Cases per jugar-hi. Amb cartolines, retalls de papers i molta imaginació; Els nens de segon no necessiten res més per jugar.



Moments de tardor als nostres jardins.





Amb els nens i les nenes de primer hem fet princeses, dracs i cavallers que es preparen per viure la llegenda de Sant Jordi dins de paisatges de papers retallats. Abans de començar l’aventura, ens preguntem quin equipatge podria portar cada personatge a la seva maleta:

La princesa: una corona, per si la perd, una muda de recanvi o un altre vestidet.

El cavaller: un llibre i una rosa, un recanvi de llança, casc i escut.

El drac: pel drac no li preparen res de res.

“Calder – Miró. Una experiència de respecte i amistat” és l’exposició que ens ofereix el Centre Cultural Caixa Terrassa. Seguint amb el fil del projecte Comenius, aquesta exposició ens retroba de nou amb l’amistat i complicitat entre Joan Miró i altres artistes descobrint així, com diuen els nens, que “pintar fa amics” .

Aquesta mostra ens acosta a l’obra dels dos artistes a través d’una mirada molt íntima i propera. El fotògraf i comissari de l’exposició Alfredo Melgar recull fotografies inèdites de la vida dels dos artistes així com diferents treballs sobre paper.
http://www.fundacioct.es/

Sortir a dibuixar l’aire lliure es converteix en una estona bonica i tranquil•la. Sovint mantenim converses i, de vegades, més profundes del que us podeu imaginar.

Mentre dibuixem els lliris africans del passadís de la cuina els pregunto si els jardins de l’escola sempre han estat com ara...les mateixes plantes, els mateixos noms..., i si els llocs guarden la seva història.

-“La història es invisible!”, contesta amb rapidesa una nena.

-“Però potser hi ha fotos...”

-…I també ho podem preguntar a la meva mare i al meu germà que van venir a aquesta escola i ho podem escriure en un paper!

Xerrant i dibuixant acabem la feina amb els deures pendents: com podrem fer visible la història dels nostres jardins.

Treballant Joan Miró, els nens de la classe de 2n han descobert que, com molts d'ells, de petit ja volia ser pintor i que els seus amics i la seva família sempre han estat molt importants per a ell. També han descobert que li agradava passejar i recollir tresors...com a nosaltres!!

RETRAT LITERARI


La lletra A té dos traços rectes i inclinats que, partint
del punt més alt de la lletra, es dirigeixen
als extrems de la base; un petit traç horitzontal
completa el dibuix d’aquest signe.

Joan Brossa
Passat Festes (1993-1995)


El poeta Joan Brossa fa el retrat d’una lletra. Fins ara, nosaltres havíem fet retrats dels companys amb pintures, llapis o retalls de paper. A partir d’aquesta idea del poeta, hem fet entre tots el retrat de la lletra C i després cadascú n’ha triat una per fer el seu poema i la seva il•lustració. Feliç Sant Jordi!

“Constel.lacions de noms” és el gran mural que hem fet els nens i les nenes de 2n C.I. dedicat a Joan Miró.

A ell li agradava molt imaginar el cel...Quan era petit tenia el sostre de la seva habitació pintat d'estrelles i diuen que aquestes el van acompanyar tota la vida.

A l’any 1940, fugint de la guerra, Joan Miró s’instal•la en el poblet normand de Varengeville…la contemplació del cel a la nit l’inspira la sèrie de composicions anomenada “Constel.lacions”.

Al taller tenim penjat el poster del quadre “Sistemes de xifrat i constel.lacions”, cada cop que el mirem anem descobrint tot el que ell va imaginar en el seu cel i, ara, tots plegats, hem pintat el nostre cel imaginat on cada constel.lació amaga el nostre nom.

Hem fet un “llibre d’artista” dedicat a Joan Miró i al seu taller que tant s’estimava. Ens hem imaginat que l’anavem a veure i... quina sorpresa!, quan vam entrar ens estava esperant molt content, amb ganes de xerrar i pintar una estona plegats. Alguns companys van coincidir amb el seu amic Pollock, altres amb el seu amic Lluís Sert que és qui li va fer el taller i altres amb la seva dona Pilar. Mireu que bé ens ho vam pasar!

El llibre d’artista pren com a punt de partida el llibre tradicional per posar en marxa la imaginació en la seva creació i compleix una de les maximes de l’art total: la tendència natural a integrar totes les arts.En els llibres que hem fet, cada nen s’ha expressat partint de la seva emotivitat, sensibilitat estètica, creativa i lúdica fent que el llibre es converteixi en un objecte únic i carregat d’afecte.

Voleu veure pintar a Jackson Pollock?

Fa uns dies us explicàvem en el bloc que Joan Miró era amic seu i que li agradava molt veure’l pintar. Ara, el podeu veure vosaltres en aquest vídeo.

Jackson Pollock pensava que el procés de creació era més important que el resultat. Li agradava pintar amb les teles sobre el terra perquè així podia fer-ho des de tots els costats i també caminant dins el quadre. Va inventar la tècnica del “dripping” (gotejar) que consisteix en llençar la pintura sobre la tela, ho feia amb pals, pinzells i directament del pot...com ho heu fet vosaltres!

I…Si us voleu distreure aquests dies pintant com ell cliqueu aquí: http://www.jacksonpollock.org/

Us expliquem novetats sobre el projecte “Joan Miró, l’artista i el seu treball” del curs de 2n.
Primer de tot, dir-vos que una mostra de la feina feta es presenta aquesta setmana a Alemanya dins del programa europeu d’intercanvi COMENIUS: “La diversitat a través de l’art, la música i l’esport”. Tota la informació específica sobre el projecte a trobareu a http://blocsarciris.net/comenius/.
En segon lloc, donar-vos les gràcies per la vostra col.laboració i implicació des de casa en aquest projecte conjunt.
Per acabar, mostrar-vos en aquestes imatges algunes de les activitats que hem anat fent al voltant de Joan Miró.

Amb els llibres i posters que van portar de casa i de la biblioteca van pensar en fer la “Sala d’exposició Joan Miró”. Va tenir molt èxit!, tots el cursos que passaven pel taller se la miraven.

Aquí, pintem com ho feia ell: amb escombres i pinzells molt llargs, amb els peus, amb les mans i llençant pintura com li va ensenyar el seu amic Pollock.

Visita a la Fundació Miró
El dijous 14 de gener els nens i les nenes de segon varem anar a la Fundació Miró.
Al arribar ens va rebre una noia molt amable que es deia Mireia i ens va anar explicant moltes coes del Joan Miró.
Varem veure uns quadres de quan Miró tenia 6 anys, també un tapís molt gran, escultures i altres quadres de quan era més gran.
Al Joan li agradava pintar estrelles, ocells, el sol i la lluna. Els seus quadres tenen colors molt bonics i ens han agradat molt.
Els seus colors preferits eren el groc, el blau i el vermell i ell deia que eren colors màgics perquè si es barregen surten tots els altres.
A tots ens va agradar molt anar a la Fundació Miró perquè va ser emocionant, divertit i sobre tot molt i molt maco.

Escrit pels nens i nenes de la classe de 2n

Els nens de 1r de C.I. estan emocionats perquè descobreixen, amb la lletra lligada, una nova manera d’escriure. Quan anem al taller aprofitem per parlar i mostrar altres “tipus” de lletres o tipografies... Aquestes són com les dels pirates...i aquestes com les del “oeste”!!!, diuen els nens.
Les taules s’omplen d’abecedaris diferents, plantilles,punxons,diaris i letrassset o “lletres tatuatge” tal com diuen ells. Amb aquests materials i la seva imaginació comencen a inventar els seus propis abecedaris: de boletes, d’estrelles, de flors... i, per acabar, escriuen boniques postals.

Pel camí de la classe de 2n al taller, anem recollint les fulles caigudes dels arbres.
Les mirem amb atenció i les comparem entre elles en el color, la forma, el tacte i els petits detalls de cadascuna. Ens crida l’atenció la fulla gran de la vinya verge, és groga, plena de puntets vermells i quan la freguem a la cara és molt suau. Passem la tarda buscant amb atenció els diferents colors de les fulles que hem triat per pintar...fixeu-vos-hi!

Quan sortim del taller i fem la classe a l’aire lliure gaudim de l’entorn. La mirada, el caminar atent i el joc, ens fan còmplices de tot el que ens envolta i això fa que cada cop que sortim l’afecte vagi creixent i que cada petita cosa que descobrim ens sembli gran.
Això és el que ha passat amb les petites pedres del jardí de les olors. Cada pedra escollida per un de nosaltres puja al taller i s’exposa en un lloc especial, perquè ho és, i se li dona un nom. Aquesta petita col.lecció de pedres que anem fent està just a l’entrar al taller; a nosaltres ens agrada mirar-les i tots els nens que pugen i baixen també.