Paradoxes de la vida. La Turquia laica, oposada a l’islamisme moderat del govern Erdogan, es mostra com un sector carca, conservador... i en última instància, colpista.Els laics utilitzen les institucions de l’Estat sota el seu control (sobretot l’Exèrcit i la Magistratura) per obstaculitzar el progrés.Es evident que amb Erdogan al poder hi ha més mesquites... però també ho és que Turquia fa passos de gegant per aconseguir els mínims democràtics que li exigeix Brussel.les per entrar al club europeu. I entre els objectius d’Erdogan (seria un suïcidi) no hi ha el d’organitzar un estat teocràtic .
A Turquia, la lluita no es portar o no un mocador al cap; la batalla es més profunda. Els defensors del laïcisme volen declarar il.legal el partit governant i organitzen cops d’estat. El govern, amb un ampli suport popular, mereix un vot de confiança .
L’islamisme moderat a Europa convé a tothom, no sigui que fem com a Algèria o Gaza on el FIS i Hamas s’han radicalitzat desprès que l'Occident democràtic els hi negués una neta victòria electoral. Si us plau, fem tots plegats esforços per no tornar a repetir aquests negres episodis als que cal afegir el molt lamentable paper en les eleccions a l’Iran. Aquí, la Casa Blanca que necessita sempre enemics per justificar els seus desmans va deixar de banda els moderats de Hatami.
El resultat és que la teocràcia i els paranoics a l’estil Ahmadinejad tenen ara més ales per portar ben lluny la Revolució Islàmica.Els mandataris per la gràcia de Deu o Al.là fan fàstic, i sinó que ens ho diguin a nosaltres que varem tenir un Franco durant 40 anys .
