L'obra de Manel Joan i Arinyó a les seues "Homílies"

Les "Homílies d'Arinyó" és el bloc estrenat fa unes setmanes per Manel Joan i Arinyó, un espai carregat com ell mateix apunta de "sermons profètics, exaltats i llunàtics": especialment articles i fragments de la seua obra literària, marcats pel particular i característic estil de l'escriptor de Cullera.

En les últimes entrades d'aquestos "sermons", Arinyó ha penjat parts d'alguns dels llibres que ha publicat amb Onada. Així doncs, de "Cubaneta meua", escrita junt Xesco Guillem, podem fer un tast del capítol 28:

Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.

Continua tot clicant ací.

D'una altra narrativa, "Fem un trio. El fascinant món de la ploma", hi podem gaudir del pròleg i el primer capítol.

Maleïda primera frase! Qui m’ho havia de dir! Amb trenta llibres publicats i dos o tres d’inèdits, fa més d’un mes que els nervis em devoren perquè no se m’ocorre la frase per trencar el gel i començar amb bon peu aquest original. Si açò ho llegeix un escriptor –coses més rares passen-, sabrà de seguida a què em referisc. La resta de mortals també deu haver sentit parlar del tema: la primera frase, el primer paràgraf, el to que agafa l’obra des del començament i que t’empeny a tirar-la endavant d’una manera i no d’una altra.

Continua tot clicant ací.

I a hores d'ara, el darrer a incorporar-se també ha estat el darrer llibre que Manel Joan i Arinyó ha publicat amb Onada, "Versos blancs", una antologia de la seua obra poètica, que abasta composicions com aquest L'amant:

Vingué l’amor i tenia els teus ulls,

aquests ulls teus que em miren amb desig

irreverent. A noces em convides?

Si, confident del misteri, només

t’he parlat amb el silenci, amant

pur aterrit davant la lenta cursa

dels estels, és perquè, summa delícia,

el nostre amor, ¿em sents?, de tan intens

ja no te’l puc ni confessar, Amor.

Continua tot clicant ací.

Manel Joan i Arinyó mostra els interiors de la professió literària a Alacant

L'escriptor de Cullera ha presentat a Alacant la seua obra "El fascinant món de la ploma", que es composa de dues parts: "Fem un trio" (Premi Ciutat de Sagunt 2009) i "L'atzucac del perdedor" (Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant 2010). En ambdues, Arinyó ens posa en la pell d'un escriptor qualsevol, immers en els budells de les lletres catalanes, farcides de personatges ben coneguts. L'acte va estar presentat per Joan Rovira, d'Acció Cultural del País Valencià, i es va celebrar a l'FNAC de la capital alacantina.

¿Algú ha dit que la vida d’un escriptor novell està exempta d’emocions fortes? El cas és que els primers anys de Manel Joan i Arinyó al món de la ploma no van ser precisament allò que se’n diu “avorrits”. A les seues presentacions eròtiques s’aplegaven des de pertorbats de tota mena fins a deesses de bellesa que li feien proposicions deshonestes.

La nota sencera de la presentació la podeu llegir tot clicant ací.

"Arinyó fa un trio a la sala de premsa del Mucbe (amb Fuster i l'Estellés)"

L'Associació Estellesiana Rodonors Invictes de Benicarló ha organitzat, per al dissabte 22 d'octubre, una jornada poètica amb l'escriptor Manel Joan i Arinyó, autor d'algunes novel·les d'Onada com ara "Fem un trio", "Cubaneta meua" o "L'atzucac del perdedor".

Una activitat de caire líric i irreverent, com bé es pot apreciar al cartell realitzat per Rodonors Invictes.

Vídeopresentacions: Manel Joan i Arinyó

Tres llibres en una sola presentació. L'escriptor Manel Joan i Arinyó, ens fa cinc cèntims sobre les seues obres "Cubaneta meua", "Fem un trio" i "L'atzucac del perdedor", que comparteixen amb el vídeo la personalitat de l'autor de Cullera.

Manel Joan i Arinyó a les Tertúlies de Ca Fuster

L'escriptor de Cullera, Manel Joan i Arinyó, va parlar a Sueca de dues de les seues obres, "Fem un trio" i "L'atzucac del perdedor", en un acte presentat per Joan Baldoví. En aquest vídeo de Sueca Televisió, d'al voltant una hora de durada, Arinyó explica com va gestar aquestes dues novel·les, les quals tracten sobre el món dels que es guanyen la vida escrivint.

Ressenya de "Fem un trio" per Salvador Vendrell

Una nota de premsa em fa saber que Manel Joan Arinyó ha guanyat el quinzé premi Enric Valor de Novel·la amb l’obra L’atzucac del perdedor. Com ja va entrant en edat, Arinyó sembla que comença a sentir-se nostàlgic i té necessitat d’escriure les memòries. El relat conta les seues aventures com autor des del 1988 fins al 2008. Com que el llibre promet, perquè està ple d’anècdotes sucoses d’altres escriptors i d’ell mateix, l’espere amb impaciència. El que no sabia, però, és que aquest llibre tenia una primera part: Fem un trio. El fascinant món de la ploma, que també va guanyar un premi, en aquest cas el de narrativa de la Ciutat de Sagunt i que ara ha vist la llum (Onada Edicions).

Manel és molt amable i me’l porta a la faena. El llig en una vesprada gaudint, sobretot, de les vivències compartides amb altres escriptors de la nostra literatura. M’agrada la perspectiva, el punt de vista de l’escriptor que és diu el més alt del que ell anomena la gloriosa Generació del Metre seixanta. Ja sabeu: Baulenas, Cucarella, Torrent, Hernández Chulvi, Vicent Borràs... Jo, que també sóc baixet no me’n vull riure, perquè com diu Arinyó el món no es veu igual des d’un metre i mig que des de més amunt. Malgrat la seua poca alçada

Arinyó conta que el 3 de gener de 1980 va complir la tasca que li havien encomanat de fer de guardaespatles de Joan Fuster. A Cullera s’inaugurava la llibreria Tres en ratlla i Fuster havia d’assistir-hi. Els encarregats d’anar-lo a buscar van ser Joan Bolufer, que conduïa, i Joan Arinyó, que actuava de segurata. Sembla que el mantenidor, amb un discurs marxista-leninista-estalinista, va proclamar gairebé —ai! Rus— la III República. En tornar a Sueca, Fuster s’estava pixant, però Arinyó es va oposar a parar perquè estava segur que un cotxe els seguia. La mania persecutòria no impedí que arribaren a Sueca sense rastre dels perseguidors. Per guanyar temps, Fuster, que no es podia aguantar, va obrir la porta del cotxe abans que s’aturara. I quan parà de tot, baixà ràpidament. Arinyó, no volia quedar-se ressagat i intentà baixar també, però es va dur una portada en tot el nas. Va haver de recórrer a urgències, però no va poder evitar de gaudir per a la posteritat d’una “nàpia acarxofada i més torta que un ganxo”.

(LEVANTE 24 d'abril de 2010)

Voro Vendrell

http://columnadepaper.blogspot.com/2010/04/fem-un-trio.html