Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes d'abril.
FICCIÓ
1.
Papa, no vull que et tanquin a la presó. Una de les novetats destacades d'aquesta primavera és l'obra de debut de
Robert García Pano; es tracta d'un llibre ben cuidat, en el que la poesia visual, combinació de textos i de fotografies, parlen de sentiments i especialment de l'amor, amb la influència dels fets de l'1 d'Octubre. Amb tot s'edifica una obra singular que no deixa ningú indiferent i que s'estrenarà a principis de maig a Alcanar.
2.
Berenar sota les moreres. Ja és habitual que arribat Sant Jordi, l'escriptora
Maria Lluïsa Amorós presenta una nova novel·la, i com també és ja habitual, aquesta siga un dels éxits de la Diada literària, especialment a Reus, la seua ciutat natal. Enguany, Amorós ens porta les vivències de quatre amigues, les quals, arribades a la seixantena, reflexionen sobre la seua vida, sobre el que volien ser quan eren joves i en el que els resta per viure. És una narrativa de personatges profunds, que atrapa el lector des del primer capítol.
3.
Quimera. En Yubley és un jove que es troba de sobte en una ciutat desconeguda. No s'ha refet del primer impacte quan algú l'acusa de lladre i emprèn una fugida, en la qual l'ajudarà una misteriosa xica de cabells de foc. És el punt de partida de la nova novel·la juvenil de
Margarida Aritzeta, un dels grans noms propis de la literatura catalana contemporània. En aquest llibre l'autora de Valls s'endinsa en el terreny de la ciència-ficció i de l'aventura.
4.
Filferrada, la platja de les cigonyes negres. La novel·la guanyadora del darrer Premi Vila d'Almassora ens porta cap la Barcelona dels darrers mesos de la Guerra Civil. Allà s'hi refugien un grup de valencians, els quals han d'emprendre una nova fugida, cap el nord, cap l'exili, evitant les bombes franquistes. D'aquesta manera,
Rosa Miró ha literaturitzat l'episodi de La Retirada, el dramàtic camí de milers de persones cap la frontera francesa en un llibre intens i colpidor.
5.
Sí, podem? Fa uns anys
Marc Pallarès guanyava el Premi Ciutat de Palma amb una novel·la que recordava l'esclat del 15-M i de les Primaveres: personatges implicats que volien canviar el món, però que eren incapaços de canviar les seues pròpies vides. La proposta va comptar també amb el favor del públic i, a més a més, va ser lectura prescriptiva a les aules, de manera que la segona edició, publicada fa any i mig, ja es va enquadrar en la col·lecció Maremàgnum.
NO FICCIÓ
1.
Joan Fuster per a joves. L'herència intel·lectual de Joan Fuster és inabastable: una ingent quantitat de textos publicats en assajos, llibres literaris, articles de premsa, conferències i discursos... Per tal que els nous lectors i lectores puguen accedir a aquest univers, proposta com aquesta antologia serveixen de pòrtic. L'escriptor
Salvador Vendrell ha fet una tria de textos breus però plenament vigents, que mostren el de Sueca en la seua vessant assagística, on el vegem punyent i irònic, però també escèptic i dubitatiu.
2.
Maquis i masovers. Va ser un dels títols més reeixits de l'any passat i també ho està sent del present. L'historiador
Raül González Devís ha confeccionat un assaig de temàtica històrica en que toca un tema que, tot i el temps transcorregut, encara és palpable en els nostres pobles i comarques: la presència dels maquis de l'Agrupació Guerrillera de Levante y Aragón per les muntanyes valencianes, catalanes i aragoneses, i la seua complicada relació amb els habitants de les masies, objectiu també de les autoritats franquistes.
3.
El rebost de la llengua. Un any després de la seua estrena, aquesta curiosa proposta artístico-filològica ha captivat els lectors i lectores, fins el punt d'haver de llançar una segona edició. Tot parteix de l'ànim col·leccionista del professor
Joan-Josep Sancho, qui es dedica a recuperar velles dites i paraules. N'ha triat seixanta i les ha repartit entre escriptors per crear seixanta relats amb l'expressió com a protagonista. A més a més, el fotògraf
Àlex Espuny les ha convertides en imatge amb unes fotografies molt particulars.
4.
Benicarló, 1841-1965. Estem davant d'una obra enciclopèdica, dividida en tres volums, dedicada a la població de Benicarló, al Maestrat. L'autor,
Juan Luis Constante, ha escrit la historiografia més completa i exhaustiva disponible sobre la localitat, que parteix de l'any 1841, superada la Primera Guerra Carlista que va cremar el vell arxiu de la vila. Apareguda a finals de l'any 2012, ha esdevingut una obra de referència pel que fa a les monografies del nord valencià.
5.
La línia del Cinca a la guerra civil. Una altra obra relativa a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'un llibre escrit entre quatre autors
, David Tormo, Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer i Pere Rams, qui salven de l'oblit un episodi del conflicte: l'esforç de la Generalitat de Catalunya per fortificar el front d'Aragó. Va ser un projecte titànic que va comportar la construcció de búnquers, trinxeres, nius de metralladores o casamates en diversos sectors fins confeccionar una línia entre els Pirineus i els Ports de Tortosa.
Amb un títol ben cinematogràfic, l'escriptor de la Vall d'Albaida Pep Calero ha guanyat el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol amb "Hitchcock al sofà", un recull de relats breus influenciats pel cineasta anglès i algunes de les seues pel·lícules més conegudes. Tal com exposa el crític Manel Alonso en el Diari Gran del Sobiranisme, Calero "ens proposa un joc literari amb alguns dels títols més destacats de la
seua extensa filmografia, onze en concret, La finestra indiscreta,
Frenesí, Nàufrags…"
