Salvador Fontcuberta Lores (1909-1993) va ser un dels noms propis del Benicarló del segle XX. La seua fàbrica tèxtil va donar treball a centenars de benicarlandos i benicarlandes en els difícils anys de la posguerra. Però, qui era realment Salvador Fontcuberta? Ángel Rodríguez de Mier prova de respondre a eixa pregunta amb el seu nou llibre “Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial”, una completa biografia que es presentarà el proper dijous 20 de desembre, a les 20 hores, al Restaurant El Cortijo de Benicarló.
El llibre arriba després d’una extensa investigació, que ha dut diversos anys d'entrevistes i de documentació, tal i com detalla l’autor. A més, ha comptat amb el suport dels hereus de Salvador Fontcuberta, cosa que
li ha permés l'accés al seu arxiu i a diversos diaris personals de l'industrial. És una biografia de la persona, però també, com apunta el títol, ho és de la fàbrica que va dur el seu nom i a la qual hi va dedicar ingents esforços al llarg de la seua vida.
L'obra segueix un ordre cronològic, tot partint de l'arribada a Benicarló de la família Fontcuberta a finals del segle XIX. A partir d'ací, es va seguint la infància de Salvador Fontcuberta i la seua formació escolar i acadèmica, la relació amb qui seria sa dona, Ana Maria Esteller Sospedra i les seues amistats i inquietuds polítiques. També els seus primers passos en el món del tèxtil, a la fàbrica de Domingo Roig Marín, qui copsa la seua vàlua i l'ajudarà a muntar la seua pròpia factoria, abans de la Guerra Civil.
Als anys 40 i 50 serà quan Textiles Salvador Fontcuberta comença a crèixer i esdevé una companyia puntera en el seu sector, tot ocupant cada cop a més treballadors: en el seu auge, supera de llarg el miler de persones. Paños Bámbara és la seua marca estrella.
Diversos capítols es dediquen a la producció i als operaris. Així, s'exposa la maquinària, els diversos departaments o els proveïdors i els clients, i s'aprofundeix en la Mutualidad i el Economato. Un apartat recupera al detall el viatge que s'hi va organitzar per València, Madrid i Saragossa al 1952, amb la llista inclosa dels treballadors, treballadores i acompanyants que hi van participar a la curiosa excursió. Cal destacar també els elegants dissenys de les publicitats comercials, que hi apareixen als principals periòdics i revistes.
Mentre, en l'aspecte personal, contrasten els bons moments del seu viatge als Estats Units amb les penalitats de la presó, arran d'una topetada amb els maquis. D'aquestes dues vivències Salvador Fontcuberta va deixar constància en sengles dietaris, dels quals Ángel Rodríguez de Mier ha seleccionat i transcrit alguns fragments.
D'aquest període és la construcció de Villa Ana María, la seua llar als afores de Benicarló. A més a més, gràcies a la trentena d'entrevistats, l'autor ens dibuixa el caràcter i la personalitat del protagonista, amb descriptives anècdotes.
La història continua amb la crisi i la fallida de l'empresa, a la segona meitat dels anys 70, i la seua reconversió a la Societat Anònima Laboral de breu recorregut, ja amb Fontcuberta retirat. La intenció de l'obra, com apunta el seu autor, és posar llums a una figura cabdal del Benicarló contemporani. La biografia d'Ángel Rodríguez de Mier, que hi va treballar a la fàbrica, està feta des de l'estima i el respecte cap qui va aixecar un imperi industrial. Finalment i a mode d'apéndix, "Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial" incorpora un detallat estudi històric sobre la indústria tèxtil al Maestrat i els Ports, a cura d’Adolf Sanmartín.
La de Salvador Fontcuberta és la segona biografia d'Ángel Rodríguez de Mier, després de publicar l'any passat les memòries del mestre republicà de Càlig
José Vicente Borrás. Està publicat per l'editorial Onada, dins de la col·lecció
Conèixer Sèrie Maior.