Màrius Moneo, guardonat en Narrativa, Joan Adell, en Poesia i Orland Verdú, en Teatre. Les tres obres estan a les llibreries des de passat novembre, on han tingut una bona rebuda per part dels lectors i les lectores.

Orland Verdú, Joan Adell, l'alcalde de Sagunt, Alfred Castelló, Màrius Moneo i l'edil Davinia Bono. Imatge del Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Sagunt.

"Tres estrelles Michelin" és el poemari amb el qual Joan Adell (Blanes, 1938) convencia el jurat del XIV Jaume Bru i Vidal, el més veterà de les tres seccions a concurs. Es tracta d'una reflexió al voltant del pas del temps i la nostàlgia.

Mentre, amb "La mort, a l'ombra del bibliotecari", Màrius Moneo (Berga, 1964) ens endinsa en Corbera, un poblet costerut on un crim posarà en complicacions al tímid bibliotecari de la vila. 

Finalment, el més novell dels Premis, el Pepe Alba de Teatre, va recaure en "Diàlegs de Dalt i de Baix", d'Orland Verdú (Petrer, 1982), una obra en quatre escenes on parells de personatges tractaran temes universals com l'amor o el destí.

Els assistents a l'acte van rebre com a obsequi un exemplar de les obres guardonades. A més a més, es va aprofitar des del consistori saguntí per recordar la importància del certamen, que en aquestos moments es troba a l'espera d'anunciar els guanyadors de l'edició del 2012. També s'hi va dedicar un instant a recordar Salvador Iborra, qui va endur-se el Bru i Vidal del 2009 amb "Els cossos oblidats".

Més informació i imatges de l'acte a la pàgina de l'Ajuntament de Sagunt.

Sagunt celebra demà l'acte de presentació de les obres guanyadores al 2011

Després d'haver-se ajornat en diverses ocasions, finalment, demà al vespre es presentaran els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2011, amb la presència dels tres guanyadors: Joan Adell en poesia per "Tres estrelles Michelin", Orland Verdú en teatre per "Diàlegs de Dalt i de Baix" i Màrius Moneo en narrativa per "La mort, a l'ombra del bibliotecari".

L'acte serà a la Biblioteca Pública Municipal de Sagunt, ubicada a la plaça del Cronista Chabret, a partir de les 20 hores. Des de l'organització es recorda, a més a més, que entre els assistents s'hi obsequiarà amb un exemplar de les obres presentades, dedicades pels autors, que tot i residir a Catalunya, hi acudiran a la capital del Camp de Morvedre.

Aquesta edició del 2011 es va resoldre fa gairebé un any, quan es va fer públic els noms dels guardonats. Uns mesos després, al novembre, van arribar a les prestatgeries aquestos tres volums. Just en eixe moment estava previst la presentació, però per diversos motius, l'esdeveniment s va haver d'ajornar uns mesos, fins la data de demà, de manera que es dona el cas que ha coincidit amb l'edició del 2012, la qual està en vies de resoldre els guanyadors.

Les tres obres

"Tres estrelles Michelin" és el poemari de Joan Adell. L'autor de Blanes parla sobre la nostàlgia i el pas del temps. Per la seua banda, Orland Verdú continua a Sagunt una sèrie de presentacions del "Diàlegs de Dalt i de Baix", després d'acudir a les Fires de València i Petrer, la seua localitat. Hi acudeix amb una dramatúrgia que explora temes universals a base de quatre diàlegs.

Finalment, amb "La mort, a l'ombra del bibliotecari", el berguedà Màrius Moneo proposa una novel·la de misteri, amb tocs d'humor, protagonitzada per l'Artemi Boix, un peculiar bibliotecari d'una vila no menys peculiar, Corbera.

Demà es presenta a Berga "La mort, a l'ombra del bibliotecari"

Aquest dimecres, el Casal d'Europa del Berguedà, a Berga acull la presentació de la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo. Serà a partir de les 8 del vespre i comptarà amb la interevenció de l'autor i d'Albert Rumbo, historiador i arxiver.

Aquest llibre, amb el qual l'autor berguedà va guanyar el Ciutat de Sagunt 2011, conta les aventures de l'Artemi Boix, el bibliotecari d'un poble menut, Corbera, que es veu immers en un crim que li canviarà la vida. Un títol, a més a més, que encara es pot votar a la Llança de Sant Jordi, la iniciativa d'Òmnium Cultural per triar el més destacat del darrer any.

El bibliotecari immers en una novel·la negra

Corbera, un poble a les faldes d’una muntanya. Un poble com qualsevol altre, amb veïns i veïnes que tafanegen i jutgen sense pietat. L’Artemi Boix es coneix molt bé aquest xicotet ecosistema: és el bibliotecari de la vila, que veurà com la seua insípida existència es desfà a partir d’un crim del qual n’és l’únic testimoni. I l’únic sospitós.

Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la de Màrius Moneo (Berga, 1964), “La mort, a l’ombra del bibliotecari”. Amb aquesta història, l’autor va captivar el jurat dels Premis Ciutat de Sagunt, lliurats passat mes d’abril. En la tradició del gènere negre, Moneo incorpora els ingredients clàssics (la vídua, la mare protectora, l’estada a la garjola...) amb punts d’humor. I és que l’Artemi és més aviat un antiheroi en tota regla, sovint un simple ninot en mà dels que l’envolten.

“La mort, a l’ombra del bibliotecari” agafa un posat que ens recorda a una pel·lícula, amb una lectura àgil i amena que continua en el bon moment pel qual hi passa la novel·la negra en la literatura en català. Set mesos després de rebre el premi a la capital morvedrina, la història arriba a les llibreries de la mà d’Onada, sent una de les apostes de l’editorial benicarlanda de cara al 2012.

El quart premi, el quart llibre

Les peripècies de l’Artemi Boix suposen la quarta publicació de Màrius Moneo, professor de secundària al Berguedà. La seua carrera es va encetar el 2004 amb “L’educació del bon lladre”, obra guanyadora del Premi d’Humor i Sàtira Jaume Maspons. Els seus següents reconeixements arriben des del País Valencià: primer el Ciutat de Gandia de Teatre i després el Carmesina de Narrativa Infantil, tots dos al 2010 i que donarien peu a “El nèguit de Màrsies” i “Un pirata tocat del cacau”. Una ratxa que ha proseguit enguany amb el Ciutat de Sagunt.

"Podem mantenir-nos impassibles davant d’un fet tràgic que passa a davant nostre?". Entrevista a Màrius Moneo, autor de "La mort, a l'ombra..."

Parlem amb Màrius Moneo, qui presentarà en breu la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari", una història que mescla misteri i humor i amb la qual ha guanyat el Ciutat de Sagunt d'aquest 2011.

Per què caldria llegir La mort, a l’ombra del bibliotecari?

Primer de tot per fer-nos càrrec que, com a persones immerses en la rutina de la vida diària, un acte gratuït o un fet banal ens poden conduir a situacions extremes i a un canvi de vida radical; després, per veure que l’amor és una força imparable, que tant és capaç de somoure una muntanya com un individu de caràcter monolític; i, finalment, per acompanyar el protagonista en l’intent de resoldre un enigma sobre una mort, que el portarà a descobrir veritats incòmodes sobre la seva pròpia existència.

Com el protagonista, tots som perfectament capaços de viure còmodament al marge de les desgràcies que passen al món; ara bé... Podem mantenir-nos impassibles davant d’un fet tràgic que passa a davant nostre?

D’on sorgeix la idea de confeccionar una novel·la negra?

La novel·la va començar com una mena de disputa del protagonista amb la natura, partint de la lectura d’un diàleg sobre estètica d’Oscar Wilde que es diu La decadència de la mentida. D’aquí en va sortir el caràcter d’Artemi Boix. Després s’hi va afegir un altre tema: la passió que es va desvetllar fa uns quants anys al nostre país, al voltant de corrents espirituals com el catarisme i d’ordes religiosos com els templers - segurament pel fet que van ser declarats herètics, perseguits i exterminats.

És curiós de veure fins on pot portar la fascinació per un tema d’aquestes característiques. Hi ha persones propenses a deixar-se arrossegar per qüestions semblants, i també d’altres de perfectament disposades a aprofitar-se d’aquella mateixa propensió per treure’n un benefici personal. L’argument de novel·la negra comença en aquest punt. Resulta paradoxal, també, de veure com els pobles que van exterminar els seguidors d’aquells corrents ara els exploten com a reclam turístic.

Un dels elements més peculiars és la professió del protagonista, l’Artemi Boix. Quina va ser la raó de triar un bibliotecari?

La professió del protagonista és un altre pilar de la novel·la. Com a professió és molt interessant. Penso que els bibliotecaris que ho són per vocació (com els bons mestres i metges) són gent especial. D’alguna manera pateixen perquè han de fer proselitisme, han de salvar les masses de la ignorància, han d’aconseguir que el món entri a la biblioteca i n’experimenti els efectes beneficiosos.

Saben que són els guardians d’un tresor que, ben utilitzat, pot il·luminar una vida. Ara bé, la distància entre la vida i els llibres, a vegades, és enganyosa i difícil de recórrer. El fet de contenir molts relats sobre crims i moltes històries romàntiques no converteix les biblioteques en llocs especialment aptes perquè s’hi produeixin aquest tipus de fets. A banda d’això el protagonista, d’entrada, és una mena de Bartleby que es veu obligat a moure fitxa.

Corbera, el poble on té lloc el relat, juga un paper força important en la història. Com és que va pensar en un lloc d’aquestes característiques?

De Corberes n’hi ha moltes, des dels Pirineus fins a la comarca més meridional del país. Són petites ciutats com la meva, que reposen a la falda d’una muntanya que les protegeix dels vents i de les amenaces de l’exterior, però que també les aïlla. El terreny abrupte i els carrers estrets porten la gent a tenir un caràcter esquerp. La gent es vigilen, es controlen els uns als altres, s’imiten, s’estimen amb una mena de gelosia i per aquest mateix motiu, sovint, es fan mal. És el marc ideal per a una història com aquesta. Després hi ha el tema de la muntanya, que té sempre un component sagrat.

El llibre va guanyar el Premi de novel·la “Ciutat de Sagunt”. Confia en una acollida dels lectors i lectores tan positiva com dels crítics?

El desig que m’anima a l’hora d’escriure és intentar de fer gaudir, rumiar i somriure els lectors i també fer-los encuriosir una mica. Si amb aquests ingredients n’hi ha prou per seduir-los una estona, em sentiré molt feliç.