Les narratives del Camp de Tarragona d'Onada, a un article de Núvol

Una ullada a la narrativa del Camp de Tarragona en el darrer anys. Aquest és el propòsit de l'article "Formes i maneres d’explicar-se des de la perifèria" que ha publicat Joan Cavallé al digital Núvol. En ell, el dramaturg realitza una sèrie d'apunts sobre la producció d'aquest gènere que ha eixit des "l'àmbit semiadministratiu que anomenem el Camp de Tarragona i que inclou, a més del Camp estricte, les comarques limítrofes del Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès".

En l'article, Onada hi té una destacada presència, gràcies a "l'aposta per autors del Camp de Tarragona" que es ve donant des de fa uns anys sobretot dins del projecte de Literatura Km 0 d'Onada Educació, la vessant d'obres per a centres educatius, i en la qual s'encabeixen una desena de títols provinents d'aquestes contrades. La ressenya s'hi fixa en els tres darrers, tots ells publicats a la col·lecció Maremàgnum, de caire juvenil, tot i que, "malgrat aquesta marca d’edat, es poden llegir com a obres per a tots els públics", segons Cavallé.

En concret, s'hi fixa en "Que s'acabin les vacances, si us plau!" de Noemi Bagés, "una frenètica novel·la d’aventures que penetra amb encert en la mentalitat i el tarannà dels adolescents de sempre", i en "Cafè Berlevag" de Mònica Batet, la qual "ens atrau amb una melodia, com si es tractés d’una flautista encantadora de ratolins, i ens arrossega per tres històries que són en realitat una mateixa història, sobre la persistència del record, sobre el dolor de l’amor, però també sobre el poder de la vida. Una novel·la en clau amb un estil molt madur". La tercera és una novetat d'aquesta primavera: "El secret de les terres roges" de Lurdes Malgrat, "una distòpia que permeta l'autora alhora desdoblar la realitat en dues visions paral·leles que es retroalimenten, amb un eficaç domini del temps narratiu".

A banda, també deixa un esment per a "El retorn de l'Àngela", la nova novel·la de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, "un acurat exercici sobre la memòria personal". Amorós forma part del conjunt d'escriptors tarragonins "que van iniciar la seva producció narrativa a començaments dels vuitanta i que, amb itineraris personals ben diversos, avui encara es mantenen actius", juntament Olga Xirinacs o Margarida Aritzeta, autora de "Cita a la Paret de Gel". A l'article també hi apareixen citats Àngel-O. Brunet ("Dirk, dixit!") i Jordi Tiñena ("Un dia en la vida d'Ishak Butmic") com a representants de la novel·la negra tarragonina.

Podeu llegir l'article sencer de Joan Cavallé tot clicant ací.

"El retorn de l'Àngela", recomanat al Reusdigital.cat

La novel·la de Maria Lluïsa Amorós continua d'actualitat després del reeixit Sant Jordi que va col·locar "El retorn de l'Àngela" com el títol local més venut a Reus. En aquest cas, ha estat el diari Reusdigital.cat qui ha recomanat aquesta narrativa als seus lectors.

Com exposa la ressenya que acompanya l'article, "El retorn de l'Àngela" és la "història d'un exili sentimental i el xoc que provoca el retorn a una ciutat, Reus, amb molt pocs punts de referència respecte als records viscuts", protagonitzada per una dona que reviu la seua infantesa i adolescència després de quatre dècades a l'estranger, on va marxar per amor. La nostàlgia farà que desitge retrobar-se amb les velles amigues, dones madures que encara han d'afrontar nous reptes vitals.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Maria Lluïsa Amorós, entrevistada al programa Pàgina Zero de COPE Tarragona

Pàgina Zero és l'espai literari dels matinals de l'emissora COPE Tarragona, i en el seu darrer programa s'han fixat en "El retorn de l'Àngela", el llibre local més venut a Reus en el passat Sant Jordi. D'aquesta manera, han entrevistat l'autora Maria Lluïsa Amorós per conversar al voltant de les històries de les quatre amigues que protagonitzen aquesta novel·la, quatre dones que en la maduresa de la vida trobaran sorpreses, descobriments i nous reptes per davant.

Podeu escoltar l'entrevista a continuació, al reproductor del canal Ivoox d'Onada.

"El retorn de l'Àngela" de Maria Lluïsa Amorós, el llibre local més venut a Reus per Sant Jordi

Éxit rotund de "El retorn de l'Àngela" a Reus. Com informa Enrique Canovaca per al diari Reusdigital.cat, la novel·la de Maria Lluïsa Amorós ha estat la preferida entre els autors i autores locals de la capital del Baix Camp. La dada prové de dues de les llibreries emblemàtiques de la ciutat, Galatea i Gaudí, qui han coincidit a destacar el "recorregut vital per una reusenca que després d'anys a l'estranger torna a casa i descobreix un secret familiar", en paraules de l'article.

Les obres d'Onada, també destacades a les Terres de l'Ebre

L'article publicat a Reusdigital.cat també s'hi fixa en com hi va anar el Sant Jordi ebrenc en clau territorial, i apunta, tot seguint la informació facilitada per La 2 de Viladrich, dues novetats d'Onada entre els més venuts: "El gripau Estanislau ...i altres poemes" de Montse Boldú i Clara Codina, i "La vida darrere de l'aparador" de Jesús M. Tibau.

 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"El retorn de l'Àngela" i "El secret de les terres roges", presents a la llista de novetats del Camp del diari Ara

Com és habitual per aquestes dates pròximes a Sant Jordi, molts mitjans de comunicació de proximitat fan les seues recomanacions sobre els autors i autores del territori que presenten novetat literària. És el cas de la secció del Camp de Tarragona del diari Ara, qui ha publicat una llista amb quinze propostes provinents d'aquestes comarques, i de les quals dues són algunes de les apostes d'Onada per aquesta primavera.

En concret, l'article de l'Ara obre amb "El retorn de l'Àngela", que també és el retorn de la reusenca Maria Lluïsa Amorós a la novel·la després de "La força d'Aglaia", apareguda l'any passat. Parla de les històries entrecreuades de quatre amigues que en la seua maduresa veuen com la vida encara els reserva sorpreses, misteris i reptes.

I si aquest llibre va dirigit al públic adult, l'altra proposta de la llista ho fa al juvenil. Es tracta de "El secret de les terres roges" de Lurdes Malgrat, l'última incorporació al catàleg del projecte educatiu Literatura Km 0 al Camp de Tarragona. Com apunta la ressenya de l'Ara, "La directora de l’Escola de Lletres de Tarragona ens trasllada a un món futur on la Jana, el Raül i el Tom, tres amics que habiten en diferents llocs del planeta, es relacionen a través de la pantalla d’un joc."

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"El retorn de l'Àngela" de Maria Lluïsa Amorós es va presentar a Reus

La Biblioteca Xavier Amorós de Reus es va omplir, passat dimarts 28, per a la presentació de la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós. Un any després de la reeixida "La força d'Aglaia", l'autora reusenca proposa aquesta primavera "El retorn de l'Àngela", la història de quatre amigues que, en la maduresa, descobreixen que la seua vida encara els reserva sorpreses del tot inesperades. Per a l'acte, Amorós va comptar amb la participació de Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure.

 

 

 

"La mirada nostàlgica al passat". Reusdigital.cat entrevista Maria Lluïsa Amorós, autora de "El retorn de l'Àngela"

Amb la vista posada a la pròxima estrena de la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, "El retorn de l'Àngela", el diari digital Reusdigital.cat ha publicat una entrevista a l'escriptora, un dels noms propis de la literatura de les comarques del Camp des de fa tres dècades, amb una prolífica bibliografia en literatura juvenil i novel·la per a adults. És en aquest darrer gènere en el que s'inscriu "El retorn de l'Àngela", que aplega tan sols un any després de la reeixida "La força d'Aglaia".

En la conversa amb el periodista Marc Busquets, Amorós destaca "la mirada nostàlgica al passat amb un punt de tristesa" que posa sobre la ciutat de Reus, una de les puntes del triangle amb Girona i Suïssa, indrets ben coneguts per l'escriptora. Tal com exposa, el desencadenant és la tornada de la protagonista, l'Àngela, al seu Reus natal, més de quaranta anys després de la seua marxa. La vella casa familiar li desperta els vells records i l'impuls de retrobar-se amb les amigues d'infantesa i adolescència.

En l'entrevista, Amorós explica com aquesta vinguda a Reus serveix per posar de manifest els canvis patits en la capital del Baix Camp: "Més enllà d'aquesta mirada nostàlgica del passat, més enllà del fet que ella recordi la seva infància a la ciutat, a la novel·la també s'hi planteja que potser algunes coses no s'han fet bé. Passeges pel carrer i et trobes que els elements que anys enrere havien estat populars han estat destruïts. Parlo d'edificis sencers, façanes, fins i tot rètols. Passen els anys i tens a la memòria tot el patrimoni que s'ha perdut i te n'adones que algunes façanes de Reus, posem per cas, s'haurien pogut conservar millor."

Un altre dels punts que toca el "El retorn de l'Àngela" és l'amistat. Com dècades després de prendre camins separats, les quatre amigues s'ajunten al vell jardí familiar: "he volgut parlar de l'amistat que es forja quan som petits, que jo crec que pot durar per sempre i que segons com és més forta i més bonica que no pas en altres èpoques de la vida", aclareix l'escriptora.

Tinc la sort de tenir memòria fotogràfica, i això em serveix per poder reflectir escenes i coses que sí que he vist i viscut. En tot cas, això sí, quan he usat elements personals per a les meves novel·les ha estat més aviat de manera puntual. Escriure d'un mateix, al capdavall, no em resulta interessant.

Podeu llegir l'entrevista sencera de Reusdigital.cat tot clicant ací.

"El retorn de l'Àngela" es presenta aquest dimarts 28 a Reus

Reus i Girona són les dues ciutats on transcorre la major part de la trama de "El retorn de l'Àngela", i serà la capital del Baix Camp l'escenari de l'estrena d'aquesta nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós. Serà el dimarts 28 de març, a partir de les 19.30 hores, a la Biblioteca Central Xavier Amorós, i comptarà amb la participació del director del Teatre Liure, Lluís Pasqual.

Unes pinzellades per conèixer "El retorn de l'Àngela", el nou llibre de Maria Lluïsa Amorós

"El retorn de l'Àngela" és també el retorn de Maria Lluïsa Amorós a la novel·la d'adults, un any després de "La força d'Aglaia". L'autora reusenca ens porta ara la història de quatre amigues, l'Àngela, la Sofia, l'Eugènia i la Roser, qui en la maduresa de les seues vides, encara resten obertes a descobriments, secrets i vivències que els canviaran i els ajudarà a conèixer-se elles mateixes.

Es presentarà el pròxim dimarts el 28 de març de 2017 a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, i per descobrir un poc més sobre "El retorn de l'Àngela", Maria Lluïsa Amorós ens ha fet unes pinzellades de la novel·la.

D’on sorgeix la idea de la novel·la. 

Volia parlar d’un personatge que ha marxat del lloc on va viure la infantesa i la joventut i que en torna, només per uns dies, per vendre la casa del pares; això trasbalsarà la seva quotidianitat. L’Àngela no reconeixerà la seva ciutat; ja no se la pot sentir seva, perquè ja no existeix la que guardava a la memòria, han desaparegut les botigues, les cares conegudes i alguns edificis que configuraven la personalitat dels seus carrers. La barreja d’enyorament no conscient, de la força dels records que es precipiten i el fet d’encarar-se a l’enigma d’una fotografia amagada al soterrani, inicia la trama de la novel·la. 

Per a mi sempre és important l’espai on es desenvolupa l’acció i la vida íntima dels personatges, allà on es guarden els records, les enveges, els fracassos, els èxits, les debilitats i la fortalesa. Al llarg de la meva trajectòria literària, a les novel·les, els llocs han estat diversos: França, Suïssa, Praga, Bòsnia, Irlanda, etc. Reus, la meva ciutat, ha estat un punt significatiu, fins i tot de partida, en moltes de les meves històries. A "El retorn de l’Àngela", aquest espai, encara té més relleu. Però la novel·la no només transcorre a Reus, sinó també a Girona, i, puntualment, en altres indrets. 

Quines han estat les influències (literàries, personals, etc.) 

El món de la ficció sempre es barreja amb el de la realitat. La imaginació pot tenir un substrat de realitat poc transformada, sempre des del punt de vista d’un personatge que, com que és de ficció, amb identitat pròpia, pot permetre’s donar la seva percepció. 

Les meves influències són l’observació del que m’envolta, els llocs i les històries escoltades o viscudes que es guarden en la memòria; però com a escriptora pots enriquir, transformar, capgirar i crear fins que els protagonistes tenen vida pròpia, nascuts d’aquesta transformació durant l’etapa creativa de l’autora. 

Per què cal llegir-la. 

A molts ens agrada conèixer l’interior de les persones, els seus secrets no contats, les sensacions davant d’un fet, la narració, el relat, la vida dels personatges amb les situacions enigmàtiques i humanes que els converteix en éssers reals, que pateixen, que gaudeixen, que estimen, que odien, que, en definitiva, viuen. 

"El retorn de l’Àngela" és una novel·la de sentiments, del descobriment d’uns orígens amagats d’algú proper a la protagonista; dels records de la infantesa que havia oblidat completament en mig d’una societat que esdevé desconeguda per a l’Àngela, després de quaranta anys. Aquella casa i el retrobament amb les seves amigues, li desvetllaran un interès per a comprendre el seu propi passat i les seves vides desconegudes, ja que el temps ha configurat el destí de cada una d’elles, amb les renúncies, les il·lusions, les descobertes, els fracassos de l’Àngela, la Sofia, l’Eugènia, la Roser, i també de la Nuri o la Ramona. 

Els lectors es poden sentir identificats amb qualsevol d’elles, endinsant-se en les percepcions d’aquests personatges, en les seves actituds -de vegades misterioses-, en les seves angoixes, en els seus somnis, en les seves pors, les seves inseguretats. 

Una novel·la de dones, també, des de la percepció dels homes.

“El retorn de l’Àngela”: la força del record i l’enyorament

L’escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós estrena una de les apostes narratives per aquest Sant Jordi, publicada per Onada Edicions. “El retorn de l’Àngela” són les històries, les actituds, les angoixes, els somnis i les pors de quatre amigues retrobades en la tardor de la vida.

Quaranta anys després, l’Àngela torna a Reus, la seva ciutat. La mort dels pares ha trencat el penúltim lligam que la unia amb els carrers pels quals va passar la infantesa i la joventut, fins que l’amor se la va endur a Suïssa. Només li queda vendre’s el vell xalet familiar, però la casa li descobrirà un secret que li farà replantejar-se qui és ella. Reus, a més a més, també li farà recordar les seues amigues d’adolescència: la Sofia, una mestra que ara hi viu a Girona; l’Eugènia, abandonada pel seu marit; i la Roser, una advocada qui acaba d’enviudar. El retrobament de la colla les farà adonar-se’n de com han canviat, i a la vegada, com confien en gaudir de l’experiència de la maduresa.

“El retorn de l’Àngela” (Onada Edicions) és el nou llibre de l’autora reusenca Maria Lluïsa Amorós, qui l’ha definida com “una novel·la de sentiments” i en la qual de nou tracta de la reivindicació de personatges femenins que busquen la seva pròpia identitat, després de mitja vida “de renúncies, d’il·lusions, de descobertes i de fracassos”. Reus i Girona són els principals escenaris que configuren i formen part de la pròpia història d’Àngela i les seves amigues: “per a mi sempre és important l’espai on es desenvolupa l’acció i la vida íntima dels personatges, allà on es guarden els records, les enveges, els fracassos, els èxits, les debilitats i la fortalesa”, hi apunta Maria Lluïsa Amorós.

L’autora reconeix que s’ha basat en “són l’observació del que m’envolta, els llocs i les històries escoltades o viscudes que es guarden en la memòria” i que ella, en qualitat d’escriptora, “ha enriquit, transformat, capgirat i creat fins que els protagonistes tenen vida pròpia, nascuts d’aquesta transformació durant l’etapa creativa”. Al remat, i més enllà de la misteriosa troballa que obre “El retorn de l’Àngela”, estem davant d’un viatge a l’interior de les persones i als seus secrets més íntims.

Amb més de tres dècades de carrera literària, Maria Lluïsa Amorós (Reus, 1954) compta amb una extensa obra publicada, sobretot en el gènere de la novel·la juvenil i la novel·la per a adults, amb títols com “Poppis i Isolda” (premi Vaixell de Vapor), “El misteri de la capsa magnètica” o “La força d’Aglaia”. És Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, i és catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, tot exercint a l’Institut Gaudí de Reus fins la seva jubilació. Actualment, hi resideix a Girona.

Preparant novetats: "El retorn de l'Àngela" de Maria Lluïsa Amorós

L’Àngela torna a la seva ciutat perquè ha de vendre la casa dels pares. Fa quaranta-dos anys que va marxar de Reus. Quan hi arriba i hi pren contacte, li sembla que no pot reconèixer els carrers i les places dels anys seixanta i setanta, que havien estat seves i que reviurà des de la seva memòria. El retrobament amb la casa i el jardí la connectarà amb un passat que semblava oblidat. 

A partir d’una arrauxada decisió, descobrirà un possible secret familiar; això farà que vulgui conèixer més, i allarga la seva estada a Reus. El contacte amb el seu jardí i l’intent per saber la veritat sobre el passat de la mare ocasionaran un trasbals en la seva vida metòdica. L’Àngela viu intensament aquells dies a Reus, amb l’enfrontament d’una realitat: la seva ciutat, la de la infantesa i l’adolescència, ja no existeix. 

Per això els anys joves aniran ressorgint amb força, i li provocaran la necessitat d’estar amb les amigues que no ha tornat a veure mai més, sobretot la Sofia, que viu a Girona. El jardí de la casa esdevindrà el motiu de retrobament de les quatre amigues. Quaranta anys d’absència les ha canviat, han esdevingut unes desconegudes, com també la seva ciutat, i l’Àngela intentarà comprendre què ha passat i qui són ara. 

Maria Lluïsa Amorós (Reus, 1954). Viu a Girona. Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, és catedràtica de Llengua Catalana i Literatura. Ha treballat a l’Institut Gaudí de Reus des del curs 1978-1979 fins a la seva jubilació. L’any 1986 publica la seva primera novel·la juvenil, Poppis i Isolda, amb la qual s’inicia com a autora de narrativa infantil i juvenil. Ha estat guardonada amb un premi Vaixell de Vapor i traduïda al castellà. Ha publicat, entre altres, "El misteri dels Farrioles", "Aquella tardor amb Leprechaun", "Dietari secret", "Jardí abandonat", "D’on véns, Jan?", "Una setmana de Pasqua", "Me’n torno al carrer Kieran" i "El misteri de la capsa magnètica". També s’ha dedicat a la novel·la per a adults: "Els til·lers de Mostar" (1996), "Vora el llac" (1999), "Un glop de calvados" (2003), "La força d’Aglaia" (2016), en aquesta mateixa col·lecció, i "El retorn de l’Àngela" (2017).