Ens vestim i desvestim sense dedicar gaire atenció al calendari, que tan bon punt mengem castanyes en màniga curta com traiem els colls alts de l'armari. Que tan bon punt esmorzem a la terrassa com trobem l'estiu sota la manta. Que tan bon punt engeguem la calefacció com ens posem a suar.
No sé si ja no escric per por a tanta nuesa o és que ja no em cal cercar indrets on despullar-me. Perquè t'estimo, sobretot, a la segona planta de l'H&M, on me n'adono, sobretot, mentre et perds entre penjadors, piles de roba lila per endreçar i emprovadors oberts, buscant una jaqueta prou fina com per suportar aquesta calor i prou gruixuda com per guarir-te d'aquest fred.
Llavors m'agrada el soroll que fa el frec de la màniga del meu impermeable mentre camino, i entenc que els infeliços de la meva oficina no tenen cap pressa en marxar a casa els vespres perquè no és a ells a qui esperes, a la cantonada de sempre, passant fred.
15 comentaris:
quina preciositat de post!
ja veig que no sóc l'única amb el 'problema' del gat, els jerseis i l'armari :P
una abraçada!
Molt maco, maca ;)
que bonic el que escrius, i el batman a l'armari!! :D petonets bonica
Aaaaaah!
Batmaaaaaaan!
Que estàs buscant casa?
:-P
Que hi fa en Batman aquí amagat? Ha trobat un lloc calentó, oi?
Una passada de post, una preciositat. I per això no ens pots fer això. Malgrat la teva nuesa, i que ja no et calgui, no ens pots deixar sense els teus escrits. N'hi ha que tenim mono, saps?
El darrer paràgraf: antològic.
dolçament camaleònica
m'agrada la claredat del teu escrit
com destaques les petites coses
delaten una gran sensibilitat pels detalls
genial!
tens la pell de petita criatura
i la ment potent i creadora
una besada!!
echaba de menos tus escritos aunque has descrito a la perfección el sentimiento de no necesitar buscar un sitio para escribir
un beso, guapa :)
m'encanten les amigues que fan "babetes" és un post preciós preciós :*
Fred, calor, pluja, vent, pedra i el què calgui...que tu t'ho vals.
Et trobàvem molt a faltar!
Estos gatos nuestros!!! Unos saliendo del armario y ellos deseando meterse allí y que no los descubran para disfrutar del calorcito. Ay. No vuelvas a tardar tanto en actualizar, quedas avisada. Aunque sean tonnnnnntunadas, que nosotros lo leemos igual y nos encanta. Petonets.
Interesante, sí señor.
¿per que estan tant plenes d'infeliços les oficines? ¿i per que tant plenes de feliços les cantonades? ¿per que no treballem a les cantonades i tanquem els delinquents a les oficines?
M'agrada molt :-)
Què bonic...
Jo, aquest hivern, per més que em guarisca passaré fred.
pues mi comentari dice que , que pena no entender nada ...
K.Leines
I no sabia ben bé què passaria, i tornar i llegir m'ha fet reviure bons records i moments.
I les teves paraules conserven el mateix tacte de sempre...
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada