L'Estat espanyol posa en marxa els seus recursos i en té
molts. I encara no els ha exhibit tots.
Canals diplomàtics, pressions sobre empresaris i banquers,
personalitats rellevants. També ha activat la guerra bruta amb conseqüències
imprevisibles.
Res que ens hagi de sorprendre ni fer esgarrifar.
No podem menysvalorar el poder d'un estat al qual ens
enfrontem per més que aquest estigui en hores baixes. No podem menysprear els
seus mecanismes de manipulació i control.
La independència,un joc
naïf?
El pas que Catalunya vol donar no és ( com sembla en la
mentalitat d'alguns catalans ) un joc naïf.
Viurem incerteses, dificultats, probablement moments fins i
tot de dolor, però pesaran més les emocions, la voluntat ferma i el sentiment
de que estem fent una revolució seriosa, treballada, democràtica, popular i amb
un somriure als llavis.
No se quan trigarem a tenir un Estat, però el tindrem. Hi ha
pressa però no podem precipitar-nos. Voldríem que sigui demà però hem d'anar
pas a pas, sense improvisacions, planificant els "tempos" amb una
estratègia calculada al mil·límetre i sense errors.
L'únic camí possible
Sobre el paper, per a molts de nosaltres, sempre ens havia
semblat més factible i sobretot més fàcil una Espanya federal respectuosa amb
la nació catalana. Fracassats tots els intents, tot ens ha portat a dir un adéu
que ja no té ni tan sols components nostàlgics. Ningú amb seny es vol quedar a
un lloc on no l'aprecien. I,ho sento molt, cal dir clarament que no he vist cap
mínima resposta de la societat espanyola a les humiliacions i amenaces que el
govern del Partit Popular exhibeix contra Catalunya.
El federalisme ha
mort.
La independència és avui (per a molts exfederalistes com jo
mateix) l'únic camí possible. I ja és indiscutible. Un cop fet el
"clic" no tornarem enrere.
La independència és també per a molta gent formada (com jo
mateix) en aquell PSUC (contradictori molts cops, integrador,lliure i analític
sempre) , l'única oportunitat de dotar-nos de les eines per poder fer amb
garanties d'èxit les polítiques socials que es necessiten en un moment de crisi
i patiment per a molta gent del nostre país. L'oportunitat per construir, des
de zero, un Estat al servei de la gent, lliure, obert, solidari i socialment
avançat.
Espanya necessita la
nostra independència
L'anàlisi de les forces decimonòniques que segueixen
controlant una Espanya amb reminiscències imperials (un tarannà que assumeixen
els líders dels partits anomenats emergents) , ens porta a una trista realitat:
el canvi a Espanya no és possible sense una forta sacsejada. I paradoxalment
aquest terratrèmol es diu independència de Catalunya. Només amb aquest adéu,
Espanya pot reaccionar i fer la catarsi que necessita. El.laborar un projecte
que il·lusioni com ara nosaltres tenim. Ho farà. N'estic convençut i ho desitjo
amb totes les meves forces.
Com més forta i lliure sigui Espanya, millor per la
Catalunya del futur, millor per establir un excel·lent veïnatge com el que
tindrem amb França, un país canviant, però que també culturalment ens és molt
proper.
Un moment emocionant
i decisiu
El 27-s s'ha convertit en el plebiscit que no hem pogut fer
d'una altra manera. No podem fallar. No ens mereixem fallar. És l'oportunitat
que la història ens posa al davant dels ulls. Els que ens han precedit en la
lluita i les noves generacions, no ens ho perdonarien mai.
Costa ser valent, costa sortir de l'espai de confort per a
molts, costa no defallir fent manifestacions multitudinàries cada dos per tres,
costa no deprimir-nos tot sentint declaracions que ens volen submisos i
derrotats... L'objectiu és massa transcendental, massa important, massa
històric per deixar-ho en mans "dels altres".
No hi ha res guanyat, res. Absolutament res. Ni res es
guanyarà sense una majoria absoluta clara i contundent de les forces sobiranistes.
Deixem els prejudicis personals, oblidem per un moment qui són alguns companys
de viatge. Pensem en clau de futur, de país. Fem-ho per a tots (fins i tot per
a molts dels que ara votaran per l'unionisme) . El nou Estat ha de ser per a
tots o no serà per a ningú.
Si hi ha qui vol guerra oferim diàleg, si ens insulten ...
Raonem i argumentem. Però no siguem ingenus. Cal treballar, cal convèncer, cal
crear. I també cal establir mesures de seguretat per autodefensar-nos amb
recursos, per protegir la gent del nostre país. Fem-ho !.
Siguem forts, tenim un objectiu i un projecte com a poble i
l'assolirem. Parlem amb familiars, veïns i coneguts... Donem arguments per
convèncer. En tenim i molts.
El 27-s no està
guanyat
El "mama por "que ens volen inculcar no funciona
mai contra un poble decidit, disposat sempre al diàleg i preparat per superar
els esculls. Ja no som criatures que necessitem un tutor que ens digui el que
hem de fer. Som un país adult i cada cop més madur. Ple de derrotes històriques
però decidit a no deixar-nos trepitjar més. Tenim gent, creativitat, cultura,
emprenedors.. Una llengua i una voluntat que no doblegaran les amenaces vinguin
d'on vinguin. Ara sembla que a fora de Catalunya pocs volen que ens constituïm
com a Estat independent. El que no volen els que es manifesten en contra, són
més problemes afegits, però una voluntat expressada democràticament per un
poble no hi ha argument que la pugui passar per alt. Quan declarem la
independència,la Unió Europea, la diplomàcia internacional, els banquers, els
empresaris ...aplicaran el pragmatisme, i canviaran els arguments. Com ho han
fet sempre per interessos propis.
No serà gens fàcil i ningú ens donarà res de res. No ens
confiem, seguim treballant i sobretot contemplem si volem fer el 27-S un vot
amb la por, l'odi o bé l'esperança com a motivacions.
L'odi tal i com deia George Bernard Shaw "és la
venjança d'un covard intimidat".
A la por si referia Sèneca tot dient: " El que tem és
un esclau".
L'esperança en canvi per Martir Luther King és actuar amb
decisió: "Si sabés que el món s'acaba demà, jo, avui encara plantaria un
arbre".
I el nostre arbre es va plantar fa segles tot i que fins ara
no ha pogut donar cap fruit. Preparem el cabàs per poder fer aviat una
profitosa collita d' aquella llavor que amb il·lusió varen sembrar els nostres
avantpassats.
